diumenge, 5 de desembre de 2010

Instint de supervivència

Sempre m’han fascinat les històries de supervivència. Des que vaig llegir Robinson Crusoe, de menut –en una edició de tapa dura que encara recorde i que, ai las, he perdut– que aquestes històries em fascinen. Sóc més procliu a les històries d’acció i a la novel•la o al cinema de trama –també a les assagístiques– que no a les experimentals i lingüístiques.

Vaig veure l’altre dia Entrelobos, a la pantalla gran. M’ha semblat una pel•lícula fascinant, basada en la història de Marcos Rodríguez Pantoja, un xiquet andalús que va sobreviure tot sol durant dotze anys en una serralada, a Còrdova, amb la companyia d’una bandada de llops. He llegit algunes crítiques i he sentit algun programa de ràdio sobre la pel•lícula, i també sobre la història real que hi ha al darrere, inclosa una entrevista al seu protagonista, Marcos, un home d’una seixantena d’anys que confessava: “A nosotros, los animales, nos espantaban las armas de los humanos...”. Si aquesta història és real, i no un muntatge, com sembla que és el cas, atès que està basada en un estudi realitzat per l’antropòleg Gabriel Janer, ja de per si ens ha de meravellar. I si, a sobre, t’agraden els llops –sóc d’una generació que es va criar amb els programes de Félix Rodríguez de la Fuente–, l’èxit està assegurat: la pel•lícula t’ha d’agradar per força.

Seguint en la línia d’històries de supervivència en què darrerament estic immers, he llegit L’úter de la balena, de Joan Jordi Miralles i Broto. M’atreia la història i vaig encomanar el llibre tan bon punt me’n va arribar la informació de l’editorial. L’he llegit, però no m’ha agradat. La novel•la conta la història de tres germans que malden per sobreviure enmig d’un món apocalíptic, assotat per una pluja que assola el planeta de manera gairebé ininterrompuda des de fa tres anys (un temps exagerat que el lector difícilment s’empassarà...). Escrita amb un estil recarregat i confús, amb un lèxic gratuïtament rebuscat i críptic, aquesta història no acaba d’enxampar el lector; ans al contrari, el lector s’exaspera a mesura que avança la novel•la amb les estrambòtiques imatges i el comportament excèntric dels protagonistes. L’histrionisme és tal que hom té la temptació d’abandonar la novel•la, tip de l’exercici de violència gratuïta i maniqueisme lingüístic de l’autor. Òbric el llibre a l’atzar i llig, a la pàgina 156: “Un tercerol surava damunt la musculatura ferma i burella del cabal i ambulacres incandescents d’equinoderms oscil•laven com úlceres sobre el teló mentre grumolls de detritus d’una altra era refocil•laven embeguts i sadolls”. Ausades...

Ahir m’assabente d’una altra història de supervivència: la pel•lícula Essential Killings, del director polonès Jerzy Skolimowski. Una cinta sobre un home captiu que s’escapa i ha de lluitar contra les inclemències del temps, enmig d’un bosc nevat i percaçat sense dilacions i sense pausa per un exèrcit o una mena d’unitat d’elit que oficialment no existeix. La pel•lícula ha participat en alguns festivals de cinema, i ha estat rebuda per la crítica amb entusiasme. Ignore, però, si l’han estrenada ací. Hi indagaré.

12 comentaris:

  1. Senyor Capilla, l'admir moltíssim perquè vaig seguint el seu blog des que vaig llegir L'HOME DE MELBOURNE, un volum impressionant que me va fascinar, per això m'he sorprès molt que no hagi fruït de la lectura de L'ÚTER DE LA BALENA, que també me va impactar moltíssim, crec que és una novel·la potent, forta i també diferent.

    Estam molt poc acostumats a aquest tipus de gènere dins de la literatura catalana i per això potser a vostè li ha costat: perquè l'autor està inventant un món, està creant una aventura plena de símbols i de mitologia d'una humanitat que sempre queda entredita.

    Li recomano que la torni a llegir amb paciència i deixant-se emportar per la rotunditat de la història.

    Atentament,
    (i segueixi amb els seus comentaris íntims de lector apassionat)

    per cert, quan publicarà qualcuna altra novel·la?

    ResponElimina
  2. Benvolgut amic "anònim":

    Jo també lamente no haver fruït de L'úter de la balena. Tan bon punt vaig rebre una publicitat de l'editorial, vaig anar a la llibreria habitual a encomanar-la, perquè em pensava que m'agradaria; precisament perquè es tracta d'una novel·la de gènere -si més no, en part, tot i que té també un component filosòfic evident i apreciable. Potser tot plegat es deu a la meua imperícia, i ho sent i, si és així, hauré de demanar disculpes. Tot i això, crec, sincerament, que l'autor abusa d'un llenguatge massa barroquitzant, en el sentit que hi sovintegen les paraules excessivament cultes i rebuscades. Això, a un lector habitual, li tombarà d'esquena. Unes quantes pàgines i és ben probable que l'abandone, la novel·la. D'altra banda, no negue la simbologia, però resulta un punt crítptica. I pel que fa a la trama i als personatges, a mi m'han paregut extrems, poc creïbles a pesar que de bon començament el lector sap que té a les mans una història en què realitat i ficció es troben força allunyades, per poc versemblants. He llegit darrerament algunes novel·les similars -Sukkwan Island, de David Vann; Marcos Montes, de David Monteaguo i A la carretera, de Cormac McCarthy- i m'han semblat molt més efectistes. Aquests autors, amb un llenguatge planer i una economia de recursos admirable assoleixen un nivell de lectura sense parangó. Històries senzilles -no simples- que, amb un escenari i uns personatges elementals, enxampen el lector des de la primera pàgina, com se sol dir.

    Amic, sent la meua anàlisi i opinió. Quant al seu comentari sobre L'home de Melbourne, només puc agrair-li la deferència. Espere poder traure a la llum una nova novel·la algun dia.

    I, sobretot, per favor, considere que el meu judici no és taxatiu. Puc estar equivocat, com és natural.

    Cordialment,

    ResponElimina
  3. Senyors, sento discrepar tant de vostè, senyor Capilla, com de l'altre Anònim: no vaig poder acabar aquella novel·la seva a què el comentari previ fa referència. I em sobta que vostè, com a crític, parli amb aquesta suficiència d'una altra obra d'un "gènere" semblant que, només fullejant-la (la vaig comprar ahir mateix a l'Espai Mallorca de BCN, arran de llegir el seu comentari al respecte) almenys lingüísticament i estilística està molt per damunt de la seua. Una mica d'humilitat i de perspectiva, sisplau!

    ResponElimina
  4. Senyor "anònim 2", d'humilitat no me'n falta, la veritat. No me'n desdic, però, de la meua apreciació, en absolut. No sé si estaré o no equivocat -sempre hi ha aquesta possibilitat, per descomptat-, però a mi no m'ha agradat l'estil de la novel·la en qüestió, per bé que sé que hi ha un treball al darrere considerable, sobretot lingüític. La qüestió, però, és si aquesta feina de l'autor pagava la pena i, sobretot, si era escaient. Escriure bé no significa tirar mà del diccionari a tothora, tot i que cal fer-ne ús, és clar. Escriure bé, entre altres coses, és expressar una història amb claredat i presentar-hi una trama solvent, atractiva, nítida: donar-li les pautes interpretatives al lector perquè puga entendre l'obra en si, i entusiasmar-s'hi.
    Només he expressat la meua opinió, obertament i amb nom i cognoms. Si a vosté no li ha agradat L'home de Melbourne, ho lamente molt, sobretot si li he fet perdre el temps. Sé que una obra no pot agradar a tothom. I sé, també, que la meua novel·la és una entre tants; a més de ser la primera. I ja li ho he dit adés, d'humilitat no me'n falta. No em considere un crític professional. Només un lector amb una miqueta -això sí- d'experiència. A l'autor, en tot cas, l'anime a continuar escrivint: té fusta d'escriptor, això és indubtable, i segur que n'hi haurà que els agradarà L'úter de la balena. També li dic que no tinga en compte, més que relativament, el meu comentari crític.

    Ben atentament,

    Juli Capilla

    ResponElimina
  5. Sóc anònim 2, com vostè m'ha batejat. Gràcies per la seva resposta. Quan parlava d'humilitat potser no m'he sabut expressar: volia dir que cal saber apreciar la literatura diferent, molt alguns cops, de la que un fa o més li agrada. Vostè exposa ben clarament la seva idea del que ha de ser una novel·la, doncs bé, aquesta és només una possibilitat entre moltes. O és que sempre s'ha d'escriure perquè tothom s'hi vegi reflectit i s'hi reconegui, amb una claredat nítida, com vostè vol? Jo crec que una altra literatura és possible, la que ens obliga a dubtar de les nostres certituds i anar més enllà del que sabíem abans de començar. Això és el que em va fer deixar L'home de Melbourne i em fa continuar amb L'úter de la balena.

    Ara unsa altra cosa: ja fa uns anys que visc al PV i em consta que vostè ha dirigit una revista sobre llibres i ha exercit la crítica literària en diversos mitjans de comunicació. D'acord que amb el que deuen pagar un no se'n deu poder professionalitzar, però almenys se n'hauria de considerar, de professional, si més no pel que fa a la qualitat que s'hi exigeix amb un treball així. Si no, malament rai...

    ResponElimina
  6. Bé, al final, la novel·la de la balena és bona o no? Cal llegir-la? L'altra novel·la de J. Jordi Miralles, l'altíssim, va ser molt bona. Esperava una millora. Igualment la llegiré i ja opinaré.

    Ah! Doncs jo he de dir que la peli dels llops no em va agradar, no per la història, sinó per la falta de realitat de tot plegat. És molt graciós veure el nen vestit amb pell dels seus germans i unes sabatilles com aquelles. Amb un sol assessor n'hagués pogut subsanar els milers de desastres obvis.
    Salut!

    ResponElimina
  7. Una altra observació (sóc el d'abans) Vol dir que pq una novel·la sigui bona ha de ser planera? Best-cellers arreu!
    Pel mateix criteri em dirà que l'obra de Miquel de Palol o Miquel Bauçà és un suïcidi doncs.
    El català fàcil és una enganyifa espanyolista. Tenim una llengua molt rica.

    ResponElimina
  8. Amb allò d'"anònim 2" només volia distingir-lo a vostè de l'altre anònim. Si no s'identifiquen amb nom i cognoms, com puc diferenciar-los?

    Quant a la crítica... N'he quedat força tip. És veritat que he escrit i que he coordinat una revista de llibres, però precisament perquè n'he quedat decebut, m'ho he deixat, almenys en la faceta de director. D'altra banda, em considere més aviat un lector que no un crític; un lector que mira d'expressar la seua opinió amb arguments i de la manera més raonada i respectuosa possible. Des d'un blog com aquest, però, jo no faig crítica, sinó divulgació.

    I clar que es pot escriure de moltes maneres! Només opine que un estil basat en l'exploració al màxim del lèxic pot dissuadir molts lectors, com és el cas de la novel·la en qüestió... Ara bé, si un determinat autor es decideix per aquest estil, no seré jo qui li ho impedisca, ni de bon tros.

    Quant als best-sellers, si estan ben fets, per què no? L'elitisme, ben sovint, amaga la inseguretat -o la supèrbia- d'alguns autors -només alguns, per sort.

    Tampoc no es tracta d'escriure amb un "català fàcil", com diu vostè. Clar que no! La seriositat a l'hora d'escriure, però, no és sinònim de cripticisme. "La claredat és la gentilesa del filòsof..." I, tot plegat, no crec que tinga molt a veure amb ser o no espanyolista.

    Respecte molt l'obra de Palol i de Bauçà, encara que no siguen els meus autors de capçalera.

    I bé, no estaria malament que s'identificara, no?

    Senyor "anònim 2", paga la pena que desdramatitzem el nostre diàleg. Al capdavall, si una obra, com és el cas de L'úter de la balena, ha despertat el nostre interès, ni que siga en sentits oposats (no del tot), deu ser perquè ja paga la pena.

    ResponElimina
  9. Hola a tothom des de Palma (sóc vigatana, però!).
    M’acabo de llegir el llibre d’en Miralles i Broto i he quedat fascinada. No entenc la insistència de vostè, senyor Capilla, de fer creure al lector que, ja a les primeres pàgines, abandonarà la novel•la. L’he llegida en dues tardes i a penes he hagut d’obrir el diccionari. La frase que vostè remarca més amunt en el seu comentari, treta de context, sí que pot resultar un pèl ampul•losa, però en el llibre, fidel a un estil, trobo que és del tot escaient. En resum, m’ha semblat d’una prosa poètica difícilment assolible i poc freqüent en la nostra literatura actual.
    Una altra cosa: algú em podria dir on podria aconseguir l'anterior novel•la d'aquest autor? Aquí a Palma no l’he trobada i friso per llegir-la.
    Ah, i felicitats pels debats d’aquest blog, ja que han estat els que m’han animat a llegir el llibre.
    Salutacions!
    Maria Bataller

    ResponElimina
  10. Bé, no insistiré més en aquest debat. Cadascú pot opinar el que considere oportú. El fragment, però, ha estat triat a l'atzar. No em desdisc de les meues paraules: continue pensant que l'estil de l'autor de L'úter de la balena és massa barroquitzant per al meu gust. Potser és una qüestió de gustos. I potser tindreu raó, almenys en el sentit que la novel·la està treballada. Ja vaig dir que això és innegable. Jo, però, no m'hi enganxe, ni estilísticament ni pel que fa a la trama.

    Em reserve el dret que esmenta Sergi Pàmies al seu darrer llibre: «per sort, els llibres no són com els trens i els pots deixar escapar per recuperar-los (o no)» –en una clara picada d’ullet a Daniel Pennac.

    I si aquest debat ha incitat la curiositat d'alguna lector, millor per l'autor.

    Que jutgen els lectors, doncs.

    Salutacions des de València.

    ResponElimina
  11. Hola a tohom, sóc anònim 2.

    estic a punt d'acabar L'úter de la balena i estic completament d'acord amb la lectora vigatana de les illes: "una prosa poètica difícilment assolible i poc freqüent en la nostra literatura actual" i, a més a més, una força i una valentia narratives també poc comunes. Com vam coincidir l'altre dia amb un amic que ja l'ha llegida, una mena de Haneke literari.
    Pel que fa al llibre anterior, L'altíssim, jo el vaig comprar a principis de setmana a 3 i 4, però no sé si tindran més exemplars (en tot cas, al ser un llibre editat per ells, és fàcil que sí).

    I gràcies un cop més, senyor Capilla, per aquest espai de debat literari!

    ResponElimina
  12. Qualsevol debat, de la mena que siga, és positiu, sempre que siga educat. El respecte mutu és fonamental. Admetre el fet que hom pot estar equivocat, també -ni que ens semble remota, aquesta possibilitat. Qüestionar-se a un mateix és saludable. Jo ho faig, sempre que puc, humilment i honestament. I espere que "els altres" també ho facen -pel seu bé.

    Em quedaré, però, sense saber qui són alguns dels senyors anònims que hi han participat... I en cas que s'identificaren, ni tan sols tindria la certesa de saber qui són, en realitat...

    Quant a l'obra que ha suscitat el meu post i aquest debat, em ratifique, una vegada més. De veres, ho intentat. He mirat de rellegir-me-la -tal i com em recomanava un dels anònims- i no hi he connectat. Ho sent. Potser es deu a una incompatibilitat estètica personal... Cadascú té uns cànons als quals se sent més proper...

    Tot plegat ho lamente, perquè intuïsc -més encara, ho accepte- que l'obra deu tenir algun valor, i l'autor algun mèrit, quan ha estat premiada doblement: primer a Mollerussa, amb un accèsit, i després a Lloseta, amb el primer premi.

    Idò... això. Que tot plegat ha estat molt productiu. Us felicite pel debat. Això sí, des del "vostre" anonimat...

    Fins sempre.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.