dimecres, 28 de març de 2012

Torne a l’institut, i també faig vaga


Aquesta setmana he tornat a l’institut, després de vora quatre mesos de baixa per l’operació i obligada rehabilitació posterior –que se m'ha fet molt llarga, dolorosa i feixuga. A la fi, però, torne a la faena. I n’estic molt satisfet i content. Content de tornar a veure els alumnes i els companys; content de tornar a la normalitat. Contràriament al que diu i pensa injustament un sector de la societat, som molts els docents –la immensa majoria, de fet– els qui estimem i ens agrada el nostre treball. Un treball de molta responsabilitat que exigeix molta dedicació, vocació i paciència. Per això faré vaga demà. Perquè crec encara en l’educació pública i gratuïta; en el poder il·lusionant de l’escola. Una escola que, tal i com van les coses, ben sovint ha de contrarestar les inèrcies d’intolerància i vulgaritat que han de suportar els xiquets fora del centre educatiu. Aquests tres dies han estat fantàstics per a mi. M’he estat preparant per a la rentrée durant aquests mesos. He mirat de renovar-me i d’assistir a cursos formatius per tal d’aplicar-los a classe. I he introduït una nova manera de fer, més pràctica i estimulant, suggeridora i sorpresiva on les noves tecnologies –el poder de la imatge– hi juga un paper molt rellevant. Ja he començat a aplicar-hi aquestes tècniques i ha anat molt bé; de meravella, trobe. Els professors i els mestres ens hem de renovar dia a dia, sempre. La immensa majoria ho fem. Altrament, ens seria insofrible la faena, i improductiva per als xiquets. Per això, demà farem vaga. Perquè sempre he cregut en aquesta professió –un privilegi– que és ensenyar els altres –i aprendre’n. I perquè ens sobren raons a tots els treballadors -siguen docents o no- per protestar, per aturar aquesta onada de conservadorisme fal·laç que ens menysprea i empobreix. I perquè és injust que paguem els de sempre el balafiament dels altres i la mala gestió dels governs titella. En definitiva, perquè volem una societat més justa i igualitària per a tots; més democràtica i tolerant on els drets fonamentals de les persones -educació, sanitat, treball...- siguen una prioritat innegociable i no una entelèquia que es pot dissoldre amb l'excusa d'una conjuntura econòmica concreta -allò que en diuen crisi- o en funció del govern de torn. Aquestes retallades propulsades pel govern conservador actual amenacen greument l'estat de benestar i els drets dels treballadors. I també els alumnes, que veuen com els recursos en educació -humans i materials- són escapçats sense miraments. I cal dir no. Per això fem vaga.

6 comentaris:

  1. Molt bé Juli, es podrà dir amb més paraules, però no més clar ni millor.

    ResponElimina
  2. Juli, ells preferirien destruir tot el que els educadors construeixen. Mai no aconseguiran, però.
    Una forta abraçada.

    ResponElimina
  3. Molt bé, Juli. Amb ànim renovellat. No podran amb nosaltres!

    ResponElimina
  4. Amics, crec que la vaga tindrà molta més repercussió que no es pensen. Per això han intentat fer-nos creure que "no servirà de res". Justament perquè saben que sí que serveix. Almenys per crear-los mala consciència o per fer-los dubtar o pensar que potser les coses es podrien fer d'una altra manera.
    Nosaltres tenim la il·lusió. Ells, la desraó i la mala bava.

    Una abraçada a tots.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bentornat a la feina! tens raó, la nostra feina és una de les més gratificants que hi ha,a pesar de tot, i per això continuem endavant, renovant-nos cada dia. I per això fem vaga avui.

      Elimina
  5. Molt bé, Júlia! A vore si entre tots podem canviar les coses a millor. Estic convençut que això és possible!

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.