diumenge, 4 d’octubre de 2009

La premsa en català, al País Valencià

Aquesta setmana m’he assabentat per diverses fonts que el diari Levante ja no publicarà el suplement literari i cultural "Posdata". És una notícia sorprenent –en la mesura que ens puga sobtar aquest País Valencià nostre, tan procliu al disbarat i al surrealisme–; sens dubte, una molt mala notícia, perquè desproveeix els valencians que ens estimem la lectura i la cultura en general, d’un aparador gens menyspreable. Una altra qüestió, secundària i que ara no ve a tomb, és com s’ha gestionat el susdit suplement al llarg de la seua existència i l’anàlisi de la seua línia ideològica –que en tenia, és clar– i la deriva lingüística dels continguts que s’hi incloïen. No hi entrarem, doncs, en aquest punt. Interessa, sobretot, remarcar la trista notícia de la seua desaparició, perquè és el món cultural –escriptors, editors, lectors, espectadors...– els primers perjudicats, però també la societat valenciana en conjunt. Es tanca una finestra al pensament i se n’obri una altra per on s’escolaran, ràpidament, les pitjors formes i manifestacions de la barbàrie, la desraó, la gratuïtat, la banalitat. No sé si el tancament és definitiu, però els senyors editors i propietaris d’“El Mercantil Valenciano” s’ho podrien fer mirar una mica. La decisió encara és reversible. Més encara, és del tot necessària i urgentíssima.
El cas de "Posdata" no és, dissortadament, l’únic exponent de la desaparició o minimització de la premsa pròpiament valenciana. "Posdata" vacil•lava molt, lingüísticament, però almenys era una plataforma més on es podia escriure amb certa naturalitat en la nostra llengua: una oportunitat per a crítics i ressenyistes i per a principiants d’escriptors; una ocasió i una cita setmanal per als lectors autòctons. Aquest suplement no és l’únic que desapareix, però. Darrerament, d’un any ençà, n’han desaparegut uns quants més, o han estat condemnats a la marginalitat. El mensual Saó i el setmanari El Punt, per exemple, ja no es troben als quioscos. Ara només hi tenim accés per subscripció. La retirada de les subvencions de la Generalitat Valenciana ha estat el colp de gràcia per a aquestes publicacions més que meritòries. Un cas a banda és el del semestral Espai del Llibre, una publicació cultural i de llibres que abasta les Comarques Centrals Valencianes i que, a hores d’ara, resta paralitzada, a l’espera d’un sanejament econòmic que –espere– fructificarà ben prest, perquè la revista, la gent que hi col•labora i les comarques del territori diànic s’ho mereixen amb escreix. Per la part que em toca, coordinar els tres darrers números d'Espai del Llibre ha estat –és!– un honor i una font de moltes satisfaccions professionals, i també personals. I encara hi ha el setmanari El Temps, i el "Quadern" del diari El País, amb una afluència de lectors que, per bé que minoritària, cal preservar i fomentar en la mesura dels possibles. Per sort, n’hi ha més encara, de publicacions en valencià, ben lloables, encara que la seua incidència en la societat és menor: Mètode, Caràcters, L'Espill...
Fet i fet, la situació de la premsa en la nostra llengua és molt crítica, gravíssima. Fins ara, els valencians ens lamentàvem que no havíem estat capaços de crear un diari en valencià. Ara, però, ens trobem en una situació encara més dolenta, en un punt de difícil retorn perquè els professionals que mantenen les publicacions esmentades no poden fer front a les despeses que generen publicacions d’aquesta mena, en gran part per la inhibició o el boicot del Govern de torn que patim. La decisió del diari Levante és lamentable per a un país tan assedegat de cultura i d’educació democràtica com el nostre. El pitjor exponent de la desídia. El símptoma més cridaner de l’anorreament de tot un poble.

6 comentaris:

  1. Un drama, efectivament. Un indicador de com caminen i en quina direcció les coses. Espere que l'Espai dels Llibres, que és una altra finestreta, no seguisca la mateixa direcció que Posdata. Matisar, si de cas, que El Punt s'ha convertit en diari digital (www.elpunt.cat). Cap consol. I la recuperació de Posdata sols podria produir-se si hi haguera una pressió dels lectors que, em fa l'efecte, no crec que s'hi done. Aprofite per saludar-te.

    ResponElimina
  2. Hola Xavier, efectivament, ja veus com està el pati de la premsa en català, al PV: malament del tot, un drama. Desconfie molt que el Levante faça cap esforç de recuperació del Posdata. I, pel que fa a la resta de mitjans, si es mantenen en peu d'impremta, ja ens podem donar per satisfets. Aprofite jo també per saludar-te i per dir-te que en el pròxim Caràcters, el d'octubre, hi ha una ressenya sobre la teua darrera novel·la. Faré perquè te l'envien.

    Salut!

    ResponElimina
  3. Per cert, Xavier, t'he enllaçat al meu blog. I he vist que som quintos, i a més nascuts tots dos al març!
    Salutacions!

    ResponElimina
  4. Sí, sí, quintos, però tu et conserves molt millor, ah, ah!! Molt agraït per tot. Malauradament, el temps i les circumstàncies han beneït la teua decisió de canviar d'aires laborals. En fi, el tema està com està. Però almenys veig que no pares de fer producció poètica. Això està molt bé. Salut!!

    ResponElimina
  5. De fet, jo llegia el postdata per internet perquè estic lluny i des de fa dos o tres divendres que el busque i no el trobe. Sospitava una barbaritat d'aquesta mena. Lamentable que el Levante en compte d'augmentar l'oferta de premsa en català, la reduisca.

    Salutacions des de Dalmàcia (amargues, hui).

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.