adesiara (notes vitals, culturals i literàries): El PP, enemic del valencià

diumenge, 13 de novembre del 2011

El PP, enemic del valencià

L’Ajuntament de Dénia, a instàncies de l’alcaldessa, Ana Kringe, del Partit Popular, ha obert expedient disciplinari a Josep Andrés, tècnic lingüístic superior d’aquesta localitat de la Marina Alta, per la realització d’un informe en què adverteix que la nova retolació del consistori vulnera la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià i algunes disposicions legals de la Generalitat. Fins i tot l’amenacen amb acomiadar-lo! En la notícia està molt ben explicat. No sols es puneix l’acció informativa d’un bon professional, sinó que es carrega contra la seua persona, en una clara acció d’assetjament laboral. Cal tindre en compte –i valorar com pertoca– que l’actuació de Josep Andrés ha estat èticament impecable, i de molta professionalitat, ja que el tècnic de l’Oficina Municipal de Promoció del Valencià va informar del fet a l’alcaldia, perquè esmenaren una campanya de retolació comercial i turística que actua contra la llei i contra la dignitat dels valencians. La resposta ha estat l’amenaça per part del govern de Dénia, del PP, amb un expedient disciplinari i un possible comiat o inhabilitació per sis anys. La política del PP és clarament discriminatòria i hostil amb el valencià. És intolerable i ben trist el cas de què parlem. Ara per ara, al País Valencià sabem quin peu calcen els del PP. Majoritàriament, es declaren enemics del valencià, fins i tot quan el parlen, i encara que es diguen i que siguen valencians. Cal dir també que l’únic regidor que ha recolzat el tècnic de l’Oficina de Promoció del Valencià i que s’ha preocupat per la normalització efectiva de la nostra llengua a Dénia ha estat Josep Crespo, de Compromís. Esperem que la justícia exculpe Josep Andrés, un bon amic, un bon professional, un valencià excel·lent. Sort, amic!

5 comentaris:

Pere13 de novembre del 2011, a les 12:35
Gràcies per la informació, Juli: no la coneixia.
Si he entés bé la notícia, que un funcionari faça el seu treball és motiu de sanció, i la llengua en què estan escrits uns cartells publicitaris que deuen estar en totes bandes, un secret...
Com que fa temps que no tinc contacte amb Josep, deixa'm que faça servir el teu bloc per a enviar-li una abraçada d'ànim. Cal ser fill (o filla) de molt mala mare...
ResponElimina
Respostes
Juli Capilla13 de novembre del 2011, a les 12:59
Pere, ja saps com són els del PP. Josep ha actuat amb molta dignitat, que és justament el que no té aquesta gent, ni vergonya. El menyspreu per la diferència és una de les malalties més greus dels valencians. I l'autoodi, la major de les lacres. Quina llàstima!
Esperem que Josep n'isca sa i estalvi, a la fi, d'aquest assetjament intolerable.
Una abraçada!
ResponElimina
Respostes
Jesus Eduard Alonso i López13 de novembre del 2011, a les 13:19
Has fet bé en fer-te ressò. El meu suport a Josep.
ResponElimina
Respostes
J.Salavert13 de novembre del 2011, a les 14:43
El PP, cal dir-ho molt clarament, SEMPRE ha fet una política hostil i discriminàtoria amb la nostra llengua. Els PPeros prefereixen que els valencians parlem xinés o anglés abans que la nostra llengua. Gràcies per fer ressò d'aquesta vergonya. Tingueu tot el meu suport des de Canberra, com sempre.

Una abraçada,

Jordi
ResponElimina
Respostes
Miquel Boronat Cogollos14 de novembre del 2011, a les 5:46
Espere que el company de Dénia s'assessore amb els sindicats o amb algun advocat, perquè no veig cap fonament per a que l'expedient acabe en sanció, ja que precisament el que ha fet ha segut complir eficaçment les seues funcions.

Els tècnics lingüístics de la CDLPV estem pensant què podem fer per a donar-li suport personal i professional. De moment, jo ja he fet una queixa al síndic de greuges per les mancances del web de l'ajuntament de Dénia, que té una versió en valencià amb documentació que només està en castellà. Vos recorde que el síndic té web i que és molt simple fer la queixa. Per exemple:

«He observat que la versió en valencià del web de l'Ajuntament de Dénia (http://www.denia.es/va/index.aspx) proporciona informacions i documentació diversa que només tenen versió castellana, fet que contravé la legislació lingüística vigent (entre altres: Carta europea de les llengües, Constitució espanyola i Llei 4/1983 valenciana). Alguns exemples són:

---
ORDENANZA MUNICIPAL DE LIMPIEZA URBANA

PROCEDIMIENTO PARA PRUEBAS DEPORTIVAS QUE SE CELEBREN EN LA VÍA PÚBLICA Y SE DESARROLLEN ÍNTEGRAMENTE EN EL MUNICIPIO DE DÉNIA.

Solicitud OBRA MENOR Sujeta al régimen de DECLARACIÓN RESPONSABLE

Solicitud OBRA MENOR Sujeta al régimen de LICENCIA DE OBRAS MENORES

Solicitud de Gestión Urbanística

Solicitud de Licencia de Obra Mayor
---

Espere que prengau les mesures adients per a fer que l'Ajuntament de Dénia resolga estes mancances i adopte les mesures disciplinàries corresponents per a corregir i renyar els càrrecs i funcionaris públics que discriminen lingüísticament els ciutadans valencians.»

Podeu refer-la al vostre gust.
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Sobre Raspall

Raspall torna a la temàtica del compromís que ja havia estat tractada a Llibre dels exilis. És una defensa entre orgullosa i atrevida de l’àmbit rural –del poble– com a espai vital generós, ideal per viure-hi. És, també, una reflexió i una tornada enyoradissa al paradís de la infantesa. Són poemes majoritàriament sintètics, sobretot a la primera de les tres parts que en què es divideix el poemari. La segona part està formada per una desena de poemes narratius en què la pilota valenciana té una importància cabdal, com a al·legoria vital, existencial, gairebé mítica; i la tercera per un únic poema llarg, una mena de cantata cívica, en versos decasíl·labs, en què, a partir de la metàfora o al·legoria de la pilota valenciana, s’hi fa una exaltació entre amorosa i patriòtica del País Valencià.

Sobre Aimia

Aimia és un vell terme que significa amiga o estimada, segons la tradició dels antics trobadors occitans, catalans i valencians. Es tracta d’un poemari d’amor en què el poeta homenatja i dialoga amb els clàssics de la nostra literatura: Jordi de Sant Jordi, Pere Serafí, Amadeu Febrer, Roís de Corella, Ausiàs March, Joan Salvat Papasseit, Vicent Andrés Estellés… Un gran poema en què el poeta tracta de reflectir, d’una manera passional, els més diversos sentirs que provoca l’amor: la bogeria, la gelosia, la ceguesa, la desraó… A més, Aimia intenta contar una història: l’evolució que experimenta tota relació amorosa: la passió inicial, la catarsi o plenitud, i, finalment, el desenllaç: que pot traduir-se en un estat de maduresa, de saviesa o, en el pitjor dels casos, de ruptura irreversible.

Sobre Llibre dels exilis

Llibre dels exilis ens ofereix una intensa fe de vida –de la seua vida–, bastida sobre un amor obstinat, de vegades desesperat, sempre insubornable, per la poesia i pel seu país. Llibre dels exilis és un gran poema patriòtic sobre la ciutat de València, sobre el País Valencià i els Països Catalans, i sobre la repressió política i la descomposició social que secularment pateixen. Venècia, Verona l’antiga Roma esdevenen en aquests poemes els suggestius i colpidors correlats de la nostra realitat immediata, els escenaris on transcorre la recta final d’un conflicte que molt possiblement s’acabe amb la derrota final dels vençuts, per bé que això no signifique que aquests renuncien a la seua dignitat. Així mateix, Llibre dels exilis és una bella salutació a la gran tradició de la poesia valenciana moderna des de Vicent Andrés Estellés, amb la qual els poemes que formen el llibre mantenen un diàleg emocionant i fecund, resolt amb una enlluernadora riquesa verbal i expressiva.

Sobre L'home de Melbourne

Quan Joseph Schiffer torna al seu país d’origen, després de quaranta anys d’absència, sap que ningú no l’espera ja. En arribar-hi, ningú no el reconeix i el seu passat a Melbourne esdevé de sobte, i amb la distància, una mica llunyà, malgrat que la mort de la seua dona és encara molt recent. A poc a poc, però, s’adona que ell sí que reconeix la ciutat on va nàixer i fins i tot algunes persones que van configurar el trencaclosques gairebé oblidat de la seua infantesa. Darrere de l’“amnèsia” dels habitants del seu país, de l’aparent desconeixement envers la seua persona, del trencadís misteriós del seu passat, hi ha una trama oculta que Joseph Schiffer es veurà obligat a esbrinar i que, a mesura que reconstrueix, en configura una imatge tèrbola i miserable en què la cobdícia, la desraó i les experimentacions científiques de dubtosa legitimitat ètica s’han ensenyorit definitivament del país. L’home de Melbourneés una història trepidant que ens invita a reflexionar sobre els límits ètics de la ciència.