Vaig llegir Assaig sobre la ceguesa a la Facultat, fa uns quants anys ja (ai, las...). No coneixia Saramago, llavors. Gràcies al professor de portuguès, Alvano Saraiva Rojao, excel·lent, vaig poder conèixer el Nobel d'Azinhaga i la llengua i la literatura portugueses... I fins i tot vaig fer una estada d'un mes a Lisboa.
Ahir vaig veure A ciegas. L'esperava. No m'ha decebut en absolut. Crec que l'adaptació que se n'ha fet, de la novel·la de Saramago, és molt bona. Potser a la pel·lícula s'hi perden les reflexions de l'autor, però la suggestió de les imatges deixa llibertat a l'espectador per reflexionar pel seu compte també, ni que siga d'una altra manera. En tot cas, són dues maneres de "pensar" la novel·la o el film. Em quede amb una reflexió bàsica, però: vivim en una societat en què som cecs i no ens n'adonem. Cecs que miren però no hi veuen; cecs incapaços de reconèixer quines són les prioritats i les coses que realment paguen la pena, i quines subsidiàries o prescindibles.