dimarts, 1 de novembre de 2011

Tots Sants


L'home de Melbourne segons Eva Camarena. Cementeri PERE LACHAISE (París).

"En Schiffer va deambular una estona llarga pel cementeri, sense pressa. Mirava els nínxols amb indiferència, quasi sense veure’ls. De tant en tant, en llegia les llegendes, sense gens d’entusiasme. Es va sentir cansat i va decidir descansar una mica. Va seure sobre el marbre gelat d’un mausoleu enorme. Al seu davant, hi havia una gran illa de cases amb una tirallonga interminable de nínxols. Aquella devia ser una de les parts més antigues del cementeri. Molt probablement, la data d’alguns d’aquells habitacles estava a punt de vèncer. I, vençuts els terminis, els familiars haurien de renovar el lloguer per deu, quinze o vint-i-cinc anys més, si volien que el seu estimat difunt continuara gaudint d’aital residència. Les dates de defunció i l’absència d’ornamentació floral feien pensar, però, que molts d’aquells difunts no continuarien com a llogaters en aquell barri residencial, i, en conseqüència, passarien a millor vida, com se sol dir. Amb tota seguretat, rebrien el darrer i més definitiu dels comiats possibles. Un bon dia, els empleats de torn encarregats del manteniment del cementeri obririen el nínxol amb data de caducitat, n’extraurien les despulles i se les endurien per sempre més. I res no en quedaria, a partir de llavors, del mort. Ningú se’n recordaria, com si no haguera mort el mort, com si no haguera viscut. Mort definitivament, ningú no el recordaria mai més. Com si mai no haguera existit."

L'home de Melbourne (Perifèric edicions), pàg. 86

1 comentari:

  1. Certament, el que deien de Madrid (un cas semblant al del cementeri 'de Melbourne'. Nínxols a 10 anys) és esgarrifós. Un enterrament amb data de caducitat és el més contrari imaginable al descans etern, a la memòria i al record al que u pot aspirar quan l'enterren.

    Salut i literatura !

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.