dijous, 8 de març de 2012

L’home de Melbourne, a Calp


Ahir vaig anar a fer una xerrada sobre L’home de Melbourne a l’IES Ifach de Calp, el meu institut de l’any passat. Els alumnes de 1r de batxillerat s’havien llegit la novel·la i, tot i que ja havien fet el control de lectura pertinent –o precisament per això–, les professores del departament de Valencià Maria Fullana i Sílvia Roig em van convidar per parlar amb ells: de la novel·la i de la creació literària. Va ser un reencontre molt entranyable amb els meus alumnes i companyes del departament de l’any passat. Una iniciativa d’una generositat sincera perquè va partir de Maria i de Sílvia que els alumnes es llegiren la novel·la, sense que jo els suggerira o insinuara res en cap moment.
Després de fer una introducció sobre com es va gestar la novel·la, els alumnes em van fer un munt de preguntes sobre alguns aspectes de la trama i dels personatges i sobre la meua implicació biogràfica en l’obra, a més d’altres interrogants a propòsit del procés de creació i edició. Preguntes i comentaris molt intel·ligents que demostren que els joves de hui dia no estan tan perduts com hom es pensa, sinó que estan ben desperts i tenen curiositat i interés pel món. Per a mi va ser una sessió inoblidable, emocionant. Una de les experiències més boniques a què pot aspirar algú que fa de professor i d’escriptor alhora. Estic molt agraït a Maria Fullana i a Sílvia Roig per la seua iniciativa, i també als altres professors del departament de Valencià, Francesc Garrigues, Pepa Sendra i Glòria Moratal, perquè es van quedar a postes a dinar; i com no als alumnes que han tingut la gentilesa i la paciència de llegir-se L’home de Melbourne. Un dia ben complet i molt gratificant. Espere haver-los compensat a tots amb les meues paraules, literàries i personals. Mil gràcies!

1 comentari:

  1. Afortunadament els joves no estan tan perduts, simplement cal donar-los les eines de treball correctes perquè ells responguen. I el resultat sempre sol ser satisfactori, paga la pena l'esforç. Açò n'és una prova, també ho és de que els teus antics companys et troben a faltar.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.