adesiara (notes vitals, culturals i literàries): La revista Espai del Llibre arriba al número 13!

dimarts, 17 de maig del 2011

La revista Espai del Llibre arriba al número 13!

Una vegada més, hem aconseguit traure un altre número de la revista Espai del Llibre, possiblement uns dels estendards més notables de les anomenades Comarques Centrals Valencianes: la Marina Alta, el Comtat, l’Alcoià, la Costera, la Vall d’Albaida i la Safor. Una revista dels llibres que es publiquen en aquestes comarques.
L’editorial reflexiona sobre la importància de la música tant a les Comarques Centrals Valencianes com a tot el País Valencià i de la necessitat d’un major recolzament pressupostari per part dels poders públics. L’article de portada, de Josep Sendra i Piera, aprofundeix també sobre aquest tema cabdal, tot repassant quines són les manifestacions musicals típiques valencianes, com ara la dolçaina i el tabal, el quartet de corda, les danses, les bandes populars. I, encara, Lluís M. Segrelles ressenya el llibre En clau de festa. Aproximació a l’evolució de la música en el cicle festiu valencià, de Francesc Oriola.
S’hi inclou també un ampli reportatge sobre l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta (IECMA), amb motiu del 25è aniversari del seu naixement, i una entrevista a Joan Ivars, que en fou el primer director. Com sempre, el número fa seguiment de les novetats bibliogràfiques i discogràfiques publicades per les diverses institucions que integren les CCV, i d’altres editorials comercials que hi estan vinculades o que publiquen llibres d’autors o premis d’aquestes comarques. El número es completa amb un sentit homenatge a Enric Valor.
Les diverses institucions comarcals que integren la XIEC (Xarxa d’Institucions d’Estudis Comarcals), reparteixen la revista entre els seus socis, però també es pot adquirir de manera gratuïta en algunes llibreries de les CCV. La revista no seria possible sense aquestes institucions, ni tampoc sense la gent que hi està implicada, tant la que forma part de l’equip de redacció com dels col·laboradors. A tots els vull donar les gràcies públicament. I fins al proper número!

La foto que il·lustra el número 13 de la revista Espai del Llibre correspon a una banda de música valenciana de primeries del segle XX. (Font: Arxiu de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana)

2 comentaris:

Jesus Eduard Alonso i López17 de maig del 2011, a les 14:15
És molt útil penjar-la en les webs. L'IEVA ho fa i es localitza fàcilment la revista des de google.

http://www.ieva.info/pdfs/REVISTA-12_definitiva.pdf

Salut
ResponElimina
Respostes
J.Salavert17 de maig del 2011, a les 22:59
Vaig donar-li una bona ullada al PDF de proves que m'enviares, Juli. I n'hi han títols ben interessants. Sembla mentida que amb l'àrea tan xicoteta que sembla ser (almenys des d'Austràlia ara m'ho sembla!) es publiquen tants llibres i amb tanta varietat. Feu un gran treball per la cultura valenciana!

Salutacions des de la molt freda Canberra! Ahir arribarem als -6,5ºC!!
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.

Sobre Raspall

Raspall torna a la temàtica del compromís que ja havia estat tractada a Llibre dels exilis. És una defensa entre orgullosa i atrevida de l’àmbit rural –del poble– com a espai vital generós, ideal per viure-hi. És, també, una reflexió i una tornada enyoradissa al paradís de la infantesa. Són poemes majoritàriament sintètics, sobretot a la primera de les tres parts que en què es divideix el poemari. La segona part està formada per una desena de poemes narratius en què la pilota valenciana té una importància cabdal, com a al·legoria vital, existencial, gairebé mítica; i la tercera per un únic poema llarg, una mena de cantata cívica, en versos decasíl·labs, en què, a partir de la metàfora o al·legoria de la pilota valenciana, s’hi fa una exaltació entre amorosa i patriòtica del País Valencià.

Sobre Aimia

Aimia és un vell terme que significa amiga o estimada, segons la tradició dels antics trobadors occitans, catalans i valencians. Es tracta d’un poemari d’amor en què el poeta homenatja i dialoga amb els clàssics de la nostra literatura: Jordi de Sant Jordi, Pere Serafí, Amadeu Febrer, Roís de Corella, Ausiàs March, Joan Salvat Papasseit, Vicent Andrés Estellés… Un gran poema en què el poeta tracta de reflectir, d’una manera passional, els més diversos sentirs que provoca l’amor: la bogeria, la gelosia, la ceguesa, la desraó… A més, Aimia intenta contar una història: l’evolució que experimenta tota relació amorosa: la passió inicial, la catarsi o plenitud, i, finalment, el desenllaç: que pot traduir-se en un estat de maduresa, de saviesa o, en el pitjor dels casos, de ruptura irreversible.

Sobre Llibre dels exilis

Llibre dels exilis ens ofereix una intensa fe de vida –de la seua vida–, bastida sobre un amor obstinat, de vegades desesperat, sempre insubornable, per la poesia i pel seu país. Llibre dels exilis és un gran poema patriòtic sobre la ciutat de València, sobre el País Valencià i els Països Catalans, i sobre la repressió política i la descomposició social que secularment pateixen. Venècia, Verona l’antiga Roma esdevenen en aquests poemes els suggestius i colpidors correlats de la nostra realitat immediata, els escenaris on transcorre la recta final d’un conflicte que molt possiblement s’acabe amb la derrota final dels vençuts, per bé que això no signifique que aquests renuncien a la seua dignitat. Així mateix, Llibre dels exilis és una bella salutació a la gran tradició de la poesia valenciana moderna des de Vicent Andrés Estellés, amb la qual els poemes que formen el llibre mantenen un diàleg emocionant i fecund, resolt amb una enlluernadora riquesa verbal i expressiva.

Sobre L'home de Melbourne

Quan Joseph Schiffer torna al seu país d’origen, després de quaranta anys d’absència, sap que ningú no l’espera ja. En arribar-hi, ningú no el reconeix i el seu passat a Melbourne esdevé de sobte, i amb la distància, una mica llunyà, malgrat que la mort de la seua dona és encara molt recent. A poc a poc, però, s’adona que ell sí que reconeix la ciutat on va nàixer i fins i tot algunes persones que van configurar el trencaclosques gairebé oblidat de la seua infantesa. Darrere de l’“amnèsia” dels habitants del seu país, de l’aparent desconeixement envers la seua persona, del trencadís misteriós del seu passat, hi ha una trama oculta que Joseph Schiffer es veurà obligat a esbrinar i que, a mesura que reconstrueix, en configura una imatge tèrbola i miserable en què la cobdícia, la desraó i les experimentacions científiques de dubtosa legitimitat ètica s’han ensenyorit definitivament del país. L’home de Melbourneés una història trepidant que ens invita a reflexionar sobre els límits ètics de la ciència.