adesiara (notes vitals, culturals i literàries): L’home de Melbourne, a Calp

dijous, 8 de març del 2012

L’home de Melbourne, a Calp

Ahir vaig anar a fer una xerrada sobre L’home de Melbourne a l’IES Ifach de Calp, el meu institut de l’any passat. Els alumnes de 1r de batxillerat s’havien llegit la novel·la i, tot i que ja havien fet el control de lectura pertinent –o precisament per això–, les professores del departament de Valencià Maria Fullana i Sílvia Roig em van convidar per parlar amb ells: de la novel·la i de la creació literària. Va ser un reencontre molt entranyable amb els meus alumnes i companyes del departament de l’any passat. Una iniciativa d’una generositat sincera perquè va partir de Maria i de Sílvia que els alumnes es llegiren la novel·la, sense que jo els suggerira o insinuara res en cap moment.
Després de fer una introducció sobre com es va gestar la novel·la, els alumnes em van fer un munt de preguntes sobre alguns aspectes de la trama i dels personatges i sobre la meua implicació biogràfica en l’obra, a més d’altres interrogants a propòsit del procés de creació i edició. Preguntes i comentaris molt intel·ligents que demostren que els joves de hui dia no estan tan perduts com hom es pensa, sinó que estan ben desperts i tenen curiositat i interés pel món. Per a mi va ser una sessió inoblidable, emocionant. Una de les experiències més boniques a què pot aspirar algú que fa de professor i d’escriptor alhora. Estic molt agraït a Maria Fullana i a Sílvia Roig per la seua iniciativa, i també als altres professors del departament de Valencià, Francesc Garrigues, Pepa Sendra i Glòria Moratal, perquè es van quedar a postes a dinar; i com no als alumnes que han tingut la gentilesa i la paciència de llegir-se L’home de Melbourne. Un dia ben complet i molt gratificant. Espere haver-los compensat a tots amb les meues paraules, literàries i personals. Mil gràcies!

1 comentari:

Anònim10 de març del 2012, a les 4:09
Afortunadament els joves no estan tan perduts, simplement cal donar-los les eines de treball correctes perquè ells responguen. I el resultat sempre sol ser satisfactori, paga la pena l'esforç. Açò n'és una prova, també ho és de que els teus antics companys et troben a faltar.
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.

Sobre Raspall

Raspall torna a la temàtica del compromís que ja havia estat tractada a Llibre dels exilis. És una defensa entre orgullosa i atrevida de l’àmbit rural –del poble– com a espai vital generós, ideal per viure-hi. És, també, una reflexió i una tornada enyoradissa al paradís de la infantesa. Són poemes majoritàriament sintètics, sobretot a la primera de les tres parts que en què es divideix el poemari. La segona part està formada per una desena de poemes narratius en què la pilota valenciana té una importància cabdal, com a al·legoria vital, existencial, gairebé mítica; i la tercera per un únic poema llarg, una mena de cantata cívica, en versos decasíl·labs, en què, a partir de la metàfora o al·legoria de la pilota valenciana, s’hi fa una exaltació entre amorosa i patriòtica del País Valencià.

Sobre Aimia

Aimia és un vell terme que significa amiga o estimada, segons la tradició dels antics trobadors occitans, catalans i valencians. Es tracta d’un poemari d’amor en què el poeta homenatja i dialoga amb els clàssics de la nostra literatura: Jordi de Sant Jordi, Pere Serafí, Amadeu Febrer, Roís de Corella, Ausiàs March, Joan Salvat Papasseit, Vicent Andrés Estellés… Un gran poema en què el poeta tracta de reflectir, d’una manera passional, els més diversos sentirs que provoca l’amor: la bogeria, la gelosia, la ceguesa, la desraó… A més, Aimia intenta contar una història: l’evolució que experimenta tota relació amorosa: la passió inicial, la catarsi o plenitud, i, finalment, el desenllaç: que pot traduir-se en un estat de maduresa, de saviesa o, en el pitjor dels casos, de ruptura irreversible.

Sobre Llibre dels exilis

Llibre dels exilis ens ofereix una intensa fe de vida –de la seua vida–, bastida sobre un amor obstinat, de vegades desesperat, sempre insubornable, per la poesia i pel seu país. Llibre dels exilis és un gran poema patriòtic sobre la ciutat de València, sobre el País Valencià i els Països Catalans, i sobre la repressió política i la descomposició social que secularment pateixen. Venècia, Verona l’antiga Roma esdevenen en aquests poemes els suggestius i colpidors correlats de la nostra realitat immediata, els escenaris on transcorre la recta final d’un conflicte que molt possiblement s’acabe amb la derrota final dels vençuts, per bé que això no signifique que aquests renuncien a la seua dignitat. Així mateix, Llibre dels exilis és una bella salutació a la gran tradició de la poesia valenciana moderna des de Vicent Andrés Estellés, amb la qual els poemes que formen el llibre mantenen un diàleg emocionant i fecund, resolt amb una enlluernadora riquesa verbal i expressiva.

Sobre L'home de Melbourne

Quan Joseph Schiffer torna al seu país d’origen, després de quaranta anys d’absència, sap que ningú no l’espera ja. En arribar-hi, ningú no el reconeix i el seu passat a Melbourne esdevé de sobte, i amb la distància, una mica llunyà, malgrat que la mort de la seua dona és encara molt recent. A poc a poc, però, s’adona que ell sí que reconeix la ciutat on va nàixer i fins i tot algunes persones que van configurar el trencaclosques gairebé oblidat de la seua infantesa. Darrere de l’“amnèsia” dels habitants del seu país, de l’aparent desconeixement envers la seua persona, del trencadís misteriós del seu passat, hi ha una trama oculta que Joseph Schiffer es veurà obligat a esbrinar i que, a mesura que reconstrueix, en configura una imatge tèrbola i miserable en què la cobdícia, la desraó i les experimentacions científiques de dubtosa legitimitat ètica s’han ensenyorit definitivament del país. L’home de Melbourneés una història trepidant que ens invita a reflexionar sobre els límits ètics de la ciència.