dissabte, 5 de novembre de 2011

Ball de bastons


Compatisc amb els abstencionistes algunes de les seues idees a propòsit de les properes eleccions. Ara com ara el sistema democràtic espanyol –i d’Occident, en general– deixa molt a desitjar precisament si analitzem l’estat de salut democràtica del sistema. El bipartidisme exacerbat i promogut per quasi tots els mitjans de comunicació, la tirania dels mercats i dels bancs, el sistema d’elecció, la discriminació dels partits minoritaris, i de les minories de tota mena, el despotisme de la Unió Europea, la ceguesa dels mandataris... Tot plegat descoratja d’allò més i legitima, o explica, l’opció de l’abstenció. Però, fins i tot per als qui no ens sentim espanyols (no ens hi podrem sentir mai amb les condicions que ens imposen), aquestes eleccions ens incumbeixen, i molt. De fet, les decisions a Madrid ens afecten més que les que es prenen a València. No estic segur de la meua posició, però trobe que és la que més s’ajusta al meu tarannà. I és també la més esperançadora. Malgrat tot, continue confiant en alguns polítics, pocs, però en alguns encara hi crec. Almenys done confiança als qui s’han atrevit a anar-hi a la contra, a criticar tot allò que els abstencionistes critiquen amb bones i ben argumentades raons; raons i arguments que compartisc en part. El ball de bastons entre els dos partits majoritaris em sembla d’una obscenitat paorosa. I els resultats que s’albiren després del 20-N (una data molt significativa) podrien ser catastròfics. Els resultats que s’hi albiren o que ens fan creure que es produiran, de manera sibil•lina i capciosa. No ens hauríem de creure ni les enquestes ni els sondejos; no n’hauríem de fer cas. Pel contrari, ens hauríem de deixar portar pels propis ideals, siguen del color que siguen. Precisament per tot això que he explicat crec que cal votar; i cal fer-ho a consciència, al partit –o a la gent– en què creguem realment. No tots els polítics són iguals, per sort. I vull pensar que el sistema encara és reversible, o esmenable almenys.

5 comentaris:

  1. Creo que te puede interesar nuestro nuevo blog sobre crítica literaria. Se trata del blog del taller literario "Escribe y tacha".
    escribeytacha.wordpress.com
    Saludos!

    ResponElimina
  2. Molt d'acord amb el que dius. N'hi ha raons per al desencís i per passar de moltes coses. O per tirar-se a la muntanya. Però cal no perdre les esperances ni la confiança en alguns, si més no.

    ResponElimina
  3. Ho has dit molt bé, Juli. "Ball de bastons"! El que es mereixen tots dos partits majoritaris és una forta bastonada! I al cap, on fa més mal...

    Salutacions,

    Jorge

    PD: Veig que els d'Escribeytacha també t'han deixat un missatge al teu blog.

    ResponElimina
  4. Tens tota la raó. Que cadascú mire a dins seu i siga coherent amb el que u és durant quatre anys, i no només unes setmanes. Què penses? Com creus que s'ha de portar un país? Doncs vota (o no) en conseqüència i ja està perquè totes les opcions no són la mateixa. No fem el que fa la dreta clavant-nos a tots en el mateix sac. Informem-nos i decidim què fer, però fem alguna cosa!

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.