dimarts, 23 de novembre de 2010

Premis

Una vegada, en l’acte de lliurament d’uns premis literaris coneguts de Barcelona, un dels membres del jurat –un excel•lent crític, d’altra banda– va assegurar que n’hi havia massa, de premis literaris en català. Jo, que formava part del jurat, em vaig quedar una mica perplex. L’asseveració em va semblar agosarada i, crec encara, que caldria matisar-la des de dos punts de vista: quantitatiu i qualitatiu. Només des d’una d’aquestes perspectives em sembla que l’afirmació fa cabal. Si ens atenem al primer paràmetre, comprovem que, efectivament, hi ha molts premis arreu dels Països Catalans. (Ara, però, una mica menys perquè n’han desaparegut alguns –o n'han rebaixat el pressupost–, almenys al País Valencià, que és el territori que millor conec.) Pel que fa a la qualitat, però, la qüestió ja no està tan clara. Sí, n’hi ha molts, però l’interès, la quantia i la projecció pública de la majoria són irrisoris. Són premis que no garanteixen una edició i una distribució homologades. Si em permeten una apreciació personal, crec que els premis són, per a molts escriptors –i, sobretot, per als que hi aspiren–, gairebé l’única possibilitat de publicar –en alguns gèneres, com ara la poesia, això encara s’accentua més. I per això em semblen positius, els premis. Més encara quan aquests, ben sovint, han fet un paper normalitzador molt apreciable. Al meu parer, crec que com més premis, millor; això sí, caldria que les institucions que els convoquen tingueren una especial cura a difondre com cal les obres premiades, a distribuir-les a través d’editorials serioses, i a preveure, econòmicament, les dotacions que pertoquen. Només així garantiríem uns graus mínims de professionalizació de l’escriptor català. Encara un altre apunt: els premis haurien de ser anònims i el jurat hauria de canviar periòdicament. D’aquesta manera ens asseguraríem uns mínims d’honestedat professional –no totalment, però. Hi guanyaríem tots. I hi guanyaria la literatura; catalana, per descomptat.

Publicat a Serra d'Or, novembre de 2010, núm. 611

2 comentaris:

  1. Apreciat Juli, sempre tens la possibilitat, amb tot aquesta enrònia de les noves tecnologies, de publicar-te tu mateixa els teus escrits i no morir o renàixer de mans d'editorials; si l'obra és bona i interessant, és indiferent el mitjà que empres.
    No creus?

    ResponElimina
  2. Totalment d'acord amb tu. Internet és una possibilitat més de difusió de la literatura: tota la raó.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.