dissabte, 3 de gener del 2009

Un poema de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, i unes finestres, com a símbols

La segona entrada d'enguany (i també el fragment que acompanya el títol del nou blog) és un poema de Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Des que sóc a Mallorca -intermitentment, si més no-, que em va sorprendre una constant estètica, un element material, que és per tota l'illa: les famoses finestres mallorquines: de fusta, amb llistons inclinats, que amb prou feines deixen passar-hi els fils de la llum. Són a tot arreu, gairebé sempre verdes, i reclamen una austeritat de portes endins, d'intimitat familiar, plenament illenca, com una metàfora o símbol del caràcter illenc: més introvertit que el valencià, em pareix; almenys, és aquesta la primera impressió que en tinc, dels mallorquins, i ja sé que les generalitzacions són odioses. Quede clar que només és una primera impressió (ja en parlarem més avant). Al pis on m'he instal·lat hi ha també aquestes finestres típiques. Aquestes finestres i el poema de Rosselló-Pòrcel diuen molt també de com visc ara a Palma. Torne de la feina i trobe el pis on m'allotge tancat amb pany i forrellat: "Finestres / de la casa tancada, / quan torno, d'horabaixa, /girant-me adesiara". Jo, sempre que puc, les òbric de bat a bat, "les finestres de la casa tancada". Vull que hi entre la llum al meu quarto, tanta com siga possible, vull alegria. M'enyore de València i, sobretot, dels meus.

13 comentaris:

  1. Juli,
    l'enhorabona pel nou bloc. Que tinguis una estada mallorquina ben productiva (quina sort que tens, de poder ser a Palma... tot i l'enyorança valenciana!)

    ResponElimina
  2. Ostres, en la primera lectura havia entés que el títol era "Aventura a deshora", i m'he quedat un poc flipat. Però no, ja veig que simplement són coses de poeta rodamón, em deixes més tranquil... :-)))

    ResponElimina
  3. Juli a Mallorca! Ja deia jo que no trobaba cap assignatura teua per la universitat d'Alacant. Hauré de conformar-me amb els profesors que per ser castellanoparlant ja et donen l'equena i et trauen les ganes de fer la capacitació.

    ResponElimina
  4. Jordi, gràcies. Sí, realment és una sort, pq Mallorca és un paradís.

    Emili, ja veus, coses de poetes.

    ResponElimina
  5. Mondhell, realment, eres molt amable. M'ha emocionat el teu comentari. Vaig disfrutar molt fent classes de valencià a la Universitat d'Alacant, de veritat. La meua actitud ha estat d'intentar transmetre que el valencià no és una obligació, sinó una oportunitat. Veig que tu vas captar la meua intenció, i això em fa feliç. Gràcies de tot cor.

    I molts sort!

    ResponElimina
  6. Enhorabona pel blog i per tantes altres coses
    esperança

    ResponElimina
  7. Gràcies, Esperança: ja estàs entre els meus favorits.

    ResponElimina
  8. M'agrada molt el Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Recorde quan el llegíem amb el Vicent Salvador i també recorde quan va caure a l'examen d'Anàlisi de poesia: plovia moltíssim, i el soroll i la olor de la pluja caient a terra contribuïa a enriquir el poema i la situació. Realment vaig gaudir molt fent aquell comentari d'examen...

    Una abraçada ben forta des del teu País

    ResponElimina
  9. Boníssim, el Bartomeu! Els anys de la Facultat van ser realment meravellosos... Vam tenir molta sort de tenir companys com tu i professors com el Vicent Salvador...

    ResponElimina
  10. Hola,
    M'ha estranyat que em visitara un tal "ventura-adesiara" que no sabia qui era i he vingut.
    T'afegiré.

    ResponElimina
  11. Hola Juli, enhorabona pel nou blog i pel cabàs de premis que has guanyat (l'últim el d'Alzira, que vam vore a l'Illa amb foto i tot).

    Una abraçada
    Josep

    ResponElimina
  12. Hola, Josep! Gracietes pels comentaris i moltes felicitats pel teu aniversari. 40 anys és una bona edat. Encara ets jove...

    Una abraçada

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.