En lloc segur

En lloc segur, la darrera novel•la que Wallace Stegner va publicar abans de la seua mort, és un relat de caire realista sobre la relació d’amistat entre dues parelles d’amics –dos matrimonis– al llarg de més de tres dècades. La novel•la, no gens pretensiosa, ens proporciona un munt de reflexions sobre l’amistat, l’amor i, també, la literatura –especialment sobre la poesia– amb la generositat com a puntal que manté ferma la relació d’amistat entre les dues parelles. Són aquestes reflexions les que fan interessant la novel•la, i també l’entramat psicològic que sospesa les forces d’atracció –i de domini– entre les dues parelles –i a dintre també de cada matrimoni. L’admiració mútua, les febleses, els contratemps, els problemes de salut, els èxits i els fracassos, consoliden i refermen els lligams entre tots quatre, fins i tot i a pesar de les tensions i del desig de domini acaparador d’uns dels personatges, la Charity, el caràcter fort de la qual es projecta sobre el seu marit, en Sid, fins a extrems insospitats i un punt aberrants, i també sobre el destí dels seus amics, la Sally i el Larry. El fet, d’altra banda, que el narrador es confonga amb la veu del Larry, un escriptor de cert èxit, la fa encara més pròxima i atractiva, al meu parer. Llevat d’algun capítol una miqueta pesat –pense, sobretot, en el de la tia Emily–, la novel•la està molt ben escrita (i molt ben traduïda, cal dir-ho), i commou i toca la fibra del lector, especialment si ens atenem al vessant sentimental. Molt ben acollida per la crítica, aquesta novel•la ens dóna a conèixer en la nostra llengua un dels màxims exponents del realisme nord-americà de la segona meitat del segle XX.