El Ministeri d’Educació de França ha concedit a Romà de la Calle, president de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i director del MuVIM, la condecoració “Les Palmes Académiques”, per «l’atenció, el foment i la divulgació prestats a la cultura francesa». Me n’he alegrat molt. Romà de la Calle és un d’aquests savis humils, feiners com no n’hi ha, que han consagrat la seua vida a la cultura: fent llibres, investigant i formant gent universitària. Hui, en una entrevista radiofònica, a Ràdio 9, conduïda per la periodista Reis Juan (en un programa miracle de la ràdio autonòmica), Romà de la Calle ha repassat una mica la seua trajectòria. M’ha sorprés quan ha contat que, de jove, tots els estius se n’anava a París, amb una maleta sota el braç, i la incertesa de no saber de què viure-hi i on allotjar-se. Cada estiu era una aventura que se saldava amb una experiència vital única i els guanys que es deriven de viure, ni que siga uns mesos, a la capital francesa. Vaig tindre Romà de la Calle com a professor, en 1r de Filosofia (l’únic curs que vaig fer, per raons que ara no vénen a tomb). Roma ens donava una assignatura d’estètica. Mai podrem oblidar les seues classes, la seua saviesa, la manera com tenia d’esperonar-nos envers l’art i la cultura. A ell li dec, en bona mesura, la sensibilitat i el gust per les arts. Recorde encara el manual que fèiem servir majoritàriament en la seua assignatura: Lineamientos de estética. Estudiar amb aquest manual –i amb De la Calle– va ser tota una experiència, un plaer. Descobrir-hi què era això de la filosofia de l’art, o l’estètica, una herència impagable. I encara les lectures “obligatòries” d’autors europeus: Étienne Souriau, Kandinski, Umberto Eco... De la Calle és un d’aquests homenots valencians als quals cal agrair la seua dedicació a la cultura i a la raó, que són, com tothom sap, el millor llegat que ens van deixar els il•lustrats francesos.
dilluns, 22 de febrer del 2010
Romà de la Calle
El Ministeri d’Educació de França ha concedit a Romà de la Calle, president de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i director del MuVIM, la condecoració “Les Palmes Académiques”, per «l’atenció, el foment i la divulgació prestats a la cultura francesa». Me n’he alegrat molt. Romà de la Calle és un d’aquests savis humils, feiners com no n’hi ha, que han consagrat la seua vida a la cultura: fent llibres, investigant i formant gent universitària. Hui, en una entrevista radiofònica, a Ràdio 9, conduïda per la periodista Reis Juan (en un programa miracle de la ràdio autonòmica), Romà de la Calle ha repassat una mica la seua trajectòria. M’ha sorprés quan ha contat que, de jove, tots els estius se n’anava a París, amb una maleta sota el braç, i la incertesa de no saber de què viure-hi i on allotjar-se. Cada estiu era una aventura que se saldava amb una experiència vital única i els guanys que es deriven de viure, ni que siga uns mesos, a la capital francesa. Vaig tindre Romà de la Calle com a professor, en 1r de Filosofia (l’únic curs que vaig fer, per raons que ara no vénen a tomb). Roma ens donava una assignatura d’estètica. Mai podrem oblidar les seues classes, la seua saviesa, la manera com tenia d’esperonar-nos envers l’art i la cultura. A ell li dec, en bona mesura, la sensibilitat i el gust per les arts. Recorde encara el manual que fèiem servir majoritàriament en la seua assignatura: Lineamientos de estética. Estudiar amb aquest manual –i amb De la Calle– va ser tota una experiència, un plaer. Descobrir-hi què era això de la filosofia de l’art, o l’estètica, una herència impagable. I encara les lectures “obligatòries” d’autors europeus: Étienne Souriau, Kandinski, Umberto Eco... De la Calle és un d’aquests homenots valencians als quals cal agrair la seua dedicació a la cultura i a la raó, que són, com tothom sap, el millor llegat que ens van deixar els il•lustrats francesos.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
A mi també em semblava un gran professor y persona quan el vaig tenir de professor a l'assignatura d'idees estètiques a la UV.
ResponEliminaPerò la notícia d'avui de retirar l'exposició de fotografia al MUVIM, crec que hauria de dimitir per les pressions que haura sofert o pel que ha fet. Si no perdrà tota la seva credibilitat que s'ha guanyat durant anys.
Ara si que rectifique i mantinc la meva lloança cap a Romà. És el mateix que vaig conèixer a la Universitat. La política no podrà amb l'ART. Gran Romà!
ResponEliminaCris