Hi ha instants molt bonics, entranyables. Malgrat la barbàrie i la misèria polítiques que vivim al País Valencià, hi ha encara una escletxa per on s'escolen els moments feliços. Això és el que ens va passar ahir a Otos. Hi vam anar perquè a Ca les Senyoretes, un restaurant-hotel molt recomanable situat al peu mateix del Benicadell, hi havia la presentació de dos llibres i d'un CD. Es presentaven un recull de narracions de Manel Alonso, Els somriures de la pena, i un poemari de Francesc Mompó, De la fusta a l'aigua; i el CD de Carles Pastor, Els Ulls de Bob: tot de cançons de poetes valencians actuals. Al marge de la qüestió merament cultural, vam poder gaudir de la conversa i de les bromes amb els nostres autors i els assistents a la presentació. I vam beure una miqueta, tot cal dir-ho, i vam menjar molt bé. Vam passar una vesprada-nit molt agradable. Sens dubte, aquestes estones ens ajuden a tirar avant, i a estimar-nos la vida com si encara n'esperàrem molt més, com si encara fórem jóvens i discretament ingenus. Si no ens els poguérem permetre, aquests instants, no sé què en faríem, de nosaltres. Vida i literatura, per aquest ordre: per mi una combinació perfecta.