Torne a l’institut, i també faig vaga

Aquesta setmana he tornat a l’institut, després de vora quatre mesos de baixa per l’operació i obligada rehabilitació posterior –que se m'ha fet molt llarga, dolorosa i feixuga. A la fi, però, torne a la faena. I n’estic molt satisfet i content. Content de tornar a veure els alumnes i els companys; content de tornar a la normalitat. Contràriament al que diu i pensa injustament un sector de la societat, som molts els docents –la immensa majoria, de fet– els qui estimem i ens agrada el nostre treball. Un treball de molta responsabilitat que exigeix molta dedicació, vocació i paciència. Per això faré vaga demà. Perquè crec encara en l’educació pública i gratuïta; en el poder il·lusionant de l’escola. Una escola que, tal i com van les coses, ben sovint ha de contrarestar les inèrcies d’intolerància i vulgaritat que han de suportar els xiquets fora del centre educatiu. Aquests tres dies han estat fantàstics per a mi. M’he estat preparant per a la rentrée durant aquests mesos. He mirat de renovar-me i d’assistir a cursos formatius per tal d’aplicar-los a classe. I he introduït una nova manera de fer, més pràctica i estimulant, suggeridora i sorpresiva on les noves tecnologies –el poder de la imatge– hi juga un paper molt rellevant. Ja he començat a aplicar-hi aquestes tècniques i ha anat molt bé; de meravella, trobe. Els professors i els mestres ens hem de renovar dia a dia, sempre. La immensa majoria ho fem. Altrament, ens seria insofrible la faena, i improductiva per als xiquets. Per això, demà farem vaga. Perquè sempre he cregut en aquesta professió –un privilegi– que és ensenyar els altres –i aprendre’n. I perquè ens sobren raons a tots els treballadors -siguen docents o no- per protestar, per aturar aquesta onada de conservadorisme fal·laç que ens menysprea i empobreix. I perquè és injust que paguem els de sempre el balafiament dels altres i la mala gestió dels governs titella. En definitiva, perquè volem una societat més justa i igualitària per a tots; més democràtica i tolerant on els drets fonamentals de les persones -educació, sanitat, treball...- siguen una prioritat innegociable i no una entelèquia que es pot dissoldre amb l'excusa d'una conjuntura econòmica concreta -allò que en diuen crisi- o en funció del govern de torn. Aquestes retallades propulsades pel govern conservador actual amenacen greument l'estat de benestar i els drets dels treballadors. I també els alumnes, que veuen com els recursos en educació -humans i materials- són escapçats sense miraments. I cal dir no. Per això fem vaga.