Portishead

Després dels Arcade Fire, Portishead ha estat el grup que més ha sorprés al FIB d’enguany, el ja tradicional festival estiuenc de música de Benicàssim. Portishead és un grup de trip-hop format per Beth Gibbons, cantant i compositora, i el teclista Geoff Barrow. Foscos, enigmàtics, obsessius, nihilistes, decadents... Portishead indaguen en els vessants més tètrics, existencialistes, de la condició humana. Tenen una poeticitat plàstica quasi palpable, angoixant, desesperada. L’absurd i la retòrica reiterativa dels sons electrònics que fan servir en les seues composicions, farcides de percussió i elements cacofònics, doten la seua música d’un obscurantisme atroç. Defugen les convencions i la mediocritat dels bons costums per anar-hi més enllà, sempre a la recerca d’un món inexhaurible, sense límits. Minimalistes, tremendistes, marginals, amb una personalitat insubornable, exploren en l’escletxa que queda –en el buit– entre el so i el silenci. No sé per què, però l’actitud vital –o esmorteïda– de Beth Gibbons em remet a una altra intèrpret anglosaxona, la llegendària Anne Clark. No són poques les similituds entre totes dues compositores. “Third”, el darrer treball de Portishead, avala aquest tempteig de descripció crítica del grup de Bristol, format l’any 1991.

Foto: Beth Gibbons (Exeter, Devon, Regne Unit, 1965)