dissabte, 7 d’agost de 2010

Ja som als EUA!

Fa uns dies que vam arribar als Estats Units, tal i com teníem previst des de fa mesos. El viatge en avió va resultar molt pesat perquè havíem d’anar de Barcelona a Atlanta i, després, enllaçar un altre avió fins a Orlando. I a sobre el primer vol va agafar un retard de més d’una hora. Per sort, aquest primer avió tenia moltes distraccions: pel•lícules, música, sèries, jocs... Amb això i una mica de lectura i de becar de tant en tant no es va fer gens pesat. El que realment va resultar feixuc, però, va ser el segon vol fins a Orlando, en un avió menut i sense gaires distraccions. Vam arribar exhausts a l’hotel, dimecres.

A partir de dijous, però, hem pogut gaudir d’allò més a la Disney. Molt més del que hauríem imaginat. Hem anat al Magic Kingdom, a l’Animal Kingdom i als Water Parks: el Blizzard Beach i el Typhoon Lagoon. Són parcs temàtics i safaris com els que tenim a Europa? No, són molt millors. La gran diferència –almenys pel que fa als espanyols (els catalans no hi compten, òbviament–) és que ací tot sembla més real, sense ser-ho. El visitant ho sap, això, que només es tracta d’uns parcs artificials creats ex professo perquè la gent s’ho passe bé. I ací rau el mèrit d’aquests parcs: estan tan ben fets que la gent en gaudeix encara més. Ja sabem que els americans en qüestió de recrear la realitat són molt bons. No debades una de les seues forces econòmiques rau en la producció d’articles destinats a l’oci, una bona mostra dels quals són els parcs temàtics, el cinema, la música... A casa nostra, en canvi, tot és de cartó pedra barat i els parcs solen estar molt mal situats, geogràficament parlant, en secarrals insuportables (mireu, si no, la nostra Terra Mítica). Els americans ens han sorprés amb la seua amabilitat i simpatia, i també amb la seua eficiència a l’hora de fer més colpidores les atraccions. Vam veure una mena de casa del terror en què hi havia ànimes en pena i tot que seien al redós d’una taula de comensals; una illa de pirates del Carib on se simulava un cel a la nit que era tan real... I hem pujat a moltíssimes atraccions aquàtiques i de fira que ens han fet ballar en un peu. Els xiquets estan emocionats, i nosaltres també. Tot plegat resulta impossible d’explicar en quatre ratlles. Val la pena anar-hi, a la Disney, una vegada a la vida almenys. Una altra cosa que hem observat, però, és que ací la gent deu menjar prou malament, perquè s’hi veu molta gent obesa, alguns amb una obesitat mòrbida que fa llàstima, la veritat. N’hi ha que utilitzen una mena de carros en els parcs perquè es veu que no poden ja ni caminar. En fi, són les primeres impressions d’un viatge d’estiu que, fins ara, ha superat les nostres expectatives. Si voleu fer-ne un tast, ara us penge algunes diapositives ací a la vostra dreta.

4 comentaris:

  1. Com mola, Juli, quina enveja! Gaudiu-lo molt! Imagine que gaudir una cosa així amb xiquets, deu fer la cosa més guai encara...

    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Sí, és increïble. Els americans ens sorprenen cada dia. Hi ha l'obesitat, però, molt estesa i preocupant. Hi ha molta gent grossa ací i no els sembla importar gens. Mengen malament. Nosaltres ja portem quatre dies en un hotel de la Disney i estem desitjant anar a la casa que tenim llogada a Carolina del Sud per poder cuinar-nos.

    El viatge, però, en conjunt, fantàstic!

    ResponElimina
  3. Howdy, Juli i família!
    Em sembla que el somni americà t'ha agafat ben bé! La veritat és que per als xiquets Disney és una meravella.
    La qüestió de l'obesitat és també un problema prou gran a Austràlia. La meua opinió és que es tracta més d'un problema educatiu a la llarga, encara que és clarament tema urgent de sanitat.
    Si el vol als EE.UU. t'ha semblat llarg, espera quan vingues a Austràlia... un dia sencer clavat dins d'avions...
    Que les vacances continuen tan bé com fins ara.

    Una abraçada molt forta,

    Jorge

    ResponElimina
  4. Jorge, la veritat es que si, que el viatge ens prova. Ens est[a agradant moltissim.

    Ara estem en una casa de camp al Sud de Carolina. Es genial. Aquesta gent te un esperit lliure que fa gracia.

    Algun dia anirem a Australia, clar que si!

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.