La vida interior de Martin Frost

Martin Frost és un novel•lista que es retira una temporada en una casa de camp d’uns amics, als afores de Nova York. Quan es desperta, es troba al seu costat una dona desconeguda que assegura que és una neboda dels amics de Martin (no ho és, en realitat), a qui li sorprèn igualment trobar-se l’escriptor en el mateix llit. Martin, en principi contrariat i fins i tot fastiguejat per la presència de la dona, perquè vol estar sol, acaba enamorant-se’n, tot encetant un procés creatiu sense precedents. La dona li inspira i, en pocs dies, elabora un relat d’una trentena de pàgines, el millor que n’ha fet mai. Però, alhora que enllesteix la seua narració, la dona emmalalteix fins que mor. Quan Martin se la troba en el llit, erta, engega un procés de reversió que consisteix a llançar al foc les pàgines del seu relat, inspirat per la dona que “algú” li ha enviat. Miraculosament, la dona reviscola i, quan s’adona del que ha fet el “seu” escriptor, li ho retrau...
Protagonitzada per David Thewlis (que li té una retirada innegable al malaurat Fernando Fernán Gómez) i Irène Jacob (la protagonista de Red, de la trilogia de Krzysztof Kieślowski), La vida interior de Martin Frost és una meravellosa al•legoria sobre el procés creador i les muses que l’inspiren. Aquesta pel•lícula –i llibre– de Paul Auster és també, o sobretot, una història d’amor difícil en què els protagonistes es veuran obligats a interrompre la seua relació, però no del tot: Martin pot sentir la dona desconeguda, i fins i tot pot parlar amb ella, però no la pot veure, si més no des del moment que es veuen obligats a separar-se. En definitiva, es tracta d’una al•legoria sobre el procés creatiu en què al final primen la vida i els sentiments amorosos per sobre de la creació literària.
Auster ha fet un treball bastant digne, des del punt de vista fílmic; tot i que la pel•lícula decau en alguns moments, sobretot a partir de la segona part. A estones, resulta una mica absurda, també. Caldrà llegir el llibre i valorar aquest títol. La pel•lícula, almenys, incita a la lectura. Només per això ja paga la pena.