Un cementeri amb molta vida (literària)

Des del segle XIX existeix a Dénia un “Cementeri dels anglesos”. Va ser creat a propòsit per soterrar-hi els morts protestants –en un context en què els que no eren catòlics no tenien cabuda als cementeris habituals de la ciutat. La presència, doncs, d’anglesos a Dénia és centenària, almenys des que s’hi van establir relacionats amb el negoci de la pansa. Un estudi anomenat El Cementeri dels Anglesos (1856-2006), d’Agnès Vidal, descriu els orígens i la història d’un recinte que en la memòria dels deniers apareix lligat a diverses llegendes, com ara aquella que assegura que el cementeri es va crear per a donar sepultura als anglesos que van morir en naufragar la fragata Guadalupe a les costes de Dénia, el 1799. També hi ha la novel·la de títol quasi homònim del poeta Isidre Martínez Marzo, Cementiri dels Anglesos. I ara acaba d’aparéixer una altra novetat bibliogràfica amb el cementeri anglés com a excusa. Es tracta de la novel·la Rèquiem per Reginald Huxley, del periodista i professor Manel Àlamo Garcia.

Es tracta d’una novel·la en què l’aventura, la intriga i el suspens s’ensenyoreixen de seguida de la història, enxampant el lector de bon començament. Un començament tranquil que a poc a poc va enterbolint-se amb una sèrie de personatges misteriosos a la recerca d’un tresor increïble amagat des de fa dècades; precisament, al cementeri dels anglesos. La música hi té, també, un protagonisme important, clau, si tenim en compte que Reginald Huxley és el xiquet desaparegut prematurament que dóna nom al rèquiem que el seu pare, el compositor Vincent Huxley, li va dedicar després de la seua mort. I és a la partitura d’aquest rèquiem on hi ha també la clau del tresor cobejat per uns arqueòlegs sense escrúpols... Una història trepidant, amb una trama senzilla i interessant, d’indagació policíaca, amb el rerefons de la presència britànica a Dénia. Aquest darrer aspecte, el de la trama, és, segurament, el millor del llibre. Manel Àlamo palesa els seus dots a l’hora de bastir trames ben travades i d’oferir-nos, també, algun ensurt inesperat, alguna sorpresa que no revelaré ara per no xafar-li la guitarra, i perquè preferisc que el lector es llija la novel·la, perquè paga molt la pena. Sia com sia, el joc de les aparences i l’inesperat són cabdals en la història, un encert que cal reconèixer-li i agrair-li, a l’autor.

Manel Àlamo és un escriptor d’ofici. No debades, amb aquesta ja té quatre novel·les publicades, totes a la col·lecció “Tabarca Juvenil” de l’editorial Tabarca. Enhorabona!