dilluns, 30 d’agost de 2010

Penyal d'Ifach

Ahir vaig pujar al Penyal d’Ifach amb el meu pare. Era la primera vegada. Una mola impressionant enmig d’un paisatge devastat, depravat, depauperat. Calp és un dels paradigmes valencians de la depredació immobiliària, de l’especulació urbanística, del despropòsit mediambiental: una aberració dolorosa perpetrada en nom de la usura i l’acumulació sense escrúpols. I, tanmateix, el penyal encara conserva una mica de bellesa. Si és parc natural és un miracle, i per molts anys! Des del cim, costa d’imaginar com devia ser el poble ara fa cent anys. A la llacuna encara hi ha aus migratòries que hi reposen, mengen i s’abeuren. Semblen una excepció inaudita que s’agraeix, enmig de la barbàrie. Fins i tot un estol de flamencs fent llampades intenses d’un roig encès que meravella. A partir de dimecres, despús-demà, hi hauré d’anar tots els dies a Calp. És la meua destinació laboral d’enguany. M’hi trobaré molts xiquets forasters i castellans (ho dic sense acritud) i uns poquets de valencians també. I miraré de fer-los veure, a tots, que el valencià no és una obligació, sinó una invitació, una oportunitat (com qualsevol llengua); que forma part d’aquest paisatge. I que al seu poble, Calp, l’única imposició ha estat la del formigó i el turisme de masses.

3 comentaris:

  1. Estic segur que l'institut ha tingut molta sort amb la teua arribada. I les xiquetes i xiquets que allà et trobaràs també.

    Mareee, em fa un poc de vergonya de dir-ho, però encara no hi he pujat. Al penyal, vull dir. Espere que tingues un bon començament de curs.

    Ja ens contes
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Bon dia Juli des de Canberra!
    Al penyal hi vaig pujar almenys tres vegades que jo recorde. La darrera va ser probablement a 1993 o 1994. La foto que has posat al blog em dóna una millor idea del que ha estat passant durant els vora quinze anys que estic 'exiliat' del País Valencià. Com dius, és un miracle que el Penyal encara sigui un Parc Natural. De segur que hi han habut molts especualdosr que desitjaven fer xalets i bungalows tot arreu el Penyal, però la muntanyeta no es toca!
    Sembla que aquest any tindràs que viatjar una mica més lluny, no? Hi ha possibilitat de transport públic? I com ha dit en Jordi abans que jo, l'Institut té molta sort d'haver rebut un professor com tu. Segur que els estudiants aprofiten aquesta invitació tan bona!

    ResponElimina
  3. Estic segura que ho faràs molt bé i que els teus alumnes, quan acabe el curs, sabran valorar una miqueta més la terra on viuen i la seua cultura.

    Ànim i endavant!

    B7s

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.