A l'Orxa, una altra volta

Hui he tornat a l'Orxa per la Llacuna, però fent el camí invers. Primer, anar a l'Orxa. I tornar a la Safor pujant per la muntanya fins arribar a la Llacuna, i d'ací fins a Villalonga i la Font, finalment. El camí, tot pujada fins a la zona de casetes de la Llacuna, com esperava. Des de dalt, unes vistes magnífiques del Comtat, d'un costat, i de la Vall de Gallinera, a l'altre. A les fotos, s'hi aprecia el Benicadell i el poble de L'Orxa, des del cim, camí de tornada cap a la Safor.

Els amics

L’amistat és, potser, una de les variants de l’amor més noble i satisfactòria –i que no ens faça vergonya reconèixer-ho. L’amistat vertadera no demana gran cosa i, en canvi, ho dóna tot. És generosa, altruista, desinteressada. No exigeix horaris ni compliments, ni tampoc convencions i protocols absurds. Simplement, s’entrega sense demanar quasi res a canvi, per bé que agraeix tot allò que rep. Amb els amics de sempre poden passar anys i els llaços quedar inalterables. Un dia te’ls trobes i mamprens la conversa com si fóra ahir l’última volta que els vas vore. Amb els meus amics, em passa això, i n’estic molt agraït, i feliç. Són un tresor que espere que em dure tota la vida, perquè les amistats de veritat duren això, tota una vida. Gràcies!

Camí de l’Orxa, per la Llacuna de Vilallonga

Ahir, de vesprada, vaig pujar a la Llacuna de Vilallonga d’una tacada. Ja hi havia anat fa un parell de mesos i coneixia el camí: sabia on i quan m’havia de dosificar per no haver de parar. El meu ritme és lentíssim, però. No sóc un professional, ni de bon tros. De fet, solen passar-me alguns companys ciclistes, que porten sempre unes màquines impressionats que quasi els fan volar. Però no tracte de competir amb ningú, sinó de gaudir de la passejada. Quin goig el camí que puja a la Llacuna. En un moment donat es veu Forna per darrere, direcció a la mar (a la foto, en la llunyania). Després, al cim, la Llacuna és plena de casetes. Continua el camí en ascensió fins que acaben les casetes i comença una carretera millor asfaltada, gens transitada, que porta a l’Orxa, a la comarca alacantina del Comtat. Després, un descens vertiginós fins al poble. Ahir vaig vore, sense exagerar, vora una trentena de perdius, sempre en grup, en família. Una es va quedar en una pedra, mirant-me, a dos metros de distància. Es veu que no estan acostumades a vore gent. Com són de vulnerables... Un caçador se n’haguera fet un tip, de caça, ahir. Millor deixar-les viure.

Portishead

Després dels Arcade Fire, Portishead ha estat el grup que més ha sorprés al FIB d’enguany, el ja tradicional festival estiuenc de música de Benicàssim. Portishead és un grup de trip-hop format per Beth Gibbons, cantant i compositora, i el teclista Geoff Barrow. Foscos, enigmàtics, obsessius, nihilistes, decadents... Portishead indaguen en els vessants més tètrics, existencialistes, de la condició humana. Tenen una poeticitat plàstica quasi palpable, angoixant, desesperada. L’absurd i la retòrica reiterativa dels sons electrònics que fan servir en les seues composicions, farcides de percussió i elements cacofònics, doten la seua música d’un obscurantisme atroç. Defugen les convencions i la mediocritat dels bons costums per anar-hi més enllà, sempre a la recerca d’un món inexhaurible, sense límits. Minimalistes, tremendistes, marginals, amb una personalitat insubornable, exploren en l’escletxa que queda –en el buit– entre el so i el silenci. No sé per què, però l’actitud vital –o esmorteïda– de Beth Gibbons em remet a una altra intèrpret anglosaxona, la llegendària Anne Clark. No són poques les similituds entre totes dues compositores. “Third”, el darrer treball de Portishead, avala aquest tempteig de descripció crítica del grup de Bristol, format l’any 1991.

Foto: Beth Gibbons (Exeter, Devon, Regne Unit, 1965)

Terrorista, de John Updike

Terrorista va ser una de les darreres obres de l’escriptor John Updike, un dels grans de la narrativa nord-americana, comparable als Paul Auster, John Irving, Philip Roth, Cormac McCarthy, Don DeLillo... Potser no tenia la fama d’aquests però gaudia del mateix prestigi, gràcies a la qualitat de la seua obra. Malauradament desaparegut ara fa dos anys, John Updike palesa en aquesta novel•la els seus millors dots com a escriptor. Va ser publicada el 2006 als EUA, i l’any següent a casa nostra, gràcies a l’encertada línia de traduccions que Bromera va encetar ara fa uns anys.
Terrorista ens conta la història d’Ahmad, fill d’una nord-americana d’origen irlandès i d’un egipci, al qual no coneix perquè va fugir de la llar familiar quan només tenia tres anys. És la història d’una recerca personal –sens dubte, l’ombra del seu pare el marca negativament. Ahmad sent la necessitat d’aferrar-se a alguna creença i troba en l’islam un possible sentit a la seua vida. Al voltant del personatge principal, hi ha una mare abandonada que juga a fer d’adolescent amb els seus amants, amb múltiples encontres fugissers que fracassen una vegada i altra, i el senyor Jack Levy, un jueu descregut, l’orientador educatiu de l’Institut Central on estudia Ahmad, que mira d’ajudar-lo tant com pot. És realment colpidor i despietat el retrat que fa Updike de l’American Way of Life. Updike sintetitza aquesta forma de vida en dues paraules: greix i ciment. En aquest sentit, l’escriptor de Pensilvània no s’està de criticar amb duresa el seu propi país –per bé que el redimeix tímidament cap al final del relat, argumentant a favor que, tot i el racisme latent, els Estats Units són, malgrat tot, un país acollidor, perquè hi tenen cabuda els irlandesoamericans, els afroamericans, els llatinoamericans i, fins i tot, els araboamericans. La caracterització que fa de la dona de Levy, la Beth, és també paradigmàtica entorn d’un dels problemes més preocupants dels americans, el de l’obesitat, que arriba a ser mòrbida en molts casos. Però el millor de tot és el retrat del procés de fanatització i d’assumpció del fonamentalisme islàmic per part del personatge principal, l'Ahmad. Llevat d’algun cap solt que no acaba de lligar bé amb la trama, com ara quan reapareix Joryleen en la vida d’Ahmad (un canvi de personalitat un punt radical), la resta de la novel•la és implacable. Potser en sobren algunes escenes, per reiteratives, però Terrorista és una novel•la que commou per moltes coses, com ara la descripció de la superpotència mundial, els Estats Units d’Amèrica, que va deixar de ser-ho de sobte i de manera dramàtica arran de l’11-S, per convertir-se com més va més clarament en un país vulnerable i, ara mateix, a punt de fer fallida econòmicament. Una nació que, atesa la conjuntura de crisi, fins i tot ha decidit no invertir més en la cursa espacial, i n’ha cedit la iniciativa als russos! Paradoxes de la història, al bell mig d’un segle XXI atroç, al qual alguns experts han batejat ja com “el segle del terror”. Mireu, si no, la recent matança esdevinguda a Noruega. N’hi ha per a plorar. Terrorista és, potser, el millor llegat de John Updike.

Radiohead / The King of Limbs

El concert de Radiohead que hui ha retransmès el Plus, en l’estudi del programa From The Basement a propòsit del darrer disc de Radiohead, "The King of Limbs", m’ha deixat absolutament acaparat, trasbalsat, satisfet. Sens dubte, per al meu gust, Radiohead és el grup més original, autèntic, inexhaurible, vibrant, imprevisible, perspicaç... de les darreres dècades. No són els únics, per sort. Els mítics U2, per exemple, són comparables. I també ho són en alguna mesura els Coldplay, per bé que aquests em fa l’efecte que han perdut espontaneïtat, darrerament. "The King of Limbs" és un disc “difícil”. Costa d’entrar-hi, copsar la seua atmosfera un punt mística i desordenada, contradictòria i alhora genuïnament Radiohead, marca de la casa. Aquesta és, si més no, la primera impressió que fa "The King of Limbs". Si et detures una miqueta i l’escoltes amb més atenció, però, de seguida salta com una espurna l’esperit Radiohead. Aquesta és la principal virtut de la banda, que traspua un estil incomparable, autèntic, genuí, que es desprén de l’esforç que cadascun dels membres del grup imprimeixen en cada tema que componen o interpreten, en cada treball que fan, absolutament coherent i implacable. Experimentals, sempre suggeridors, màgics, eteris, intimistes... Radiohead no deceben. "The King of Limbs" és un disc amb peces redones: Codex, Separator i Lotus Flower són, per a mi, les millors. El disc, però, s’emmarca en el camí sense solució de continuïtat que la banda anglesa va encetar ja als anys vuitanta i, sobretot, lliga amb d’altres treballs seus similars, com ara “OK Computer” (1997) o “Hail to the Thief” (2003), i sobretot “In Rainbows” (2007) –al meu parer, el seu millor àlbum. No debades, Radiohead han continuïtat component més temes els darrers mesos: Supercollider i The Butcher, llançades en vinil, i Staircase, que hem pogut escoltar hui al programa From The Basement. Genials!

El valor escolar d’Enric Valor

He tornat a la Universitat d’Alacant, després d’uns quants anys, a propòsit d’un curs sobre Enric Valor. De moment, va molt bé. Aquest matí, la conferència inaugural de Verònica Cantó, secretària de l’AVL, sobre l’escriptor de Castalla ha estat alliçonadora i didàctica. Després, hem tingut una excel•lent intervenció de Joan Antoni Montoya ¬ i dues companyes més, de les quals no recordé el nom- sobre activitats diverses en l’àmbit d’ESO, a partir de la seua experiència a l’IES La Mola de Novelda. I el mateix han fet, però a nivell d’escola, tres mestres del CEIP El Romeral d’Alcoi. Després del dinar, ara mateix assistim a una exposició sobre les TIC aplicades a Enric Valor. Encara ens queda la intervenció d’un contacontes aquesta vesprada i, demà divendres, fins al migdia la resta de les sessions. Un curs que permet conèixer diverses estratègies aplicables a l’aula. Val a dir que si Enric Valor coneguera de quina manera es treballa la seua vida i obra i l’interés que desperta en la comunitat educativa, estaria ben cofoi i satisfet. Valor ens va ensenyar el valor de les paraules, les paraules en valencià. Les paraules que ens fan ser com som, simplement valencians. No som el millor poble del món, com va dir un cretí ahir, ara ja sortosament fora de la cort, sinó la concreció única i irrepetible d’una manera de ser humana, com tantes altres que n’hi ha, igualment de respectables, riques i valuoses.

"A l'estiu, tot lo món viu"

Ara gaudim de l'estiu. Els darrers dies hem fet tot d'excursions. Vam anar a Almoines a pujar al trenet nocturn, el xitxarra de què us vaig parlar no fa massa. Hi ha una associació que va muntar ara fa uns anys un trenet de joguina per a xiquets (i pares) en un jardí municipal, la seu de la qual es troba a l'esmentat Almoines, a la Safor, i que fa un recorregut -simulat, és clar- Gandia-Alcoi. També vam anar al Montdúver, en una pujada nocturna que s'organitza tots els anys. Des del cim de la muntanya, s'hi veia tota la costa fins a València, una vista increïble. També hem anat a Sagunt, gràcies a l'hospitalitat de l'amic Antoni Gómez i la seua amable família, que ens van mostrar la ciutat, amb un dels barris jueus valencians més importants, abans de l'expulsió... I gaudim també de la gastronomia, com podeu veure a les fotos: una paella valenciana feta per mi (homologable, tot i que reconec que no és gran cosa) i una ensaïmada portada directament de Mallorca per una amiga: gràcies! I és que, com diu el refrany, "A l'estiu, tot lo món viu".

De mica en mica s'omple la pica

Gràcies a una col•lecció de novel•la negra que tinc del diari Avui –del temps en què es distribuïa també pel País Valencià, quina llàstima que desapareguera...– he pogut llegir un dels llibres més reeixits de Jaume Fuster, un clàssic. La novel•la de gènere ha estat, de fet, un dels reptes de la literatura en la nostra llengua. I al seu conreu i consolidació, hi van contribuir autors de la talla de Pedrolo, Torrent i l'esmentat Fuster, per dir-ne únicament els noms més afamats. Aquesta d’en Fuster és un exemple ben solvent de novel•la negra catalana. Amb una trama no gens estrafolària, i creïble, i amb un llenguatge directe i farcit de l’argot que els autors de l’època es van saber enxampar –i no era gens fàcil, això, en un àmbit en què estava quasi tot per fer– De mica en mica s’omple la pica entreté i rutlla per la pantalla mental del lector com la millor pel•lícula. La tasca, en aquest sentit, del malaurat Jaume Fuster va ser àrdua, i admirable. Mireu, si no, la quantitat de lèxic i girs expressius que el barceloní es va empescar per tal de fer versemblant la parla dels seus personatges: estintolar-se, pistrincs, pàfies, carretoina, caloio, xílings, garjola, calar, saragata, morma, mastegot, manefla, aglapir, trinxa, guillar, toixa, pirandó, pinyac... Una feinada, sí senyor. A aquesta tasca revitalitzadora i creadora de l’idioma, cal afegir-hi la contextualització de la trama en un espai pròxim, com ara la ciutat de Barcelona, sense privar-se d’expandir els fets per Itàlia, França i Suïssa. I la trama? Un jove es veu embolicat en una feina que en teoria li ha de proporcionar un bon feix de diners. Darrere la bicoca, però, hi ha tot un tinglado de diners evadits a l’estranger i l’intent de fer creure que una empresa està en fallida, i tot de treballadors sindicats que s’hi manifesten en contra. Pel mig, uns quants cadàvers i quatre escenes molt ben fetes, amb mastegots i colps de punys inclosos. Una obra sense grans pretensions que aconsegueix mantindre el lector intrigat fins la darrera pàgina. L’únic però que li he trobat a la novel•la és que resulta una miqueta enrevessada, pel que fa a la trama. Potser per això el novel•lista ens ho aclareix tot al final, per si de cas no n’havíem tret l’aigua clara. Una novel•la que paga la pena llegir.

En estrany lloc

Eres alta i esvelta com ombra d’espígol,
la tendresa et vessava turgent per les anques.
Com un fruit saborós, dolça i agra aleshores,
menorquinament llesta espantat et volia.

Eres bruna i de cos fimbrejant. Conjuraves
la bellesa d’un vers que no m’és dat conèixer.
Gira-sol vellutat, moixonia d’escuma,
seductorament dona esquinçaves l’insomni.

Desgastat de pensar-te amb enyor en zel torna,
pels grisencs mostradors d’aquest març fred i esquiu,
la mirada a cercar, plena d’anys, els teus ulls.

Amb nostàlgia veu, pura d’heura i atzar,
vagarós esdevín la tristesa d’Orfeu,
mentre sona retxat el vell disc de l’absència.

Ponç Pons: Desert encès, Quaderns Crema, 2a edició revisada, Barcelona, 2011

"Go Slowly", Radiohead

Over here
Come slowly
Come slowly to me
I've been waiting
Patient
Patiently
I didn't
But now I can see

That there's a way out
That there's a way out

That there's a way out
That there's a way out
That there's a way out

La solitud dels nombres primers

La solitud dels nombres primers, de Paolo Giordano, és, bàsicament, la història de l’Alice i d’en Mattia. Tots dos, marcats per alguna mena de tara psicològica, es veuen irremeiablement atrets, com destinats a trobar-se, i alhora impel•lits a separar-se l’un de l’altre –una relació tan extreta i pròxima com tenen, en matemàtiques, precisament els nombres primers, d’ací el títol del llibre. Això almenys és el que ens fa creure l’autor al llarg de la novel•la. Una història d’amor i desamor alhora, d’encontres i desencontres que, a la fi, Giordano resol de la millor manera –i que no revelaré per si el lector està interessat a llegir-se-la. Ja als darrers capítols, l’Alice formula el seu raonament entorn dels lligams que creu que l’uneixen de manera irreversible a en Mattia. I, tot seguit, quan menys t’ho esperes, després de nou anys de separació (!), l’Alice aconsegueix que en Mattia torne de l’estranger per intentar allò que havien deixat estar –o que ell havia tallat per seguir la carrera universitària que volia emprendre, que és el que realment li importa en la vida, obsessionat com està per les matemàtiques. I, llavors... El final és tan efectista com previsible. No és aquest, però, el pitjor defecte de la novel•la. Al meu parer allò que la fa una miqueta ensopida és que resulta forçada i poc creïble, perquè realment la relació entre els protagonistes mai no havia estat profunda abans de la separació, sinó més aviat fruit de la inexperiència, la qual cosa precipita, almenys en part, la partida d’en Mattia. A més, hi ha la caracterització quasi caricaturesca dels personatges. Gairebé tots –i no n’hi ha molts– són extremats, tocats per alguna minva. En Mattia és un geni en matemàtiques, però és nefast per a les relacions socials, gairebé autista; i l’Alice, a més de coixejar d’una cama, després d’un accident en la neu, pateix anorèxia. La resta de personatges tampoc no es queden curts: en Denis, homosexual frustrat enamorat d’en Mattia; la Viola, una maniàtica; la germana d’en Mattia, deficient; els pares dels protagonistes tampoc no arriben a ser normals del tot; en Crozza, un solitari trist, i en Fabio, algú que fuig quan l’Alice més el necessitava... L’escabrositat de la fauna personatgística d’aquesta novel•la arriba a exasperar el sofert lector. Un lector que ha d’aguantar estoicament la parsimònia insulsa i somorta dels esdeveniments, ja que, en realitat, no passen grans coses i la crossa psicològica en què sembla que l’autor basa la “trama” arriba a provocar tedi i, si m’apureu una miqueta, fàstic. Més enllà de les comparacions i les al•legories, encertades, que l’autor fa entre les matemàtiques i les situacions i la psicologia dels personatges, i d’un intent novel•lístic que cal reconèixer, sobretot si tenim en compte que es tracta d’una opera prima, aquesta novel•la no acaba de reeixir del tot, a pesar de l’èxit que va tenir en el seu moment –i que no arribe a copsar del tot. Potser m’equivoque...

El ferrocarril Alcoi-Gandia i el Xitxarra

Hui, un passeig en bici per l’antiga via de ferrocarril que unia les ciutats de Gandia i d’Alcoi, ara ja desapareguda. És una ruta que aprofita el traçat absent de la via i que, en bici o caminant, és molt agradosa. El camí és bastant costós en alguns trams, perquè la pedra és dura i ben sovint es troba solta, i direcció a l'Orxa és de pujada pràcticament tot el temps. Però fa goig recórrer aquesta antiga via de tren, construïda a finals del segle XIX per la companyia anglesa Alcoy and Gandia Railway and Harbour Company Limited, per al transport de primeres matèries i de productes industrials d’aquelles comarques, principalment tèxtils i siderúrgics. Aquelles matèries tenien en el port de Gandia la seua eixida comercial natural. Però també el feia servir la gent. Conten que el Xitxarra, així era conegut el tren, anava tan espaiet, que n’hi havia que baixava amb la locomotora en marxa, pixava i tornava a pujar. Conegut com «el tren dels anglesos», aquest ferrocarril va funcionar durant 76 anys fins que el 15 d’abril de 1969 va fer el seu darrer viatge. La baixa rendibilitat el va condemnar. Ja fa quatre dècades que no funciona, però en queda el traçat i molts vestigis arquitectònics que en donen testimoni, la majoria en un estat profund d’abandó: els pilars dels ponts desapareguts, les estacions, els dipòsits d’aigua... Un recorregut amb un paisatge natural molt atractiu, ple de baladre i animals (fardatxos, conills, perdius, garses...), i amb la remor tranquil•la del riu Serpis sempre present, desfilant entre els penya-segats i el congost que comunica tímidament les comarques del Comtat i de la Safor. Si en teniu oportunitat, vingueu i feu una passejada pel ferrocarril Alcoi-Gandia.

Morning Runner

Avui m’he despertat ben d’hora, matí, i me n’he anat amb la bici, a fer la meua ronda particular per la Safor: La Font-Oliva-Gandia-Almoines-Beniarjó-Potries-Vilallonga i la Font. Durant el trajecte m’he trobat un munt de corredors i m’ha vingut a la memòria un grup britànic el nom del qual té a veure amb el fet de córrer –o pedalar– de bon matí. Morning Runner va ser un grup de rock alternatiu el primer i únic àlbum del qual, Wilderness Is Paradise Now (2006), va ser una sorpresa en el món de la música. Aclamat per la crítica, el single "Burning Benches" va agafar una embranzida inusitada en les llistes musicals del Regne Unit. Tot el disc és una delícia sense parió. Una d’aquelles peces úniques, compostes i escrites en un moment dolç, deixades per sempre, com una empremta indeleble, en la memòria musical dels qui vam tindre la sort de conèixer-los tot just quan naixien, per desaparèixer després en un tres i no res, com una flama dolorida i intensa que s’extingeix de sobte. Abrandat, passional, arrauxat, esplèndid, sensual però no cursi, entusiasta, extrem, memorable... Wilderness Is Paradise Now és un disc per recordar. Sentiu, el tall esmentat adés, "Burning Benches", o, també, per exemple, “Be all you want me to be”, “The great escape”, “It’s not like everyone’s my friend”, "Oceans"...

Final de curs

Tenia pendent un post sobre el final de curs. Aquest ha estat un curs molt especial. Un any a l’IES Ifach de Calp m’ha deixat un gust molt dolç. He conegut gent meravellosa, companys i companyes que han estat molt generosos amb mi, i espere haver-los correspost com pertocava. Dues companyes del departament de Valencià, Sílvia i Maria, van posar L’home de Melbourne de lectura obligada als de 1r de bat, sense que jo els diguera res. El dia que vaig anar a xerrar amb els alumnes vaig gaudir d’allò més, i especialment vam gaudir quan em van preguntar sobre com em vaig inspirar per escriure la famosa escena de la banyera... Vam riure molt. També agrair-li al pt Salva perquè va fer treballar els alumnes sobre el llibre Raspall. Què més puc demanar? I, com no, agrair-los als alumnes de 4t-A, els meus tutorands, el detall de regalar-me un bolígraf preciós i un targetó de felicitació i agraïment. Ha estat una sort treballar per a ells. L’any que ve més. Bon estiu!

Comprometeu-vos!

Aquesta pintada que he pogut fotografiar a Vilallonga de la Safor ens adverteix que més enllà de la situació conjuntural de la crisi econòmica el que realment no va bé és “el sistema”. Em pregunte, però, a quin sistema es refereix aquest eslògan. No pot ser un altre que el capitalista, perquè del comunisme aplicat ja en queda poca cosa i el socialisme fa fallida per tots els costats... Bé, la matèria econòmica lligada a la política és ben complexa i no es tracta de jutjar ara els “sistemes” possibles de vida –jo no m’hi veig capacitat, la veritat. El que sí que cal reconèixer és que ara com ara, en un món teòricament avançat, les desigualtats socials, personals i comunitàries, s’han accentuat fins al paroxisme -i la vergonya. Al llibre Comprometeu-vos!. Converses amb Gilles Vanderpooten, Stéphane Hessel deixa ben clara aquesta ignomínia: “El món desestabilitzat en el qual vivim des de la crisi mundial –desestabilitzat pels grans depredadors de l’economia mundial financeritzada–, aquest món és odiós. Cal transformar-lo tan ràpidament com es pugui en un món en què la justícia, la igualtat per a tothom, la llibertat per a tothom puguin tenir-hi el seu fonament ”. El llibret de Hessel no descobreix la sopa d’all, però palesa i insisteix en què si no fem un canvi de paradigma, el món ens serà com més va menys habitable, i el benestar per a tothom impossible. Les darreres manifestacions díscoles del 15-M apuntaven també envers aquesta evidència. Ens cal, doncs, un canvi mental, individual i col•lectiu, que ens permeta de viure amb convivència harmoniosa amb el proïsme, i també amb el planeta. De nosaltres depén, en gran mesura, el futur de les generacions que vindran.

Arròs al forn

Per fi vacances! Lectura, escriptura, música, piscina, platja, bicicleta, esport... i arròs al forn i meló d’Alger per dinar. Boníssim! Quina alegria! Feia temps que no feia un arròs al forn a l’estil de ma mare, de l’Horta de València, amb tomata, botifarres de ceba, costelletes de porc, una cabeça d’alls, cigrons (que no hi he posat, quin despiste: la pròxima volta). M’ha eixit boníssim! Els meus fills m’han felicitat i tot. He de cuinar més, i més variat, a partir d’ara. He de recuperar el terreny que havia perdut per deixadesa. Paga la pena cuinar. T’ho menges més a gust i tot. Ho aprecies més. Ja estic pensant que un dia d’aquests podria fer també “ensaladilla russa” (per què li diran russa?). Bon profit!

“Let England Shake”, de PJ Harvey

Tercera vegada que sent “Let England Shake”, el darrer disc de PJ Harvey, una cantautora anglesa que podríem encabir, si fa no fa, dins de l’estil indie (em permetreu les etiquetes, per entendre’ns), en l’òrbita d’un Peter Von Poehl o del millor Lloyd Cole solitari. Entre el minimalisme i la desesperació acústica i sentimental, sembla que darrere l’aspecte d’indolència i continguda serenitat de PJ Harvey, s’hi amaga una ànima turmentada, colpejada una vegada i altra pel dolor, i l’existència. Aquesta és, si més no, la impressió que em fa el darrer disc de PJ Harvey (o potser sóc jo qui hi projecta aquestes sensacions quan sent la seua música). Sia com sia, hi ha malenconia i passió exacerbades en aquest “Let England Shake”, tot i que Harvey se les enginya per dissimular-les. En definitiva, un disc que no deixa indiferent, la millor virtut del qual és la de la indagació i l’experimentalisme estètic permanents. Suggeridor, transgressor, colpidor, encoratjador, fascinant, trencador... aquest disc ens permet somniar encara enmig d’un món com més va més ensopit, més pusil•lànime, més cruel. “Let England Shake” és del tot recomanable.