dijous, 7 de juliol de 2011

Morning Runner

Avui m’he despertat ben d’hora, matí, i me n’he anat amb la bici, a fer la meua ronda particular per la Safor: La Font-Oliva-Gandia-Almoines-Beniarjó-Potries-Vilallonga i la Font. Durant el trajecte m’he trobat un munt de corredors i m’ha vingut a la memòria un grup britànic el nom del qual té a veure amb el fet de córrer –o pedalar– de bon matí. Morning Runner va ser un grup de rock alternatiu el primer i únic àlbum del qual, Wilderness Is Paradise Now (2006), va ser una sorpresa en el món de la música. Aclamat per la crítica, el single "Burning Benches" va agafar una embranzida inusitada en les llistes musicals del Regne Unit. Tot el disc és una delícia sense parió. Una d’aquelles peces úniques, compostes i escrites en un moment dolç, deixades per sempre, com una empremta indeleble, en la memòria musical dels qui vam tindre la sort de conèixer-los tot just quan naixien, per desaparèixer després en un tres i no res, com una flama dolorida i intensa que s’extingeix de sobte. Abrandat, passional, arrauxat, esplèndid, sensual però no cursi, entusiasta, extrem, memorable... Wilderness Is Paradise Now és un disc per recordar. Sentiu, el tall esmentat adés, "Burning Benches", o, també, per exemple, “Be all you want me to be”, “The great escape”, “It’s not like everyone’s my friend”, "Oceans"...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.