Intersindical Valenciana convoca vaga general el 29- M

El sindicat, en la seua declaració, crida a la participació de les treballadores i treballadors i del conjunt de la ciutadania.

Intersindical Valenciana ha decidit convocar VAGA GENERAL per al 29 de març de 2012 contra la reforma laboral, les retallades en els serveis públics i les agressions sobre els drets laborals i socials de les treballadores i els treballadors, i del conjunt de la ciutadania. La decisió de convocar la vaga general ha sigut avalada per un procés d’assemblees realitzades al llarg dels darrers dies.

Per a Intersindical Valenciana, la reforma laboral imposada pel govern de Rajoy no és només un pas més en el procés, sinó una atac gravíssim als drets de les persones treballadores. Es facilita i s’abarateix, encara més, l’acomiadament. Es consideren procedents la gran majoria dels acomiadaments, tant en les empreses privades com en les administracions públiques. Es deixen en mans de les empreses, les modificacions de les condicions de treball (salaris, mobilitat geogràfica i funcional, horaris…). S’estableix un nou contracte laboral indefinit amb acomiadament gratuït durant el primer any, cosa que farà innecessària la contractació temporal. Es permet l’incompliment dels convenis col•lectius, amb la supressió, de fet, de la negociació col•lectiva. S’amplien els casos de contractació fem: formació i aprenentatge, temps parcial… aprofundint en els baixos salaris i la precarietat. La potestat empresarial de modificar torns, jornades, funcions, llocs de treball… impossibilitarà el dret a la conciliació de la vida personal i laboral, afectant sobretot a les dones, posant més obstacles a la igualtat real.

Amb aquesta reforma, s’han lliurat els drets laborals als desitjos de la patronal, amb l’únic criteri de la competitivitat i l’augment obligat dels beneficis empresarials. Ni posar fi a l’atur exagerat, ni garantir els serveis públics essencials (sanitat, educació, atenció a dependents, pensions, serveis socials…) en són els objectius. La reforma laboral implicarà una baixada generalitzada dels salaris, sota l’amenaça de l’acomiadament barat, i l’augment de la precarietat i la pobresa. És tan profunda i regressiva que l’única resposta que entenem com a acceptable és la derogació del Reial Decret Llei 3/2012, ja que no considerem que aquesta tinga cap possibilitat de millora mitjançant la negociació.

A la reforma laboral s’uneixen les polítiques econòmiques i socials que s’estan duent a terme. Unes polítiques de suport a la banca i als especuladors que són els que han provocat o han propiciat la crisi financera. Es permeten que les grans fortunes continuen pagant uns impostos ridículs. Segueix sense aflorar tota l’economia submergida, ni els diners negres que es van moure amb tant de desvergonyiment, ni es descobreix l’immens frau fiscal. S’han augmentat els impostos indirectes (com l’IVA que paga tot el món) i l’IRPF (que paguen fonamentalment les persones assalariades, no les grans fortunes). És a dir, segueixen sense posar-se en marxa mesures que resoldrien el dèficit de les administracions públiques, millorant els serveis públics, a través de polítiques fiscals justes, on més paguen els que més tenen. La Unió Europea (i els seus líders Merkel i Sarkozy), el govern de l’Estat, les comunitats autònomes i la majoria d’ajuntaments estan fent el que els exigeixen els organismes internacionals com l’FMI o el BCE, la banca i la patronal. Menys de l’1% de la població està imposant retallades a la resta (el 99%) per seguir augmentant la seua riquesa.

Amb el pretext de l’estabilitat pressupostària, ja es va aprovar un pla d’ajust i una reforma laboral en 2010; es va augmentar l’edat de jubilació i es van reduir les futures pensions en 2011 i, ara, en 2012 amb el mateix pretext se segueixen retallant despeses socials i s’amenaça d’aprofundir-los, disminuint plantilles en els organismes públics que presten aquests serveis essencials, reduint prestacions a la ciutadania, limitant el nombre de persones amb dret a prestacions, privatitzant serveis… I encara s’amenaça amb el copagament en sanitat i altres serveis públics.

Al País Valencià, aquesta política s’ha concretat en l’aprovació del Decret Llei 1/2012 de retallades salarials i en els serveis públics. Un decret llei que, junt amb els pressupostos de la Generalitat i diversos paquets de retallades, suposa un atac sense precedents als drets del personal que treballa en la Generalitat Valenciana i en les empreses públiques –RTVV, IVVSA…– i als serveis públics, com ara la sanitat o l’educació. El govern valencià està aplicant la mateixa política que el govern espanyol. Una política que fa pagar la crisi, el balafiament dels recursos públics i el dèficit generat per la corrupció a les treballadores i treballadors retallant-los els seus drets; generant una taxa d’atur molt per damunt de la resta de l’Estat; l’empobriment del conjunt de la societat, especialment de les dones, els joves i les persones immigrants i la privatització dels serveis públics.

Aquest és el camí que han assenyalat a Europa els poderosos: retallar drets socials, laborals i econòmics. I si no s’accepten, també se suprimeixen els drets democràtics. Ja s’han canviat governs sense eleccions a Grècia i Itàlia. També es va canviar la Constitució espanyola, en dos dies, sense participació ni aprovació de la ciutadania.

Intersindical Valenciana, i tots els sindicats que en formen part, davant aquesta onada d’agressions, fa uns quants anys que convoca mobilitzacions o s’hi suma, ja que entén que la lluita i la mobilització sostingudes són les úniques maneres de frenar aquestes polítiques neoliberals que pretenen arrabassar-nos els drets conquistats amb tant d’esforç i sacrifici.

Des de la Intersindical Valenciana considerem que cal una mobilització contínua organitzada pel moviment sindical, les organitzacions socials, els partits polítics, el 15-M i totes aquelles i aquells que s’oposen a les polítiques neoliberals. La vaga general del 29-M ha de ser una vaga laboral, social i ciutadana que ature el país. A més, no ha de ser una acció aïllada, sinó el punt i seguit d’unes mobilitzacions constants en el temps. En aquest sentit, des de la Intersindical Valenciana s’aposta per intensificar les accions més enllà del 29-M amb una programació de les mobilitzacions per als propers mesos, que incloga una proposta de vaga en el sector públic valencià al final del mes d’abril, per tal de forçar un la derogació de la reforma laboral, del decret de retallades, un canvi en les polítiques socials, laborals i econòmiques del governs valencià i espanyol i per construir un sistema de relacions socials i laborals més just i més digne.

País Valencià, 15 de març de 2012.

Intersindical Valenciana: STEPV, STAS, Intersindical Salut, SF, STICS, CAT, IGEVA, OSUT, STM, TUC i Intersindical Jove