diumenge, 17 d’abril del 2011

"Sí a TV3! Sí a la llengua! Sí a la transparència!"



Ahir de vesprada, a València, la tradicional manifestació amb motiu del 25 d'Abril va ser tot un èxit. Un motiu -encara- per sentir-se feliç en el malaurat i balafiat País Valencià. Hi vam anar els meus fills, Laia i Jordi, mon pare i jo. La gentada era impressionant. Vam estar una bona estona palplantats a les torres de Quart abans que ens poguérem moure. El trajecte, no massa llarg, fins a les torres de Serrans. Vaig vore molts amics i gent coneguda. Un dia alegre, doncs, a pesar de la barbàrie d'un govern "valencià" que s'obstina a menysprear els valencians, i a menysprear-se a si mateixos, sense adonar-se'n. La lectura del manifest i l'emotiva reaparició de Lluís Llach va ser el colofó d'un dia memorable, molt emotiu.

2 comentaris:

  1. Per les fotos veig que era a pocs metres de tu. I no ens vam veure!

    ResponElimina
  2. Hola Juli i família:

    De vegades, amb tanta distància com n'hi ha des de açí, em sembla fútil fer cap comentari sobre aquesta situació que tanta vergonya dóna. Però vull dir-ho tanmateix: teniu tot el meu suport, encara que molt menut i insignificant, des de Canberra. Fa més d'un mes vaig escriure un email de protesta al Ministeri de Cultura de l'Estat espanyol, i sorprenentment, em contestaren!
    Naturalment, com era d'esperar, es rentaven les mans; diuen que no tenen competència. Però al menys, la meua protesta arribà des d'un lloc tan lluny com Austràlia.
    Com tu dius, barbàrie cultural. Que aquestos politics s'hagin fet amb el títol de defensors de la identitat valenciana mentre fan gala de menysprear la llengua (qui pot oblidar a Fofito Rus i la seua aversió a la paraula 'aleshores'!) és un exemple de l'absurd en què s'ha convertit la política valenciana.
    Una abraçada molt forta per a ton pare i ta mare, també.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.