dilluns, 13 d’agost del 2012

El Misteri d’Elx



Hui ma mare fa setanta anys. Felicitats! I per molts anys! Me l’imagine asseguda en un banc a la Basílica de Santa Maria d’Elx, esta vesprada: expectant, menueta, amb els ulls xiconinos, emocionada, gaudint amb l’escenificació del Misteri d’Elxhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Misteri_d'Elx, la representació mariana més antiga d’Europa. Una representació que es remunta a l’edat mitjana i que ha estat un bastió inexpugnable a Elx. La ciutat del pare de ma mare, del meu iaio, i de bona part de la família de la meua iaia, la mare de ma mare. La ciutat de la qual van eixir tots plegats cap a València, a primeries del segle XX, i a la qual he estat destinat per treballar-hi a partir del curs vinent (precisament, a l’IES Misteri d’Elx). Almenys viuré en una ciutat amb una història (també familiar i personal) i un patrimoni cultural admirables.

4 comentaris:

  1. 70 anys fa Susi! Dona-li una abraçada molt forta de part meua, Juli. Ta mare, ja ho saps, és la meua madrina.

    ResponElimina
  2. Xe, ja em contaràs d'Elx. D'allí és el director de la meua tesina i autor de nombrosos treballs sobre Elx i la història valenciana, el Pedro Ruiz Torres. També conec a l'arxivera, Carmina Verdú, que ha fet un estudi interessant sobre el palmeral i el paisatge... tinc bons records d'aquesta ciutat, tan gran a hores d'ara... Espere que tingues un retrobament agradós !

    ResponElimina
  3. Jorge, li donaré l'abraçada a ma mare, de part teua. Li farà molta il·lusió. Ella, ja ho saps, et vol molt.
    Jesús, moltes gràcies pels ànims. Ja et contaré com em va per Elx, un dia que ens fem un cafenet.
    Salutacions!

    ResponElimina
  4. Jo estaré un poquet més avall. En fi, comencen els anys d'exili... Esperem que passen ràpid o que passen lent però que els gaudim.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.