dilluns, 4 de juliol de 2011

“Let England Shake”, de PJ Harvey

Tercera vegada que sent “Let England Shake”, el darrer disc de PJ Harvey, una cantautora anglesa que podríem encabir, si fa no fa, dins de l’estil indie (em permetreu les etiquetes, per entendre’ns), en l’òrbita d’un Peter Von Poehl o del millor Lloyd Cole solitari. Entre el minimalisme i la desesperació acústica i sentimental, sembla que darrere l’aspecte d’indolència i continguda serenitat de PJ Harvey, s’hi amaga una ànima turmentada, colpejada una vegada i altra pel dolor, i l’existència. Aquesta és, si més no, la impressió que em fa el darrer disc de PJ Harvey (o potser sóc jo qui hi projecta aquestes sensacions quan sent la seua música). Sia com sia, hi ha malenconia i passió exacerbades en aquest “Let England Shake”, tot i que Harvey se les enginya per dissimular-les. En definitiva, un disc que no deixa indiferent, la millor virtut del qual és la de la indagació i l’experimentalisme estètic permanents. Suggeridor, transgressor, colpidor, encoratjador, fascinant, trencador... aquest disc ens permet somniar encara enmig d’un món com més va més ensopit, més pusil•lànime, més cruel. “Let England Shake” és del tot recomanable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.