El concert de Radiohead que hui ha retransmès el Plus, en l’estudi del programa From The Basement a propòsit del darrer disc de Radiohead, "The King of Limbs", m’ha deixat absolutament acaparat, trasbalsat, satisfet. Sens dubte, per al meu gust, Radiohead és el grup més original, autèntic, inexhaurible, vibrant, imprevisible, perspicaç... de les darreres dècades. No són els únics, per sort. Els mítics U2, per exemple, són comparables. I també ho són en alguna mesura els Coldplay, per bé que aquests em fa l’efecte que han perdut espontaneïtat, darrerament. "The King of Limbs" és un disc “difícil”. Costa d’entrar-hi, copsar la seua atmosfera un punt mística i desordenada, contradictòria i alhora genuïnament Radiohead, marca de la casa. Aquesta és, si més no, la primera impressió que fa "The King of Limbs". Si et detures una miqueta i l’escoltes amb més atenció, però, de seguida salta com una espurna l’esperit Radiohead. Aquesta és la principal virtut de la banda, que traspua un estil incomparable, autèntic, genuí, que es desprén de l’esforç que cadascun dels membres del grup imprimeixen en cada tema que componen o interpreten, en cada treball que fan, absolutament coherent i implacable. Experimentals, sempre suggeridors, màgics, eteris, intimistes... Radiohead no deceben. "The King of Limbs" és un disc amb peces redones: Codex, Separator i Lotus Flower són, per a mi, les millors. El disc, però, s’emmarca en el camí sense solució de continuïtat que la banda anglesa va encetar ja als anys vuitanta i, sobretot, lliga amb d’altres treballs seus similars, com ara “OK Computer” (1997) o “Hail to the Thief” (2003), i sobretot “In Rainbows” (2007) –al meu parer, el seu millor àlbum. No debades, Radiohead han continuïtat component més temes els darrers mesos: Supercollider i The Butcher, llançades en vinil, i Staircase, que hem pogut escoltar hui al programa From The Basement. Genials!
dissabte, 23 de juliol del 2011
Radiohead / The King of Limbs
El concert de Radiohead que hui ha retransmès el Plus, en l’estudi del programa From The Basement a propòsit del darrer disc de Radiohead, "The King of Limbs", m’ha deixat absolutament acaparat, trasbalsat, satisfet. Sens dubte, per al meu gust, Radiohead és el grup més original, autèntic, inexhaurible, vibrant, imprevisible, perspicaç... de les darreres dècades. No són els únics, per sort. Els mítics U2, per exemple, són comparables. I també ho són en alguna mesura els Coldplay, per bé que aquests em fa l’efecte que han perdut espontaneïtat, darrerament. "The King of Limbs" és un disc “difícil”. Costa d’entrar-hi, copsar la seua atmosfera un punt mística i desordenada, contradictòria i alhora genuïnament Radiohead, marca de la casa. Aquesta és, si més no, la primera impressió que fa "The King of Limbs". Si et detures una miqueta i l’escoltes amb més atenció, però, de seguida salta com una espurna l’esperit Radiohead. Aquesta és la principal virtut de la banda, que traspua un estil incomparable, autèntic, genuí, que es desprén de l’esforç que cadascun dels membres del grup imprimeixen en cada tema que componen o interpreten, en cada treball que fan, absolutament coherent i implacable. Experimentals, sempre suggeridors, màgics, eteris, intimistes... Radiohead no deceben. "The King of Limbs" és un disc amb peces redones: Codex, Separator i Lotus Flower són, per a mi, les millors. El disc, però, s’emmarca en el camí sense solució de continuïtat que la banda anglesa va encetar ja als anys vuitanta i, sobretot, lliga amb d’altres treballs seus similars, com ara “OK Computer” (1997) o “Hail to the Thief” (2003), i sobretot “In Rainbows” (2007) –al meu parer, el seu millor àlbum. No debades, Radiohead han continuïtat component més temes els darrers mesos: Supercollider i The Butcher, llançades en vinil, i Staircase, que hem pogut escoltar hui al programa From The Basement. Genials!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.