diumenge, 22 de febrer de 2009

De símbols i d'identitats

Ara que sóc a Mallorca -des de fa ja quatre mesos!- he pogut comprovar com, malgrat les diferències -sempre n'hi ha, de diferències, també entre nosaltres, els valencians-, són moltíssimes les coses que ens uneixen als mallorquins. Per això mateix, fa vergonya pensar com, de València estant, hom (els secessionistes) ha atiat una batalla absurda per diferenciar-nos tant com fóra possible dels nostres germans: mallorquins i, sobretot, catalans, i, al seu torn, per assemblar-nos i acostar-nos -ai, las!- a Castella. Més enllà de la demagògia dels qui miren de dinamitar i negar els símbols propis, o dels que intenten minimitzar-ne la importància, hi ha l'evidència d'una base històrica, lingüística i cultural compartida, i que té precisament en els símbols la cara més visible d'aquesta identitat comuna. Com diu l'historiador de la Universitat de València Ferran Garcia Oliver, en una ressenya publicada al darrer número de Caràcters a propòsit del llibre Barres i corones, de Pau Viciano: "...ben mirat, ja hi podem posar blau, roig, llambrequins i totes les decoracions que ens vinguen de gust. Sempre hi queda l’essencial: les quatre barres de la Corona d’Aragó". En la imatge, l'escut de l'Ajuntament de Ciutat de Palma.

3 comentaris:

  1. Aquí teniu un bloc per signar en defensa del toponim oficial CALP:

    http://mascarat.blog-activo.com/index.htm

    Endavant.

    ResponElimina
  2. Teresa, com va tot? Continues a Torrelletja?

    I pensar que el Baix Segura va ser durant molts segles plenament valenciana... Quines voltes fa la història...

    Records

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.