divendres, 9 d’octubre de 2009

L'arc de sant Martí


Ahir, anant cap a Altea, de matí, el cel era tot un espectacle. Queia, tímidament, l’aigua de la pluja i, darrere del Mascarat, s’hi perfilava, nítidament i íntima, la ratlla de sant Martí. A mesura que m’acostava a la serra es veien més nítids els colors de l’arc. Quin espectacle que ens brinda la natura, enmig de la barbàrie i del desori de les multituds... En un principi, vaig lamentar no tenir una càmera de fotografiar. Després, em vaig dir: ca, la càmera no podrà abastar mai ni un bri de la bellesa que la natura ens lliura cada dia. Millor així, que el record de la bellesa ens deixe el seu pòsit innombrable en els ulls, qui sap si etern; un reflex incandescent que perdura per sempre en la retina.

**

Avui encara em torba l’alegria
madura de l’estiu: manyaga pell morena,
amb un sexe esmolat d’adolescent.
Narcís que es mira al blau del cel.

[…]

Però el delit no dura. I el cansament de viure
puja pels esglaons de l’espinada,
com una sargantana pel rocam.

Jordi Pàmias: La veu de l'àngel, Proa, Barcelona, 2009

2 comentaris:

  1. Doncs per no dur la càmera... has posat una foto preciosa

    ResponElimina
  2. No és meua, la foto. Tens raó: és una foto molt bonica, però l'original és insuperable.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.