Durant el 2011, he pogut dedicar-li una miqueta de temps a la música, com feia quan era jove. He descobert alguns autors i grups que desconeixia, en part gràcies al Pere Calonge i al Xavier Aliaga, dos amics que estan molt ben informats sobre el que es cou al mercat independent. He seguit el rastre d'autors que ja coneixia i que continuen brindant-me moments musicals satisfactoris. I he pogut sentir també alguns programes de Ràdio 3. Els deu treballs que més m'han agradat o que més he sentit durant el 2011 (que no són necessàriament d'enguany), són aquests:
1. Let England Shake, PJ Harvey
2. The Eraser, TOM Yorke
3. Adelante Bonaparte, Standstill
4. Mapas, Vetusta Morla
5. The King Of Limbs, Radiohead.
6. Lamparetes, Antònia Font
7. Atles enharmònic, Arthur Caravan
8. Emboscados, Amancio Prada
9. Rellotge d’emocions, Raimon
10. Third, Portishead
:) :) :) Jo diria que ets jove.
ResponEliminaBON ANY.
Quant de temps! Em pensava que ja no feies anar el blog.
ResponEliminaBon any!
Dels que has posat només tinc Reollotge d'emocions. I la veritat és que val molt la pena. Jo pensava que després de tants anys sense crear potser no estaria a l'alçada, però el disc és molt bo, com la resta d'obres seves.
ResponEliminaJuli, bon any! Bona selecció de títols... Prefereixo el de Thom Yorke en solitari que el darrer dels Radiohead, em va semblar molt desangelat i poca cosa, en comparació amb el que ens havien acostumat a donar. Third de Portishead és estrany però molt suggerent. Per mi, el "Lamparetes" és de les millors coses de l'any, juntament amb "Ordre i aventura" dels Mishima (fantàstics!, tot i que crec que en aquest cas és del 2010). Bona diada de Reis!
ResponEliminaDe la teua llista, per al meu gust, el millor de 2011 ha sigut l'enèsima reinvenció de PJ Harvey, sense dubte.
ResponEliminaBon any i bona música!
Perr, per a mi, el de PJ Harvey també ha estat el millor àlbum de l'any. De la resta de la llista, també coincidisc amb David Madueño, el de Yorke en solitari és més suggeridor i arriscat que el darrer treball dels Radiohead. I el de Raimon, un clàssic i una garantia, Yves. I això, bon any i bona música!
ResponEliminaPerr, per a mi, el de PJ Harvey també ha estat el millor àlbum de l'any. De la resta de la llista, també coincidisc amb David Madueño, el de Yorke en solitari és més suggeridor i arriscat que el darrer treball dels Radiohead. I el de Raimon, un clàssic i una garantia, Yves. I això, bon any i bona música!
ResponElimina