dijous, 30 d’abril del 2009

Caràcters dedica les pàgines centrals a Jesús Tuson

La revista de crítica literària Caràcters, que edita la Universitat de València, dedica les pàgines centrals a Jesús Tuson, amb articles sobre l’autor de Josep M. Escolano, Toni Mollà, Joan Solà, i Francesc Viadel.
A més, Caràcters aplega una entrevista a l’editor d’Edicions del Salobre, Antoni Xumet,; un article de Francesc Calafat sobre el panorama de la narrativa catalana al País Valencià; de Joan Josep Isern sobre Joan Francesc Mira; de Josep Bertomeu Moll sobre el fenomen Larsson; de Robert Archer sobre Ausiàs March; i d’altres articles i ressenyes de Vicent Alonso, Pere Ballart, Lluís Calvo, Laia Climent, Josep Antoni Fluixà, Francesc Pérez Moragón, Manel Rodríguez-Castelló, Marc Romera, Josep Maria Sala-Valldaura, Simona Skrabec...

dilluns, 20 d’abril del 2009

Punts de vista

Diuen, amb tota la raó del món
-d'aquest món nostre, ben cert, tan limitat-
que no hi ha res definitiu
tret de la mort.

Avui, però, n'he sentit un que deia
que si sabem amb tota la certesa
-la poca que ens procura tenir els peus
posats sobre la crosta de la terra-
que un mal dia hem de morir,
és justament perquè som vius.

Ramon Farrés: El present constant,
Lleonard Muntaner, 2009

diumenge, 19 d’abril del 2009

Final de Pasqua

Ara ja només queda la recta final: dos mesos de classe i, després, les oposicions. Els mesos més durs. La perspectiva d'una rutina poc afalagadora que podrem compensar, per sort, amb els caps de setmana a la Font, la família, alguna lectura escadussera (no gaires, perquè hem d'estudiar), i alguna partida de pilota. I el record meravellós d'una estada de quatre dies a Mallorca amb Maite, Laia i Jordi; el bon gust de boca de dues vesprades genials a Villalonga, amb David, "el Peque", Miquel, Fernando, Luis... jugant al frontennis al peu del circ de la Safor...

dimecres, 15 d’abril del 2009

L'instant fugaç

Aquesta primavera ha vist la llum un nou poemari meu, un altre fill de les meues cabòries. L’instant fugaç va nàixer amb la idea d’escriure sobre la fugacitat de la vida i sobre la imminència tràgica de la mort. Tot just quan vaig enllestir el llibre, però, em vaig adonar que hi faig, en realitat, una exaltació vital, una reafirmació desesperada, hedonista, passional, dolorosa... de la Vida en contraposició a la Mort. Us transcric un dels poemes. Espere que siga del vostre gust.

I

Tot sembla etern, immòbil, perdurable.
I, tanmateix, les ones desdibuixen
cercles concrets, cal•ligrames concèntrics,
sobre el solc de la consciència, ombres
de temps incert sobre la desmemòria.
L’oblit irromp, imposa el seu deliri
mentre un foc d’aigües lentes i espesses
refermarà amb el rovell dels nàufrags
versos inerts d’estranyes criatures
que miraran d’esculpir les espurnes
sobre el roc, en la pedra insondable.
I l’horitzó és una ignota pàtina
que el dibuix no encerta, no diria.
Es dilueix la línia de les aigües
en l’oceà blau verdós del cel fútil
quan els estols travessen núvols negres
en vol rasant, en breu instant efímer;
cauen al mar en fulminants rotllanes,
s’acosten cecs als molls i les maromes,
tot ignorant els paranys de les xarxes.
La llum brillant incendia pupil•les
a poc a poc, en el pou lent dels segles.