divendres, 21 de gener de 2011

Dues lectures de “literatura juvenil”


Recentment, he llegit dues obres de dos autors catalans plenament consolidats: La dama del medalló, de Mercè Company, i He jugat amb els llops, de Gabriel Janer Manila. Totes dues podem encabir-les en allò que en diuen "literatura juvenil", però ben mirat, per la seua qualitat, com passa en aquesta mena d’obres, són plenament actes per a un lector adult –fóra prejudicis. Són obres que no deceben perquè estan escrites amb ofici i dedicació, i en les quals es nota que els autors s’han preocupat per construir-hi una trama solvent en què, al final, tot queda al sac i ben lligat. Si de cas, la de Company és una obra una miqueta confusa en alguns detalls de la història –només una miqueta, eh!– i, de vegades s’embolica i es complica innecessàriament (com he pogut constatar amb els meus alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Ifach de Calp, i us puc ben assegurar que es tracta d’un bon grup, format per persones acostumades a llegir en català). Sia com sia, La dama del medalló és una bona història en què un director de cinema pretén de fer una pel•lícula sobre un quadre homònim, ajudada per una nova amiga que treballa en la fundació on hi ha, precisament, aquest quadre... La cosa es complica quan hi apareixen uns personatges del passat que tindran moltes coses a dir... No en contaré més, per no trepitjar la curiositat del lector. Una història intel•ligent que fa pensar, d’una gran agilitat i modernitat, tot i tenir uns quants anys ja –l’obra és de l’any 1989!
He jugat amb els llops és també d’un escriptor de renom: el mallorquí Gabriel Janer Manila. Precisament l’inspirador de la pel•lícula Entrelobos sobre el curiós cas d’un xiquet andalús que va viure bona part de la seua infantesa i joventut com si fóra un salvatge, pràcticament sense contacte humà, als anys cinquanta i seixanta del segle passat. Ja vaig veure la pel•lícula i em va agradar com estava contada. Al llibre, hi ha alguns elements de la trama diferents, pel que fa a la figura del pastor amb què conviu el xiquet durant un temps i, sobretot, quant a la relació que manté amb els animals. Una relació més "antropològica" en el cas del film de Gerardo Olivares, i més "literària", en la novel•la, en la qual els animals mantenen una relació màgica amb el nen protagonista, com si es tractara d’una faula. Crec que totes dues solucions són del tot encertades i escaients, a la pel•lícula i al llibre (de vegades, el mitjà imposa uns o altres tractaments). La mestria narrativa és, també, un dels aspectes més destacats del llibre. No debades, ha estat guardonat amb el 36è premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil, uns dels més prestigiosos del gènere.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.