Ara, un diari en la nostra llengua

La distribució des de hui diumenge de la versió paper del diari Ara per tot el País Valencià és tan inesperada i insòlita com positiva. És una excel3lent notícia perquè fins Ara els valencians, en paper, no disposàvem de cap diari en la nostra llengua. Tant de bo que els professionals de la capçalera sàpiguen fer de l’Ara un veritable diari de tot el país, i que la presència de notícies i d’opinions feta per i per als valencians, especialment, siga representativa cada dia. Si no, no servirà de res, per molt bona voluntat que tinguen i per molt que estiga escrit en la llengua d’Ausiàs March o de Bernat Metge. Caldrà, a més, desterrar els complexos –de superioritat i d’inferioritat–, els prejudicis i les malfiances que d’un costat i de l’altre del Sénia han enterbolit la relació entre dos pobles que per força –i interés– s’haurien d’entendre. De moment, amb una primera i ràpida fullejada, aquesta és la intenció del diari Ara, segons hem pogut llegir a l’editorial aquest diumenge: “Caldrà tacte i generositat. I molta pedagogia. Una mateixa cultura ha de poder donar peu a dues comunitats polítiques, a dues societats riques, a dos països que s’entenguin i es respectin. La suma ens enfortirà mútuament. I la suma es pot fer en tots els camps: el de la indústria i el comerç, el de la creació i el mercat cultural, el de la universitat... Sense buscar unanimitats ni voler quadrar el cercle, però sí amb voluntat de normalitat”. Enhorabona, doncs. I benvinguts al Sud.