Cultura catalana, en sentit ampli

“Catalunya té la cultura sense estat més potent, més completa, més transversal i més polimorfa que existeix a Europa i segurament al món [...] Cap altra cultura sense estat té un nivell semblant.” La cita és de Patrícia Gabancho. I a mi m’agradaria afegir-hi que, sense el País Valencià i sense les Illes, aquesta cultura catalana seria més petita i, sobretot, més vulnerable. La capacitat dels valencians per generar cultura en català és immensa, malgrat les circumstàncies adverses que ens han perseguit durant anys. Només tenint en compte l'esplendor dels autors valencians medievals... Realment, som un poble anòmal i extraordinari alhora. Una rara excepció en un món ple d’estats omnívors, que miren d’anorrear tant com poden les cultures divergents de l’hegemònica. Una rara avis enmig de la barbàrie jacobina i centralista.

Vaig llegir Assaig sobre la ceguesa a la Facultat, fa uns quants anys ja (ai, las...). No coneixia Saramago, llavors. Gràcies al professor de portuguès, Alvano Saraiva Rojao, excel·lent, vaig poder conèixer el Nobel d'Azinhaga i la llengua i la literatura portugueses... I fins i tot vaig fer una estada d'un mes a Lisboa.
Ahir vaig veure A ciegas. L'esperava. No m'ha decebut en absolut. Crec que l'adaptació que se n'ha fet, de la novel·la de Saramago, és molt bona. Potser a la pel·lícula s'hi perden les reflexions de l'autor, però la suggestió de les imatges deixa llibertat a l'espectador per reflexionar pel seu compte també, ni que siga d'una altra manera. En tot cas, són dues maneres de "pensar" la novel·la o el film. Em quede amb una reflexió bàsica, però: vivim en una societat en què som cecs i no ens n'adonem. Cecs que miren però no hi veuen; cecs incapaços de reconèixer quines són les prioritats i les coses que realment paguen la pena, i quines subsidiàries o prescindibles.

Democràcia a Euskadi?

Aquest cap de setmana s'han celebrat eleccions a Euskadi. El partit guanyador torna a ser el PNB, per molt que insistisquen els mitjans espanyols que el PSOE ha tret els millors resultats de la seua història al País Basc. Tot i això, els "nacionalistes" (bascos) no tenen prou escons per poder formar govern, i els "constitucionalistes" (és a dir, els nacionalistes espanyols) tenen les coses millor que en altres convocatòries. Obliden els mitjans de comunicació espanyols, però, que en aquestes eleccions s'han quedat sense representació més de 100.000 bascos, "gràcies" a la llei de partits. Això ho subratllava amb insistència Javier Elzo a la TV3 (sí, la tele que el Molt Honorable valencià s'entesta a usurpar-nos, a tots els valencians: és tan democràtic...). Estic en contra de la violència i del terrorisme. Però deixar fora els qui pensen d'una manera diferent (no tots els abertxales són terroristes!!) em sembla un error polític, i també moral. De quina manera es veurà legitimitat fefaentment un govern basc -siga del color que siga- si una part de l'electorat no té representació en l'hemicicle basc? Ara ja m'ho podeu dir: "eres un radical". Sí, sóc un radical democràtic. Cal convèncer els "extremistes" a participar políticament, no apartar-los de la política. Si ho fem, estem, no legitimant, però sí agreujant les diferències entre dos sectors permanentment enfrontats al País Basc. I els bascos, tots els bascos, no es mereixen tenir una democràcia de segona categoria.