dimarts, 17 de març de 2009


Vaig llegir Assaig sobre la ceguesa a la Facultat, fa uns quants anys ja (ai, las...). No coneixia Saramago, llavors. Gràcies al professor de portuguès, Alvano Saraiva Rojao, excel·lent, vaig poder conèixer el Nobel d'Azinhaga i la llengua i la literatura portugueses... I fins i tot vaig fer una estada d'un mes a Lisboa.
Ahir vaig veure A ciegas. L'esperava. No m'ha decebut en absolut. Crec que l'adaptació que se n'ha fet, de la novel·la de Saramago, és molt bona. Potser a la pel·lícula s'hi perden les reflexions de l'autor, però la suggestió de les imatges deixa llibertat a l'espectador per reflexionar pel seu compte també, ni que siga d'una altra manera. En tot cas, són dues maneres de "pensar" la novel·la o el film. Em quede amb una reflexió bàsica, però: vivim en una societat en què som cecs i no ens n'adonem. Cecs que miren però no hi veuen; cecs incapaços de reconèixer quines són les prioritats i les coses que realment paguen la pena, i quines subsidiàries o prescindibles.

3 comentaris:

  1. M'agrada molt Saramago, tot i això, "Assaig sobre la ceguesa" no l'he llegida. A veure si m'hi anime (a veure la pel·lícula, també).

    ResponElimina
  2. Val la pena que ho faces. Per mi és la més interessant.

    ResponElimina
  3. El llibre és brutal. Un d'aquests dies veuré la pel.lícula!!!

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.