Margin Call

Intel·ligent pel·lícula sobre la crisi financera que assola les societats occidentals actuals, i que tanta punyeta ens fa a hores d’ara. Per als que ignorem en bona mesura els vaivens i els estira-i-arronsa que actuen sobre els fluxos del diner constitueix un “documental” o una lliçó bàsica sobre economia també molt aprofitable per entendre el que ens passa.

A més a més, és una pel·lícula amb una trama intrigant i molt ben travada. La història és la de la davallada sobtada d’una empresa financera –un banc molt poderós– que es veu obligada a acomiadar gran part de la plantilla per sanejar-se. Un dels treballadors del banc acomiadats, el gerent de risc Eric Dale (Stanley Tucci), però, abans d’anar-se’n, lliura un pen a un jove analista, Peter Sullivan (Zachary Quinto). Aquest comprova que el banc està a punt de fer fallida, ja que la qualificació de risc que el banc ha fet d’un producte financer amb què opera és errònia, i els actius que conformen el susdit producte s’estan degradant a marxes forçades, fins al punt de posar l’empresa a punt de caure a l’abisme... A partir d’aquest argument es desencadenen tot de reflexions sobre les veritables raons del capitalisme i l’abast moral de les decisions empresarials. Les explicacions de l’entramat econòmic en què es basa el capitalisme, en boca de diversos personatges i en escenes diferents, no tenen pèrdua, així com les conclusions a què els espectadors arribaran sobre la felicitat –i la comoditat– de les societats benestants.

Una pel·lícula ben oportuna en aquests temps que corren de desori financer i de desconcert vital.