Cartes d'amor

Todas as cartas de amor são
Ridículas.
Não seriam cartas de amor se não fossem
Ridículas.

Também escreví em meu tempo cartas de amor,
Como as outras,
Ridículas.


As cartas de amor, se há amor,
Têm de ser
Ridículas.
Mas, afinal,
Só as criaturas que nunca escreveram
Cartas de amor
É que são
Ridículas.

Aquest és un fragment d’un poema d’Álvaro de Campos, un dels heterònims més coneguts de Fernando Pessoa. Uns versos que vaig parafrasejar anit, a propòsit del lliurament del III Concurs de Cartes d’Amor de la Font d’en Carròs. Formava part del jurat d’aquest curiós premi i em vaig permetre de citar al gran poeta portugués. Un poeta força desgraciat en els afers amorosos i que, com és sabut, va morir a conseqüència d’una malaltia hepàtica (a resultes de l’excés de consum d’alcohol), en la seua Lisboa natal. I trobe que té raó el poeta lisboeta. El que és realment ridícul és no haver fet mai de la vida una carta d’amor, independentment de l’èxit o no de la declaració. Anit, més d’un centenar de cartes d’amor participaven en el concurs. I a mi em va tocar –vaig tindre el privilegi– de llegir-ne una plenament ausiasmarchiana, guardonada amb el segon premi en la categoria de menors de 21 anys. Una carta plena de les contradiccions i les cabòries del poeta saforenc, una carta intel•ligent, filosòfica, apassionada, turmentada. Quan vaig acabar de llegir-la, es va alçar un xicot de dèsset anys d’entre el públic i amb tota la timidesa del món, com correspon a l’edat, es va avançar a l’escenari a recollir el premi. No el coneixia de res, però em va dir que era de Beniarjó i que volia estudiar història o filosofia. Fa goig veure com un xic jove s’emociona amb un poeta tan extraordinari com March –la carta n’era plena, de referències al poeta saforenc–; és una satisfacció molt gran comprovar com, a pesar dels anys que ens separen d’Ausiàs, continua sent tan vigent i tan present entre nosaltres. Sens dubte, Ausiàs March, com Fernando Pessoa, són dos dels poetes que més temps aguantaran dins del cànon literari de tots els temps, per a “glòria” dels valencians i del poble portugués. Llegir-los és també un acte d’amor: d’amor a la bellesa i al bon gust literaris.