dissabte, 14 d’agost de 2010

"Jesus is coming..."

Una de les coses que mes ens han cridat l'atencio de South Carolina, o almenys de County Pickens, la comarca d'aquest raco dels EUA on passem uns dies, es la gran quantitat d'esglesies que hi ha. N'hi ha per tot arreu, i de totes les tendencies (sempre cristianes, aixo si). Per les converses que he pogut sentir la vida de molta gent gira al voltant de la parroquia. Fins i tot n'hi ha que decideixen implicar-s'hi encara mes, com Jeff, un dels germans americans de Maite que, despres de ser policia, ha decidit ser reverend de la seua esglesia. (L'he conegut precisament avui i m'ha semblant una persona encantadora.) O com una amiga que ens va venir a veure, que tambe hi esta molt implicada, laboralment. En aquesta part del mon l'esglesia deu fer un paper aglutinador important, socialitzador, integrador (com passa ben sovint). Aci, pero, no n'hi ha una, sino desenes i desenes (al meu poble nomes n'hi ha una, i no hi va molta gent, la veritat). Alerta, no estic fent cap tipus de judici de valor. No soc qui per a jutjar a ningu, i molt menys encara als americans, la idiosincrasia dels quals desconec per complet. I si, a sobre, es tracta de jutjar com viuen la religio... A mes, sempre he estat del parer que potser els altres (es a dir, els que no pensen com nosaltres) han encertat, i jo, no. El benefici del dubte es una gentilesa per part meua que, a mes d'educada, em sembla una opcio intel.ligent, fins i tot raonada. O es que es pot mesurar la fe amb la rao?

A la foto, un cartell en una esglesia de Pickens (South Carolina). Com aquest, n'hi ha de molts tipus i amb missatges suggeridors.

2 comentaris:

  1. Juli, tens tota la raó. És tota una gentilesa per part teua admetre la possibilitat de que ells hajen encertat. Jo, per la la meua part, tinc raons sobrades per rebutjar qualsevol mena de fe.
    Un altre lloc on hi ha esglèsies per tot arreu, i de totes les denominacions que tu esmentes, és Samoa. Recorde que un diumenge em van convidar a jugar golf. Jo mai he jugat i no més vaig anar per caminar una estoneta. Des dels greens es podien escoltar els càntics que eixien de les esglèsies, em va semblar tota una escena molt surrealista, la veritat. El diumenge, la majoria dels samoans s'ho passen tot el dia a l'esglèsia, cantant, escoltant la Biblia i rebutjant el dimoni i el pecat.
    Potser quan arriba el dilluns molts s'obliden!

    Per cert, no et sembla que hi ha una mica de contradicció en el fet de portar pistola i anar a l'esglèsia? Almenys per a mi, les dues coses deurien de ser incompatibles: si una persona sembla estar predisposta a matar un altre ser humà, això es contradiu totalment amb la religió que diu practicar.
    Que les vacances segueixen igual de bé!

    ResponElimina
  2. Jorge, jo admet la possibilitat que ells tinguen rao, pero (no se si per sort o per desgracia) jo soc dificil de convencer. No he estat mai religios. No tinc fe.

    Es curios aixo que m'expliques dels samoans. A mi el que em sorpren es que aci son molt mes religiosos que a Espanya: infinitament mes. Pero em sembla que ho son d'una manera mes sincera, mes proxima a l'home i a Deu alhora. A casa nostra, en canvi, trobe que hi ha molta mes hipocresia.

    Hem comentat el cas de l'home de la casa i ens han dit que esta boig. Normalment, aci ningu porta pistola. Nomes aquest home estrafolari.

    Gracies: si, estes vacances estan sent magnigiques.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.