Ja tenim un representant autènticament valencià a Madrid. Es diu Joan Baldoví i ens representa als qui li hem votat (125.000 valencians!), i també als que no. La primera intervenció del diputat de Compromís-Equo ha estat magnífica. Ha fet una defensa ben argumentada sobre el valor de la diferència i de la pluralitat, condicions indispensables per a una democràcia real. El fet de començar el seu discurs en valencià ha estat un gest simbòlic que emociona. Ha parlat en nom d’una llengua, el valencià, que no va en contra de res ni de ningú, en absolut, i molt menys és una amenaça, sinó una invitació, una oportunitat, una sort, un orgull –per als valencians que la parlem, i també per als qui no la parlen habitualment. I ha incidit també en els problemes, greus, que patim tots els valencians: corrupció, deute, polítics imputats... És una sort que els valencians puguem tindre una representació autènticament valenciana a Madrid, l’única formació no sucursalista, d’àmbit estrictament valencià. N’hem d’estar ben contents. No és veritat que tots els polítics són iguals. La de Compromís-Equo és la veu de la diferència, la veu de l’esperança, la veu de tots els valencians.
N'estic contenta de llegir unes paraules que podria fer meues, que ajuden a tindre esperança en un futur per al País Valencià i per la nostra llengua.
ResponEliminaUn saludo Juli. La gente de compromís da una agradable sensación de estar TRABAJANDO bien. Y eso es importante para los que no nos sentimos representados por el PPSOE, como dicen por ahí.
ResponEliminaSon la voz de muchísima gente, y es una palabra, la de esta gente, honesta, humana, y con un sentido de la justicia basado en la ética. A mucha gente nos choca como temas como la corrupción y el despilfarro (de derechas o de izquierdas) sean disculpados tanto y por tantos. Una empresa donde el jefe mete la mano en la caja a cada rato nunca puede tirar para alante. Yo les confío (a compromís)de momento -y en parte esta confianza proviene de nuestra amistad- mi voto. ¡Un abrazo!
Efectivament, és la confiança i la il·lusió per les persones el que ens fa confiar encara en la política. Cal ser positius i, alhora, criticar el que és inadmissible. La tolerància i el respecte per damunt de tot, però sense covardies. Que no ens faça vergonya dir les coses pel seu nom, com deia el poeta.
ResponElimina(Tienes razón: si el jefe es un chorizo, ¿cómo podemos confiar en él?)
Una abraçada ben forta, amics!
Són poques paraules, però són les justes i les farem rodar perquè les puguen sentir la majoria de la nostra gent.
ResponEliminaParla, parla Joan que nosaltres farem d'altaveu.
Gràcies per estar allí.