Isaac Asimov: ciència-ficció en estat pur

ELS 11 CONTES D’AQUESTA ANTOLOGIA SÓN LA MILLOR MANERA DE CONÉIXER EL MÓN D’UN CLÀSSIC DE LA LITERATURA, ISAAC ASIMOV, CONSIDERAT UN DELS PRECURSORS DEL GÈNERE DE LA CIÈNCIA-FICCIÓ. ORDINADORS, ROBOTS I HOMES SÓN ELS PROTAGONISTES EN PERMANENT CONFLICTE D’UNS CONTES EN QUÈ LA INTEL•LIGÈNCIA ARTIFICIAL I ELS AVENÇOS TECNOLÒGICS POSEN EN QÜESTIÓ LA PRIMACIA DE L’ÉSSER HUMÀ EN UN MÓN COM MÉS VA MÉS COMPLEX, MÉS INCOMPRENSIBLE I MÉS PERTORBADOR. AQUEST RECULL DE CONTES ENS PERMET D’ENDINSAR-NOS AMB GARANTIES EN L’UNIVERS D’ISAAC ASIMOV.

Isaac Asimov està considerat –juntament amb Robert A. Heinlein i Arthur C. Clarke– el pare de la ciència-ficció. De tots tres, però, és, sens dubte, el més conegut i popular, i el més llegit. I això es deu al seu mèrit com a escriptor, al seu estil amè, configurat a partir de trames directes, que defugen les descripcions que no hi aporten res i dels prolegòmens estèrils. Asimov va al gra de la història des de l’inici fins al desenllaç en les seues narracions, siguen contes o novel•les. Amb això es va guanyar el retret, per part dels crítics malvolents, d’escriptor fàcil, descurat, que prima el contingut per sobre de l’estil, una llufa tan desmesurada com injusta, val a dir, si ens atenem a la seua literatura. Autor de més de cinc-cents títols publicats, entre contes, novel•les i assajos de caràcter científic, Isaac Asimov és un clàssic indiscutible en l’àmbit de la ciència-ficció, i un precursor del segle en què vivim, un visionari que, com en el cas de Juli Verne, es va avançar als progressos i als esdeveniments tecnològics del nostre temps.
La seua força narrativa i el seu èxit entre els lectors del gènere de ciència-ficció es deuen, en part, a la seua mestria com a contador d’històries, i a la seua imaginació enlluernadora i quasi il•limitada; però també a la seua sòlida formació acadèmica i científica. Llicenciat en química, en ciències i arts, doctorat en filosofia i en bioquímica, va fer classes a la Universitat de Boston i, a més, es va poder dedicar a la seua passió: escriure històries de ficció en què la ciència i el coneixement –que tant estimava– no es deslliguen mai del component moral, tan important per a l’autor com els primers. Potser aquesta barreja entre saviesa i ètica ha estat la fórmula infal•lible que ha convertit Asimov en un clàssic de la literatura universal de tots els temps.

LES QUATRE LLEIS DE LA ROBÒTICA

Asimov va basar bona part de les seues històries futuristes o de ciència-ficció en tres principis indefugibles:

1. Un robot no pot fer mal a cap ésser humà ni pot permetre que un ésser humà prenga mal per la seua inacció.
2. Un robot ha d’obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei.
3. Un robot ha de protegir la seua pròpia existència sempre que aquesta protecció no entre en conflicte amb la primera o la segona llei.

És a partir d’aquestes tres lleis de la robòtica que Asimov organitza els seus relats. Perquè aquestes tres lleis, aparentment incontestables, entren en contradicció permanent en la vida real, plena de matisos i de situacions difícils d’ajustar o d’adequar als principis que han de regir la vida en societat entre els robots, els ordinadors i els homes. L’harmonia esdevé, en aquest sentit, pràcticament impossible perquè la realitat és complexa i, a mesura que Asimov desenvolupa o amplia noves situacions, aquesta complexitat augmenta. Fins al punt que l’autor se’n planteja una quarta, la llei zero:

0. Un robot no pot fer mal a la humanitat ni permetre que la humanitat prenga mal per la seua inacció.

Aquesta llei zero, però, no farà sinó incrementar més encara la dificultat i la irresolubilitat de les situacions entre robots/ordinadors i els homes, amb la qual cosa les narracions d’Asimov guanyaran literàriament, per la intriga i el dilema moral acumulats, per la complexitat intrínseca de les històries, que les fa més subtils, més suggeridores, més atractives per al lector.

L’ANTOLOGIA DE CONTES D’ASIMOV

L’antologia de contes d’Asimov que ofereix Bromera desenvolupa, principalment, aquesta cruïlla de principis morals –les quatre lleis de la robòtica– que condicionen les situacions en què es troben homes, ordinadors i robots. És una bona tria que captarà de seguida l’interés d’un lector afeccionat a la ciència-ficció, però també cridarà l’atenció i satisfarà a un lector general, precisament per les situacions conflictives que s’hi plantegen.
El debat moral –el conflicte– es dóna, per exemple, quan xoquen l’interés d’una majoria insulsa i improductiva amb el d’un únic o uns pocs individus extraordinaris. En alguns contes d’aquesta antologia –com és el cas de La tria– és difícil resoldre aquesta mena de conflictes sense que s’hi produïsquen danys col•laterals.
La principal font de discrepància, però, l’essència dialèctica que planteja intel•ligentment Asimov en aquestes narracions, rau en l’ànsia per humanitzar-se que les màquines (robots i ordinadors) acaben per sentir d’una manera obsessiva. I aquesta ànsia esdevé una necessitat prioritària que entra de ple en conflicte amb les quatre lleis i que, en conseqüència, posa en perill la mateixa existència i supremacia dels éssers humans. És ací on els relats d’Asimov guanyen en modernitat, en interés, i esdevenen icones i models narratius d’una extraordinària vigència i perdurabilitat en el temps. Així, L’home bicentenari –potser el millor conte de l’antologia– exemplifica perfectament aquest anhel humanitzant per part d’un robot. I també són significatius i redunden en aquesta línia temàtica Tots els problemes del món i El punt clau. És, però, als contes Què és l’home, La prova, Vida i temps de Multivac i L’incident del tricentenari on aquest anhel d’humanitzar-se per part dels robots arriba al punt més àlgid, perquè posa en qüestió la primacia dels humans en el món i, fins i tot, l’anul•la sense que se n’adonen, la subjuga a la voluntat i als interessos dels robots.
Altres contes de l’antologia plantegen d’altres temes de ciència-ficció igualment atractius. Com es divertien, Exiliat a l’infern o Exploradors indaguen en situacions en què l’ésser humà ha perdut la seua supremacia en l’univers, i com a conseqüència d’això ha quedat perplex i esmaperdut enmig d’un món com més va més complex i incomprensible. Asimov ens mostra, així, com a éssers desvalguts i indefensos davant l’incommensurabilitat de la tecnologia i dels avenços científics, inaprehensibles per a un ésser de carn i ossos, limitat i acomplexat davant el poder gairebé il•limitat dels ordinadors i de la intel•ligència artificial.

VIGÈNCIA D’UN CLÀSSIC DE LA LITERATURA

Amb la seua obra, Isaac Asimov es va guanyar una perdurabilitat que voldrien molts escriptors –de ciència-ficció o no. Més enllà dels tòpics o de les reticències amb el gènere per part d’un sector obtús de la crítica, aquests contes d’Asimov són el millor exponent i la millor garantia de bona literatura.

Publicat a L'Illa, primavera 2011, núm. 57