dilluns, 1 de febrer del 2010

Caràcters, més que 50


Caràcters acaba d’arribar al número 50 de la seua «segona època». Es diu prest, però aquesta fita suposa tretze anys de treball sense interrupció, des que, l’any 1997, un grup de professors, editors i traductors vinculats a la Universitat de València —Vicent Alonso, Antoni Furió, Gustau Muñoz, Francesc Pérez i Moragón, Vicent Olmos...— decidira de reprendre el fil d’una capçalera que ja havia existit amb anterioritat, entre els anys 1992 i 1994. Aquella «primera època» havia tingut una existència efímera però productiva, amb deu números publicats i la implicació de Joan Brossa i d’Enric Satué, que van tenir cura del disseny de la revista, i d’altres universitaris i lletraferits valencians: el mateix Vicent Alonso, Josep Iborra, Vicent Raga, Vicent Berenguer, Lourdes Toledo... Finalment, la publicació renovada fou impulsada per un grup reduït: Vicent Alonso, Gustau Muñoz, Francesc Pérez Moragón (als quals s’afegí posteriorment Felip Tobar), amb el suport d’un contingent nodrit de col•laboradors.
Des de la seua fundació, i també des de la seua represa, Caràcters s’ha caracteritzat per una sèrie de constants insubornables: fer crítica literària catalana i transcendir les cotilles administratives que, ben sovint, ens minimitzen com a país amb llengua i cultura pròpies.
És des d’aquests paràmetres que Caràcters ha funcionat des dels seus inicis, sobretot des que la revista va quedar adscrita a l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, fins al número 32, i després a les Publicacions de la Universitat de València, a partir d’aquest número i fins a l’actualitat, gràcies a la generositat i la complicitat del que ara com ara n’és el director, Antoni Furió.
Aquesta segona etapa ha tingut també la col•laboració de nombrosos artistes que han il•lustrat generosament cada número, alguns dels quals compten amb una llarga i reconeguda trajectòria professional. La capçalera, a més, ha mantingut una línia estètica força regular, basada en la pulcritud de la presentació i la impressió. La responsabilitat d’aquesta «pulcritud» es deu, en bona mesura, a l’escriptor i mestre de l’art de la tipografia Josep Palàcios, que va dissenyar la capçalera fins al número 20, i al recentment desaparegut Albert Ràfols-Casamada, que la va «redissenyar», amb gran generositat i encert, a partir del número següent. És ben probable que la personalitat de Caràcters es dega, almenys en part, a aquest vessant estètic –si més no, n’és la cara més visible.
Els darrers cinc anys de la publicació han estat marcats per l’objectiu de consolidar la revista i de millorar-ne els continguts. Per assolir aquest doble objectiu, Caràcters s’ha obert des de dins —amb un consell de redacció no vinculat necessàriament amb el món universitari, format per Francesc Calafat, Maria Josep Escrivà, Gustau Muñoz, Susanna Rafart i jo mateix, que en faig de director (disculpeu-me si em cite a mi mateix, per una vegada)— i, també, cap enfora: fent de corretja de transmissió entre el món de la crítica «professional» i el públic-lector, que n’és —o hauria de ser, no ho oblidem— l’autèntic destinatari. La capçalera ha brindat, a més a més, una oportunitat quasi única a aquells que tenen la vocació i l’aspiració d’escriure crítica seriosa i fonamentada, sense estridències ni exabruptes personalistes o interessats, sinó des de l’honestedat i el rigor del professional. En aquest sentit, si ha servit també perquè uns quants joves d’arreu del país es llançaren a l’aventura d’escriure, ja ens podem donar per satisfets. I, d’altra banda, si ha contribuït a ser un referent i un exemple de crítica seriosa, una de les aspiracions fonamentals de Vicent Alonso —sens dubte, un dels artífexs d’aquesta publicació—, el balanç encara en seria més falaguer.
Tot seguint aquest esperit de professionalització, en aquest número 50 incloem un reportatge d’Eduard Ramírez sobre la crítica literària. Víctor Maceda i Francesc Vila reflexionen sobre la situació a hores d’ara dels mitjans de comunicació en català. Les pàgines centrals les dediquem a un dels autors catalans més llegits arreu del món: Quim Monzó. L’entrevista, al darrer Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Joan Solà. Les il•lustracions, magnífiques, són del pintor Manuel Boix. I alguns dels noms més insignes de les nostres lletres es donen cita en un número que hem volgut extraordinari: perquè pertocava i perquè volíem que fóra la prova fefaent de la continuïtat de la capçalera.
Caràcters ha aconseguit estabilitzar-se, però té al davant un munt de reptes i molts d’objectius a acomplir. Millorar la seua distribució, arribar al màxim de públic possible, servir de plataforma a nous crítics i a futurs escriptors, aprofundir encara més l’articulació del nostre àmbit cultural, bandejant desenteniments suïcides, augmentar la presència pública, impulsar una pàgina web que servisca d’arxiu virtual i alhora d’espai dinàmic de debat literari i cultural... En definitiva, ser una peça més que contribuïsca com més va a la normalitat de les nostres lletres, i alhora a assolir la maduresa i l’autonomia plenes del conjunt del país, i en tots els terrenys.
Per molts anys!

La imatge de dalt és obra de Manuel Boix i il·lustra la portada el número 50 de Caràcters.

18 comentaris:

  1. Jorge (Ngunnawal land)2 de febrer del 2010, a les 2:05

    Enhorabona per els 50! De segur que arribareu molt més lluny!

    ResponElimina
  2. Enhorabona, Juli! I gràcies per permetre'm ser un d'aquests aspirants a crític que "tenen la vocació i l’aspiració d’escriure crítica seriosa i fonamentada". Ja vaig rebre el missatge de correu electrònic amb la portada: de seguida que pugui (vaig molt enfeinat) me'n faig ressò al llunÀtic, que us el mereixeu per una feina tan ben feta i tan obstinada.

    ResponElimina
  3. Recorde aquell any 97 i el començament de Caràcters! :)
    Llarga vida i a per 50 més!

    ResponElimina
  4. Gràcies a tots quatre per les felicitacions! de tot cor, juli

    ResponElimina
  5. Ai, mare! Jo també recorde aquell començament al 97... Com passen els anys!

    L'enhorabona i que siga per molts anys més.

    B7s

    ResponElimina
  6. Enhorabona per la revista, però falta una versió digitalitzada. Una facilitat de la informàtica per accedir a una crítica de pes i la bona cultura.

    ResponElimina
  7. Felicitats pels 50 números. I endavant!

    ResponElimina
  8. Gràcies a vosaltres també. I sí, ja tenim un accés a la pàgina web, dins de PUV. Si voleu accedir-hi, heu de fer-ho a través d'aquesta adreça: http://puv.uv.es/revistes/

    A la columna de l'esquerra hi ha totes les revistes de la Universitat de València, entre els quals hi ha Caràcters.

    ResponElimina
  9. Ja ho he vist, Juli; això ja ho sabia; em referia a penjar on line el contingut de la revista. És clar que no és molt cara la subscripció anual -em sembla 12 Euros-; però si es fera així, quin sentit tindria la publicació en paper...?
    Advoque per un accés total i gratuït a la informació i formació de les persones. (La universitat ho posa una mica difícil).
    Però desconec, si això és una quimera o una bajanada que se'ls ha ocorregut a uns pobres miserables.

    ResponElimina
  10. Benvolgut Príncep de les milotxes,

    Respecte molt la teua opinió, però no la compartisc totalment. Sí, cal posar on line alguna part de la revista, però no tota, almenys pel que fa a Caràcters. En primer lloc, per la mateixa raó que esgrimeixes tu: 3 euros per número és una misèria, si tenim en compte el "producte". A més, en el cas de Caràcters (i en moltes publicacions també) hi ha un valor afegit. En paper, la revista guanya. Hi ha una cosa en el tacte, en la visibilitat que, on line, no s'aprecia. I que conste que no sóc un nosatàlgic de les publicacions tradicionals en paper. De fet, consulte els diaris on line diàriament. Però un diari sí que és un producte més passatger. Caràcters, en canvi, té una voluntat estètica que passa per la seua materialitat. En fi, és un debat molt llarg. Gràcies per l'observació, però. Hi pensaré.

    ResponElimina
  11. Juli, què tal? Sóc Voro. Totalment d'acord en el que dius. I per cert, quina tasca més ben feta la de Caràcters! Jo també consulte periòdics on line, però quin plaer poder llegir en paper Caràcters cada número. Respecte a posar a l'abast una revista de la qualitat de Caràcters per només 3 euros em sembla una autèntica proesa. Advoque perquè la gent es gaste els diners en coses de profit.

    ResponElimina
  12. L'Enhorabona, Juli!
    Pots estar ben content de la tasca realitzada i que tots esperem que siga encara llarga i ben productiva.
    Ja saps que sóc un assidu de la revista i, com bé dius, crec que l'edició en paper juga un paper essencial (com m'agradaria que arribara també a Dénia, almenys) i, crec, pòdria ser plenament complementària amb un abona pàgina web (ja fa massa temps que no podem consultar-la!) Espere que tot vaja molt bé, com us mereixeu!

    ResponElimina
  13. Voro i Carles,

    Són tan irrisoris 3 euros per número, que fa vergonya i tot. És un preu molt assequible, trobe, i raonable, generós. No obstant això, teniu raó (el Príncep, també) que cal treballar molt més la pàgina web. Ja ens hi hem posat. Esperem obtindre'n resultats ben aviat.

    Gràcies, de tot cor, per les felicitacions. Tot costa molt...

    Salut!

    ResponElimina
  14. Enhorabona pels 50 de Caràcters, Juli! Aquests són els projectes que ens dignifiquen com a país, els que són de qualitat i s'esforcen per perdurar en el temps.

    Veig que el debat està en traslladar els continguts a la xarxa. No és una tasca fàcil i s'ha de pensar molt bé. Vull dir que aquesta revista està pensada en paper i en paper ha de continuar fent-se. Una altra cosa és quina presència pot tenir com a nou projecte digital. Per a fer-ho compteu amb bons continguts, una trajectòria i l'aval de la Universitat. Però cal parlar d'un altre producte, que amb el mateix nom o un altre, servesca per aprofundir i eixamplar els objectius de Caràcters. Només així tindria sentit una edició en línia. Pense.

    ResponElimina
  15. Gràcies, Francesc!

    La veritat és que si fem un treball paral·lel en el web, que el farem, l'hem de fer molt bé. No pot ser, simplement, una reproducció calcada dels continguts de la revista en format paper vessats a la xarxa. Ha d'oferir alguna cosa més. I la versió en paper no se'n pot ressentir gens, sinó enriquir-se; i, al seu torn, la versió web s'ha de retroalimentar també de la revista en format tradicional. Les coses no es poden fer a la babalà. Així que ens ho hem de rumiar molt abans de llançar-nos a l'aventura de la xarxa.

    Salutacions!

    ResponElimina
  16. Enhorabona, Juli! Fer i mantenir amb dignitat i prestigi una publicació periòdica cultural i en català des del País Valencià per a tot el domini lingüístic és una rara avis que mereix totes les benediccions i una llarga, llarga vida.
    Per molts anys més!

    ResponElimina
  17. Moltes gràcies, Joan Carles. Tens tota la raó. Cal molta força de voluntat i molta paciència. Tu ho saps això tant o millor que jo. Bromera és una fita històrica de la qual us heu d'enorgullir. Això és fer país!

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.