Eros és l'escriptura, d'Antoni Gómez

Dimecres, vàrem presentar a Sagunt Eros és l’escriptura. La literatura com a estimulant vital, d’Antoni Gómez. Hi vàrem participar Albert Forment, historiador; Quico Fernández, professor de literatura; Vicent Olmos, editor; el mateix autor, el periodista Toni Gómez, i jo mateix.
Antoni Gómez respon als millors paràmetres per poder dir-se amb tota tranquil•litat, i en majúscules, crític. Pot considerar-se crític, se’n pot dir amb total tranquil•litat i sentir-s’hi sense vergonya, perquè ha paït a la perfecció els a prioris d’aquesta tasca tan àrdua com valuosa, com és la de la crítica. Toni té totes les virtuts i les qualitats necessàries per exercir la crítica en els papers de premsa: al suplement "Posdata" del diari Levante, a Caràcters, etc. Estem davant d’una persona que fa de guia imprescindible per a un lector que s’interessa pels llibres comentats des de les pàgines volàtils de la premsa i dels suplements setmanals. En el professional que és Antoni Gómez, hi trobem el rigor d’un lector avantatjat, amb un bagatge de múltiples lectures que li permet de discernir entre les paraules balbes i els mots precisos, entre l’obra espúria o prescindible i la peça sublim o duradora. Els comentaris que fa Toni a propòsit d’una obra en concret posen, ben sovint, l’objectiu sobre els aspectes que més en destaquen, d’una obra: hi apunten amb precisió i fan diana. De vegades, són un toc d’atenció sobre un biaix determinat d’un llibre; d’altres, ens criden l’atenció o reivindiquen un autor menyspreat o, simplement, oblidat. Toni se centra en els autors, però també en el context i en els companys de generació de cadascun dels escriptors que comenta. Fa reflexions pertinents o posa el dit a la nafra quan es tracta d’enderrocar les estúpides jerarquies genèriques. Des de l’honestedat que el caracteritza, Toni mai no s’està de dir la seua d’una manera argumentada i educada, fins i tot quan els comentaris que fa detecten alguna mancança en una determinada obra. Si el comentari és negatiu, no obstant això, encoratja l’autor a introduir-hi una esmena, una correcció que farà possible una millora substancial de l’obra en qüestió en ulteriors edicions, o una millora d’una altra obra posterior del mateix autor. El to predominant en l’obra crítica de Toni Gómez, però, és de celebració, positiu, de valoració de la feina feta, de reconeixement del treball d’un autor.
Per les pàgines del recull Eros és l’escriptura passen alguns dels millors autors contemporanis, autòctons i universals. L’inventari és ben copiós i ben suggeridor, gairebé innombrable.
Aquest llibre palesa, potser, el més important de tot: que l’autor avantposa la voluntat de viure a la dèria d’escriure; “La literatura com a estimulant vital”, com molt encertadament diu el subtítol del llibre, i també a l’inrevés, però sempre amb la vida com a prioritat absoluta, com a objectiu insubstituïble.
Cal dir que el millor de Toni Gómez és la seua honestedat, el seu rigor, el seu amor incondicional per la literatura, la seua tendència a la felicitat, pròpia i aliena, que han fet possible una obra crítica seriosa i atractiva alhora, una obra que traspua el millor d’Antoni Gómez.