dimecres, 9 de desembre de 2009

L'home de Melbourne, encara

Dissabte passat vaig tindre un encontre amb els lectors de L’home de Melbourne. Em convocava el Club de Lectura del meu poble, a petició i iniciativa de la regidora de cultura de la Font, María Consuelo Peiró. Tota una experiència, aquesta de trobar-se amb els lectors. Confesse que es tracta d’un "compromís" i que, a pesar de la vergonya i dels nervis que passes, és de les millors experiències literàries que mai he experimentat. I ho és perquè tens al davant el destinatari de la teua obra. Poques vegades l’autor té l’oportunitat de trobar-se cara a cara amb els seus lectors reals, i viceversa. D’aquesta trobada, se’n desprenen un fum de sensacions somàtiques i de coneixences intel•lectuals. El lector et descobreix vessants de l’obra que, tal vegada, desconeixes o que vagament sospites o intueixes. És el que em va succeir l’altre dia, a la biblioteca de la Font (que, per cert, es troba provisionalment instal•lada en un baix de la finca on visc, al carrer Francesc Ferrer Pastor). La gent reunida l’altre dia a propòsit de L’home de Melbourne en va fer interpretacions molt intel•ligents i encertades, amb la qual cosa han enriquit amb escreix la meua obra i, al seu torn, la meua persona. N’hi ha qui, fins i tot, es va atrevir a “criticar-la” o a subratllar-ne algun aspecte no tan reeixit; molt educadament, això sí, insistint una vegada i altra també en les seues virtuts. I va fer bé: estava en el seu dret, que caram! Em va agradar molt aquesta experiència. Agraïsc moltíssim la iniciativa de la regidora de Cultura de la Font i, com no, els estic també infinitament agraïts als qui van voler assistir a la trobada, i que van tindre, a més a més, la gentilesa de llegir-se prèviament la novel·la. Fa goig tindre uns veïns tan amables i generosos. Tot un luxe per a un "foraster" com jo, un nouvingut al poble. No hi ha goig més gran per a un autor que veure's reconegut a casa.
L'home de Melbourne, d'altra banda, és una obra que ja fa temps que es va emancipar de mi: com més va més se n’allunya. De mica en mica, no deixa d’indagar camins estètics i interpretatius que mai no hauria imaginat. No és poca cosa, després de més de tres anys des que es va publicar per primera vegada, sobretot tenint en compte que va ser la meua opera prima, el meu primer llibre, la meua única novel·la.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.