diumenge, 19 de juny de 2011

Nius

Nius, de Pep Coll planteja una situació extrema en què els múltiples protagonistes d’un càmping dels Pirineus es veuen involucrats, com a víctimes, en una gran catàstrofe. Un fet trasbalsador que el lector no sap ben bé si serà natural o provocat per un atemptat terrorista –i que no revelaré per si algú vol llegir la novel•la de l’autor lleidatà. El més interessant de Nius –a banda de la prosa, que flueix de manera natural i mesurada, sense estridències– és la manera com Pep Coll dosifica la trama de la història: a poc a poc i des de l’òptica de cada campista –d’ací el títol, Nius. Així, ens trobem gent de tota mena, com sol passar en qualsevol càmping. Des d’una parelleta jove d’escocesos fins a una d’homosexuals, els nicaragüencs que treballen en el càmping, uns jubilats francesos, un matrimoni valencià amb els seus fills, fins i tot un home i una dona terroristes, etc. I també, alguns animals protagonistes que viuen en el càmping o que el sovintegen: un tòtil (un amfibi), una rabosa, una parella de caderneres, una papallona, una espècie particular de formigues. Aquests animals protagonistes hi aporten una perspectiva curiosa i original, distanciadora respecte de la megalomania humana. L’atzar, capriciós, acabarà per bescantar els protagonistes cap a la vida o la mort. Ben significatius i encertats són els comentaris que fan els personatges a propòsit dels temes més variats. L’autor palesa en aquests comentaris una capacitat d’empatia desideologitzada molt lloable. El final, amb una càrrega simbòlica o metafòrica ben clara, agradarà o no al lector, però tampoc no el revelaré. Nius és una bona novel•la.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.