diumenge, 11 de març de 2012

Art Indígena Contemporani a Austràlia. Col•lecció Sordello Missana

Hem anat a l’IVAM. Hi fan una exposició sobre art indígena d’Austràlia. Un terme, aquest, indígena, que té connotacions positives i negatives, segons la ideologia que hi apliquem. Per a mi són bones... El cas és que d’entre totes les exposicions que hi havia vigents i que hem vist a l’IVAM, aquesta, juntament amb la mostra –mínima– sobre Antoni Tàpies, és la que més ens ha agradat. Els xiquets, a més, han pogut assistir a un taller en què, amb l’ajuda d’uns monitors, han emulat les tècniques pictòriques dels aborígens australians. I s’ho han passat molt bé, és clar, pintant i empastifant-se de pintura a les mans, als braços, a la cara...
Segons he pogut llegir per Internet, els aborígens representen menys del 3% de la població d’Austràlia. El 80% viuen en àrees urbanes i el 20% restant en una zona escassament poblada i apartada, a l’interior. La major part de l’art indígena es produeix en aquesta Austràlia remota, on l’índex de mortalitat és més elevat i existeixen problemes greus i malalties cròniques, com ara la diabetis i el glaucoma. Però sobre els aborígens ens hauria de dir més de quatre coses el meu cosí Jorge Salavert, que viu des de fa més d’una dècada a Austràlia...
Segons he llegit també al catàleg de l’exposició, l’art indígena australià forma part d’una vibrant cultura híbrida que combina les tradicions indígenes i les nouvingudes occidentals. El seu art és, però, i sobretot, una afirmació dels valors dels aborígens.

4 comentaris:

  1. Quina sort per als xiquets, poder anar-hi! Ai, ja m'agradaria poder dir-vos siquiera un parell de coses! Em fa vergonya reconèixer que no he tingut massa contacte amb els aborigens. No he viatjat mai a l'interior del continent, i és difícil obtindre una experiència de la seua cultura a les ciutats. Tampoc no puc dir que sàpiga molt de les seues cultures. Moltes llengües indígenes ja han desaparegut. Sí és veritat que l'índex de esperança de vida és molt més baix a les comunitats més aïllades del nord i del desert: menys de 50 anys, mentre que per a la resta de la població s'acosta als 80 anys. Queda molta feina per fer, fins arribar a tenir nivells d'educació, sanitat i riquesa que siguen realment igualitaris per a tots els australians. Mentrestant, caldrà parlar de discriminació, encara que alguns polítics diguen que no...

    ResponElimina
  2. Uf! 30 anys de diferència, pel que fa a l'esperança de vida. És un abisme. Esperem que a poc a poc les condicions de vida per als aborígens vagen millorant. Realment, poca cosa poden conservar de les seues cultures primigènies, perquè són una minoria i la cultura anglosaxona és aclaparadora. Però almenys estaria bé que pogueren integrar-se sense por a la discriminació racial.
    Records des de l'altra banda del planeta!

    ResponElimina
  3. M'agrada el quadre que has penjat, i té bona pinta el taller que has descrit. Quan siguen més majors anirem a l'IVAM amb els xiquets. Mentrestant, només anotar que alguna cosa en el quadre m'ha recordat a Gauguin, no sabria dir-te què.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.