dissabte, 31 de març del 2012
“Anem Òc! Per la lenga occitana!”
dimecres, 28 de març del 2012
Torne a l’institut, i també faig vaga
Aquesta setmana he tornat a l’institut, després de vora quatre mesos de baixa per l’operació i obligada rehabilitació posterior –que se m'ha fet molt llarga, dolorosa i feixuga. A la fi, però, torne a la faena. I n’estic molt satisfet i content. Content de tornar a veure els alumnes i els companys; content de tornar a la normalitat. Contràriament al que diu i pensa injustament un sector de la societat, som molts els docents –la immensa majoria, de fet– els qui estimem i ens agrada el nostre treball. Un treball de molta responsabilitat que exigeix molta dedicació, vocació i paciència. Per això faré vaga demà. Perquè crec encara en l’educació pública i gratuïta; en el poder il·lusionant de l’escola. Una escola que, tal i com van les coses, ben sovint ha de contrarestar les inèrcies d’intolerància i vulgaritat que han de suportar els xiquets fora del centre educatiu. Aquests tres dies han estat fantàstics per a mi. M’he estat preparant per a la rentrée durant aquests mesos. He mirat de renovar-me i d’assistir a cursos formatius per tal d’aplicar-los a classe. I he introduït una nova manera de fer, més pràctica i estimulant, suggeridora i sorpresiva on les noves tecnologies –el poder de la imatge– hi juga un paper molt rellevant. Ja he començat a aplicar-hi aquestes tècniques i ha anat molt bé; de meravella, trobe. Els professors i els mestres ens hem de renovar dia a dia, sempre. La immensa majoria ho fem. Altrament, ens seria insofrible la faena, i improductiva per als xiquets. Per això, demà farem vaga. Perquè sempre he cregut en aquesta professió –un privilegi– que és ensenyar els altres –i aprendre’n. I perquè ens sobren raons a tots els treballadors -siguen docents o no- per protestar, per aturar aquesta onada de conservadorisme fal·laç que ens menysprea i empobreix. I perquè és injust que paguem els de sempre el balafiament dels altres i la mala gestió dels governs titella. En definitiva, perquè volem una societat més justa i igualitària per a tots; més democràtica i tolerant on els drets fonamentals de les persones -educació, sanitat, treball...- siguen una prioritat innegociable i no una entelèquia que es pot dissoldre amb l'excusa d'una conjuntura econòmica concreta -allò que en diuen crisi- o en funció del govern de torn. Aquestes retallades propulsades pel govern conservador actual amenacen greument l'estat de benestar i els drets dels treballadors. I també els alumnes, que veuen com els recursos en educació -humans i materials- són escapçats sense miraments. I cal dir no. Per això fem vaga.
dimarts, 27 de març del 2012
Intersindical Valenciana convoca vaga general el 29- M
El sindicat, en la seua declaració, crida a la participació de les treballadores i treballadors i del conjunt de la ciutadania.
Intersindical Valenciana ha decidit convocar VAGA GENERAL per al 29 de març de 2012 contra la reforma laboral, les retallades en els serveis públics i les agressions sobre els drets laborals i socials de les treballadores i els treballadors, i del conjunt de la ciutadania. La decisió de convocar la vaga general ha sigut avalada per un procés d’assemblees realitzades al llarg dels darrers dies.
Per a Intersindical Valenciana, la reforma laboral imposada pel govern de Rajoy no és només un pas més en el procés, sinó una atac gravíssim als drets de les persones treballadores. Es facilita i s’abarateix, encara més, l’acomiadament. Es consideren procedents la gran majoria dels acomiadaments, tant en les empreses privades com en les administracions públiques. Es deixen en mans de les empreses, les modificacions de les condicions de treball (salaris, mobilitat geogràfica i funcional, horaris…). S’estableix un nou contracte laboral indefinit amb acomiadament gratuït durant el primer any, cosa que farà innecessària la contractació temporal. Es permet l’incompliment dels convenis col•lectius, amb la supressió, de fet, de la negociació col•lectiva. S’amplien els casos de contractació fem: formació i aprenentatge, temps parcial… aprofundint en els baixos salaris i la precarietat. La potestat empresarial de modificar torns, jornades, funcions, llocs de treball… impossibilitarà el dret a la conciliació de la vida personal i laboral, afectant sobretot a les dones, posant més obstacles a la igualtat real.
Amb aquesta reforma, s’han lliurat els drets laborals als desitjos de la patronal, amb l’únic criteri de la competitivitat i l’augment obligat dels beneficis empresarials. Ni posar fi a l’atur exagerat, ni garantir els serveis públics essencials (sanitat, educació, atenció a dependents, pensions, serveis socials…) en són els objectius. La reforma laboral implicarà una baixada generalitzada dels salaris, sota l’amenaça de l’acomiadament barat, i l’augment de la precarietat i la pobresa. És tan profunda i regressiva que l’única resposta que entenem com a acceptable és la derogació del Reial Decret Llei 3/2012, ja que no considerem que aquesta tinga cap possibilitat de millora mitjançant la negociació.
A la reforma laboral s’uneixen les polítiques econòmiques i socials que s’estan duent a terme. Unes polítiques de suport a la banca i als especuladors que són els que han provocat o han propiciat la crisi financera. Es permeten que les grans fortunes continuen pagant uns impostos ridículs. Segueix sense aflorar tota l’economia submergida, ni els diners negres que es van moure amb tant de desvergonyiment, ni es descobreix l’immens frau fiscal. S’han augmentat els impostos indirectes (com l’IVA que paga tot el món) i l’IRPF (que paguen fonamentalment les persones assalariades, no les grans fortunes). És a dir, segueixen sense posar-se en marxa mesures que resoldrien el dèficit de les administracions públiques, millorant els serveis públics, a través de polítiques fiscals justes, on més paguen els que més tenen. La Unió Europea (i els seus líders Merkel i Sarkozy), el govern de l’Estat, les comunitats autònomes i la majoria d’ajuntaments estan fent el que els exigeixen els organismes internacionals com l’FMI o el BCE, la banca i la patronal. Menys de l’1% de la població està imposant retallades a la resta (el 99%) per seguir augmentant la seua riquesa.
Amb el pretext de l’estabilitat pressupostària, ja es va aprovar un pla d’ajust i una reforma laboral en 2010; es va augmentar l’edat de jubilació i es van reduir les futures pensions en 2011 i, ara, en 2012 amb el mateix pretext se segueixen retallant despeses socials i s’amenaça d’aprofundir-los, disminuint plantilles en els organismes públics que presten aquests serveis essencials, reduint prestacions a la ciutadania, limitant el nombre de persones amb dret a prestacions, privatitzant serveis… I encara s’amenaça amb el copagament en sanitat i altres serveis públics.
Al País Valencià, aquesta política s’ha concretat en l’aprovació del Decret Llei 1/2012 de retallades salarials i en els serveis públics. Un decret llei que, junt amb els pressupostos de la Generalitat i diversos paquets de retallades, suposa un atac sense precedents als drets del personal que treballa en la Generalitat Valenciana i en les empreses públiques –RTVV, IVVSA…– i als serveis públics, com ara la sanitat o l’educació. El govern valencià està aplicant la mateixa política que el govern espanyol. Una política que fa pagar la crisi, el balafiament dels recursos públics i el dèficit generat per la corrupció a les treballadores i treballadors retallant-los els seus drets; generant una taxa d’atur molt per damunt de la resta de l’Estat; l’empobriment del conjunt de la societat, especialment de les dones, els joves i les persones immigrants i la privatització dels serveis públics.
Aquest és el camí que han assenyalat a Europa els poderosos: retallar drets socials, laborals i econòmics. I si no s’accepten, també se suprimeixen els drets democràtics. Ja s’han canviat governs sense eleccions a Grècia i Itàlia. També es va canviar la Constitució espanyola, en dos dies, sense participació ni aprovació de la ciutadania.
Intersindical Valenciana, i tots els sindicats que en formen part, davant aquesta onada d’agressions, fa uns quants anys que convoca mobilitzacions o s’hi suma, ja que entén que la lluita i la mobilització sostingudes són les úniques maneres de frenar aquestes polítiques neoliberals que pretenen arrabassar-nos els drets conquistats amb tant d’esforç i sacrifici.
Des de la Intersindical Valenciana considerem que cal una mobilització contínua organitzada pel moviment sindical, les organitzacions socials, els partits polítics, el 15-M i totes aquelles i aquells que s’oposen a les polítiques neoliberals. La vaga general del 29-M ha de ser una vaga laboral, social i ciutadana que ature el país. A més, no ha de ser una acció aïllada, sinó el punt i seguit d’unes mobilitzacions constants en el temps. En aquest sentit, des de la Intersindical Valenciana s’aposta per intensificar les accions més enllà del 29-M amb una programació de les mobilitzacions per als propers mesos, que incloga una proposta de vaga en el sector públic valencià al final del mes d’abril, per tal de forçar un la derogació de la reforma laboral, del decret de retallades, un canvi en les polítiques socials, laborals i econòmiques del governs valencià i espanyol i per construir un sistema de relacions socials i laborals més just i més digne.
País Valencià, 15 de març de 2012.
Intersindical Valenciana: STEPV, STAS, Intersindical Salut, SF, STICS, CAT, IGEVA, OSUT, STM, TUC i Intersindical Jove
Intersindical Valenciana ha decidit convocar VAGA GENERAL per al 29 de març de 2012 contra la reforma laboral, les retallades en els serveis públics i les agressions sobre els drets laborals i socials de les treballadores i els treballadors, i del conjunt de la ciutadania. La decisió de convocar la vaga general ha sigut avalada per un procés d’assemblees realitzades al llarg dels darrers dies.
Per a Intersindical Valenciana, la reforma laboral imposada pel govern de Rajoy no és només un pas més en el procés, sinó una atac gravíssim als drets de les persones treballadores. Es facilita i s’abarateix, encara més, l’acomiadament. Es consideren procedents la gran majoria dels acomiadaments, tant en les empreses privades com en les administracions públiques. Es deixen en mans de les empreses, les modificacions de les condicions de treball (salaris, mobilitat geogràfica i funcional, horaris…). S’estableix un nou contracte laboral indefinit amb acomiadament gratuït durant el primer any, cosa que farà innecessària la contractació temporal. Es permet l’incompliment dels convenis col•lectius, amb la supressió, de fet, de la negociació col•lectiva. S’amplien els casos de contractació fem: formació i aprenentatge, temps parcial… aprofundint en els baixos salaris i la precarietat. La potestat empresarial de modificar torns, jornades, funcions, llocs de treball… impossibilitarà el dret a la conciliació de la vida personal i laboral, afectant sobretot a les dones, posant més obstacles a la igualtat real.
Amb aquesta reforma, s’han lliurat els drets laborals als desitjos de la patronal, amb l’únic criteri de la competitivitat i l’augment obligat dels beneficis empresarials. Ni posar fi a l’atur exagerat, ni garantir els serveis públics essencials (sanitat, educació, atenció a dependents, pensions, serveis socials…) en són els objectius. La reforma laboral implicarà una baixada generalitzada dels salaris, sota l’amenaça de l’acomiadament barat, i l’augment de la precarietat i la pobresa. És tan profunda i regressiva que l’única resposta que entenem com a acceptable és la derogació del Reial Decret Llei 3/2012, ja que no considerem que aquesta tinga cap possibilitat de millora mitjançant la negociació.
A la reforma laboral s’uneixen les polítiques econòmiques i socials que s’estan duent a terme. Unes polítiques de suport a la banca i als especuladors que són els que han provocat o han propiciat la crisi financera. Es permeten que les grans fortunes continuen pagant uns impostos ridículs. Segueix sense aflorar tota l’economia submergida, ni els diners negres que es van moure amb tant de desvergonyiment, ni es descobreix l’immens frau fiscal. S’han augmentat els impostos indirectes (com l’IVA que paga tot el món) i l’IRPF (que paguen fonamentalment les persones assalariades, no les grans fortunes). És a dir, segueixen sense posar-se en marxa mesures que resoldrien el dèficit de les administracions públiques, millorant els serveis públics, a través de polítiques fiscals justes, on més paguen els que més tenen. La Unió Europea (i els seus líders Merkel i Sarkozy), el govern de l’Estat, les comunitats autònomes i la majoria d’ajuntaments estan fent el que els exigeixen els organismes internacionals com l’FMI o el BCE, la banca i la patronal. Menys de l’1% de la població està imposant retallades a la resta (el 99%) per seguir augmentant la seua riquesa.
Amb el pretext de l’estabilitat pressupostària, ja es va aprovar un pla d’ajust i una reforma laboral en 2010; es va augmentar l’edat de jubilació i es van reduir les futures pensions en 2011 i, ara, en 2012 amb el mateix pretext se segueixen retallant despeses socials i s’amenaça d’aprofundir-los, disminuint plantilles en els organismes públics que presten aquests serveis essencials, reduint prestacions a la ciutadania, limitant el nombre de persones amb dret a prestacions, privatitzant serveis… I encara s’amenaça amb el copagament en sanitat i altres serveis públics.
Al País Valencià, aquesta política s’ha concretat en l’aprovació del Decret Llei 1/2012 de retallades salarials i en els serveis públics. Un decret llei que, junt amb els pressupostos de la Generalitat i diversos paquets de retallades, suposa un atac sense precedents als drets del personal que treballa en la Generalitat Valenciana i en les empreses públiques –RTVV, IVVSA…– i als serveis públics, com ara la sanitat o l’educació. El govern valencià està aplicant la mateixa política que el govern espanyol. Una política que fa pagar la crisi, el balafiament dels recursos públics i el dèficit generat per la corrupció a les treballadores i treballadors retallant-los els seus drets; generant una taxa d’atur molt per damunt de la resta de l’Estat; l’empobriment del conjunt de la societat, especialment de les dones, els joves i les persones immigrants i la privatització dels serveis públics.
Aquest és el camí que han assenyalat a Europa els poderosos: retallar drets socials, laborals i econòmics. I si no s’accepten, també se suprimeixen els drets democràtics. Ja s’han canviat governs sense eleccions a Grècia i Itàlia. També es va canviar la Constitució espanyola, en dos dies, sense participació ni aprovació de la ciutadania.
Intersindical Valenciana, i tots els sindicats que en formen part, davant aquesta onada d’agressions, fa uns quants anys que convoca mobilitzacions o s’hi suma, ja que entén que la lluita i la mobilització sostingudes són les úniques maneres de frenar aquestes polítiques neoliberals que pretenen arrabassar-nos els drets conquistats amb tant d’esforç i sacrifici.
Des de la Intersindical Valenciana considerem que cal una mobilització contínua organitzada pel moviment sindical, les organitzacions socials, els partits polítics, el 15-M i totes aquelles i aquells que s’oposen a les polítiques neoliberals. La vaga general del 29-M ha de ser una vaga laboral, social i ciutadana que ature el país. A més, no ha de ser una acció aïllada, sinó el punt i seguit d’unes mobilitzacions constants en el temps. En aquest sentit, des de la Intersindical Valenciana s’aposta per intensificar les accions més enllà del 29-M amb una programació de les mobilitzacions per als propers mesos, que incloga una proposta de vaga en el sector públic valencià al final del mes d’abril, per tal de forçar un la derogació de la reforma laboral, del decret de retallades, un canvi en les polítiques socials, laborals i econòmiques del governs valencià i espanyol i per construir un sistema de relacions socials i laborals més just i més digne.
País Valencià, 15 de març de 2012.
Intersindical Valenciana: STEPV, STAS, Intersindical Salut, SF, STICS, CAT, IGEVA, OSUT, STM, TUC i Intersindical Jove
divendres, 23 de març del 2012
Llengua, cultura, terra, país
Ahir vaig assistir a la presentació del llibre Plantes silvestres del nostre entorn, de Salvador Fuster i Vicent Camarena, editat pel Centre Excursionista Castell de Rebollet, de la Font d’en Carròs. Va ser un acte molt emotiu perquè el Centre va aprofitar l’avinentesa per homenatjar un dels autors, Vicent, ara mestre jubilat i lluitador infatigable per la cultura i la llengua del nostre poble, i de tot el país, com molt bé va remarcar la seua amiga Llúcia, que en va fer una lloança i un repàs de la seua vida. També van ser molt escaients les paraules de Xavier Ribes, el president del Centre Excursionista. Xavi va fer una mica d’història sobre l’excursionisme a l’Estat espanyol, tot situant-ne els inicis a Catalunya, en el remot segle XIX, i reivindicant l’esperit cooperatiu d’un excursionisme ben arrelat a la terra, a la cultura i a la llengua del país. Em sembla magnífic aquest tarannà reivindicatiu i alhora lúdic de l’excursionisme, de sensibilització per l’entorn, pel paisatge, per la fauna i la flora de les nostres muntanyes més pròximes. Cal mirar el nostre entorn, estimar-lo i sentir-nos partícips; perquè en formem part, a pesar de la dissociació que ben sovint patim, com a conseqüència d’una societat com més va més tecnificada i uniformada. El llibre de Vicent Camarena i de Salvador Fuster es fa ressò d’aquesta sensibilitat ecològica, cultural, ètica i lingüística. Estem, doncs, d’enhorabona.
Aviador Dro
Hui sent una entrevista en Radio Tres a un dels líders del mític grup futurista dels huitanta, Aviador Dro. Ha estat un flaix. Feia temps, molts anys, que no hi pensava. I de sobte, sentint-los m’adone que continuen amb el mateix ideari de sempre, amb el seu discurs ple de referències cibernètiques. Els obreros especializados dels Aviador Dro continuen somiant amb un món sense religió on la ciència s’ensenyoreix de tot i de tothom. Un futur racional, ple de robots, cyborgs, màquines, computadores, astronautes i naus espacials. Un món en què l’ésser humà n’esdevindrà per fi el gran protagonista. Un futur sense temps, perquè, gràcies als avenços de la ciència, serem fins i tot immortals. I deuen estar contents ara –i fins i tot sorpresos– perquè la seua paranoia futurista, la seua utopia cibernètica, s’ha acomplert en gran mesura. Bé, tot és un joc que m’ha fet molta gràcia i que m’ha alertat sobre la fugacitat del temps... Els meus amics i jo sentíem els Aviador Dro –i Radio Futura, Golpes Bajos, Glamour...– quan a penes teníem 13 o 14 anys, i ara en tenim més de quaranta... Uf!
dimecres, 21 de març del 2012
21 de març, dia mundial de la poesia
Mig en somnis, un àngel
se m’apareix i em tempta:
escriu, fes un poema.
Vull treure-me’l de sobre,
vull dormir el son dels justos,
o el son dels pecadors,
m’és igual. Vull dormir.
Però ell insisteix.
Té, diu: quatre paraules:
món, país, llengua, amor.
I afegeix: gairebé
ja t’he fet el poema.
Jo li dic: si escric món,
bé hi hauré d’afegir
desastres, fam i guerres.
Si escric país, ja entro
al territori foll
de l’ésser i dels fantasmes.
I si escric llengua, veus?,
el dolor em trenca l’ànima.
No puc escriure més.
I em diu: tu escriu amor
pel món i pel país
i per aquesta llengua
que es mor i et trenca l’ànima:
veuràs que encara pots
fer aquest i mil poemes.
Narcís Comadira
Subscriure's a:
Missatges (Atom)