Vergonyosa, lamentable,
mesquina, obtusa… No hi ha prou adjectius per a descriure la desídia de l’actual
Ajuntament d’Elx, en deixar que tot el llegat de Miguel Hernández es trasllade en
bloc a Quesada (Jaén). El menyspreu per part del PP cap a un dels poetes
valencians més importants en llengua espanyola –sens dubte, un dels millors del
segle XX en aquesta llengua–, palesa que a la dreta valenciana, provinciana i
carpetovetònica, la cultura i les lletres els importen un rave. I, tanmateix,
la transcendència del poeta oriolà és importantíssima. Miguel Hernández és, per obra i trajectòria vital, comparable a Federico García Lorca. M’atreviria a dir
que molt millor i, sobretot, més autèntic, que alguns dels poetes de l’anomenada
Generación del 27. Té una biografia que ja per se atrauria milers de visitants
si el consistori il·licità haguera accedit a mantenir l’acord subscrit pel
govern anterior de la Ciutat, socialista, amb els hereus del llegat del poeta.
Però potser és això el que molesta els actuals mandataris de la ciutat d’Elx:
que Miguel Hernández fóra precisament d’esquerres, i comunista per a més inri;
fins i tot els deu molestar el fet que fos poeta. Poeta compromés amb el seu
poble. Per sort, l’Ajuntament de Quesada, el poble natal de Josefina Manresa, l’esposa
del poeta, s’ha interessat per la figura de Miguel Hernández i, amb el suport
de la Junta d’Andalusia, en gestionarà el llegat a parir d’ara. Llarga vida a l’obra
de Miguel Hernández!
