dimecres, 20 d’octubre del 2010

Poesia, música i pensament

“George Steiner es refereix a la poesia com a la música del pensament. I és cert que alguns poetes entenem la poesia no pas com un mer joc estètic, sinó com a fruit de la reflexió i com a construcció d’un mirall fet amb paraules que ens ajuda a escoltar el batec darrer, l’essència de tot el que existeix, que l’aparença amaga.
A la poesia hi ha, doncs, intuïció i hi ha anhel de comprendre, la qual cosa l’acosta a la filosofia, i hi ha també desig de bellesa, que es manifesta en la seva forma sonora, la qual cosa l’acosta a la música.”
Aquests dies he rebut –per gentilesa de l’autor– dos llibres de Carles Duarte: Vesteix la mirada i El silenci. Ja havia tingut l’oportunitat de llegir la seua poesia a Maríntim, un recull que combina sàviament el paisatge amb la reflexió, la música i la paraula, sempre a la recerca de la bellesa. He reproduït més amunt un fragment del pròleg a El silenci perquè m’hi indentifique plenament. Aquesta és la meua idea també de la poesia, no vol pas dir que siga l’única ni la millor, per descomptat. Sia com sia, aquests dies acaba d’eixir una selecció de la poesia de l’autor a l’editorial 3i4, del tot recomanable, amb el títol S’acosta el mar. Poesia 1984-2009.

4 comentaris:

  1. Crec que era Jorge Guillén qui va definir la poesia com a "la fiesta del intelecto". De fet, llegint Heidegger en "Ser y tiempo" moltes vegades he pensat "això és el mateix que diu Juan Ramón o Guillén." Pero els poetes (alguns poetes) ho diuen mes clar... i amb més bellesa.

    ResponElimina
  2. Jesús, molt encertada la teua observació. D'aquesta generació que esmentes, a banda de Jorge Guillén i Dámaso Alonso, dos bons poetes, em semblen imprescindibles també Luis Cernuda i Vicente Aleixandre: magnífics!

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.