Els intocables de l’economia (tot seguint amb el diàleg amb “quimrolat” i Jesús E. Alonso)

No, d’economista res! No en sé, d’economia. Per això m’he llegit el llibre de Serge Latouche, En defensa del decreixement –amb algunes dificultats, no em fa vergonya dir-ho, precisament perquè sóc bastant llec en la matèria.
Efectivament, el terme decreixement no m’acaba de fer el pes, a mi tampoc, tot i que Latouche explica que no és una etiqueta negativa, perquè al·ludeix a una idea econòmica segons la qual cal fer compatible el progrés amb la sostenibilitat mediambiental.
A pesar d’això, trobe interessants, jo també, les seues reflexions. En tot cas, mireu ara, amb les noves retallades anunciades pel PP (que aprofundeixen encara més les que va prendre dràsticament l’anterior govern “socialista”). Tampoc no crec que es produïsca cap creixement, amb aquestes mesures imposades pel govern de Rajoy (a instàncies dels que realment manen, com molt bé explica Latouche). Ans al contrari, algunes veus crítiques ja han advertit que hi haurà menys diners en el mercat i menys consum, i en conseqüència, més atur. Com sempre, els polítics no gosen tocar la butxaca dels rics: grans empresaris, multinacionals, aristocràcia i monarquia, entitats financeres, estament militar... Aquests semblen intocables, sempre. Ho explica molt bé Noam Chomsky en el pròleg a Hay alternativas. Propuestas para crear empleo y bienestar social en España:

“Durante los últimos treinta años el crecimiento económico ha continuado –aunque no al nivel de la ‘edad dorada’–, pero para la gran mayoría de la población la renta disponible ha permanecido estancada mientras que la riqueza se ha ido concentrando, a un nivel abrumador, en una facción del 1 por ciento de la población, la mayoría de los ejecutivos de las grandes corporaciones, de empresas financieras y de alto riesgo, y sus asociados. Este fenómeno se ha ido repitiendo de una manera u otra a nivel mundial. China, por ejemplo, tiene una de las desigualdades más acentuadas del mundo”.

El problema –en diuen "crisi"– és global i ateny dimensions que van molt més enllà de la qüestió merament econòmica. Tenim, de fet, greus problemes mediambientals, de sostenibilitat, i una bona part de la humanitat sumida en la pobresa més absoluta. En fi, és un tema del tot complex, i crucial. Ens hi juguem el futur, de fet, però, fins ara, no hem fet gaire cosa per capgirar les inèrcies que ens són del tot perjudicials –també per a aquest 1 per cent que acapara els beneficis de la humanitat... Un altre apunt interessant que comenta Latouche fa referència al fet que no només políticament, en el joc de les eleccions, és on podem canviar certes inèrcies. Latouche assevera que el moviment 15-M és interessant i que cal canviar les mentalitats si volem canviar el món. I aquesta sí que és una tasca difícil...