dimecres, 25 de gener del 2012

Estellés, encara

Hui, xerrada a l’IES Joan Fuster de Bellreguard sobre la poesia de Vicent Andrés Estellés, invitat pels professors Francesc Piera i Empar Moragues. Els alumnes de 2n de batxillerat s’han llegit l’antologia que vaig confeccionar per a Bromera. Sempre és grat explicar Estellés. Un poeta excessiu, d’acord; prolífic, també; grafòman com ben pocs, sí. Un gran poeta, però, que cal contextualitzar, necessàriament, perquè sorgeix en una època d’ostracisme total –la del franquisme– i després de segles de decadència i de folclorisme estèril per a la nostra literatura -a banda unes poques excepcions il·lustres, que n’hi va haver, cal dir-ho clar i ras. Si algun mèrit té Estellés és el d’haver esborrat com si res, d’una tacada, la travessia pel desert que ens precedí literàriament als valencians durant segles, i de situar-nos a l’alçada de les altres literatures. Fuster ho veié clar, això. Estellés és el poeta més important des d’Ausiàs March, assevera l’intel·lectual de Sueca a Recomane tenebres, el primer volum de l’Obra Completa. Estellés és incommensurable. Un poeta popular i alhora culte, que beu de la tradició oral valenciana i alhora de la literatura culta i universal: catalana, espanyola, grecollatina. No era fàcil bastir una obra com la que va escriure Estellés en la seua època. Va escriure molt, sí; en excés, també; però calia dir tantes coses. Va ser el silenci imposat, la repressió i la censura la que van impel·lir Estellés a escriure tant (“car són tantes les coses que he de dir”), a assumir la veu del seu poble i a deixar-ho tot per escrit, perquè en quedara constància. Li devem moltes coses, a Estellés. El valor testimonial, de crònica d’una època, en primera instància. Però també la normalitat d’una literatura, la dignificació de tot un poble i d’una llengua. Espere haver-los transmés això, als alumnes de l’IES Joan Fuster de Bellreguard. Francesc i Empar, moltes gràcies per la invitació!

2 comentaris:

  1. Segur que els ho has transmés i ho han gaudit. Ningú millor per parlar d'un poeta que un altre poeta.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies! Aquesta era la intenció. La poesia costa, però la d'Estellés no tant. La seua proximitat a la gent facilita les coses. No m'agraden els poetes volgudament obtusos o críptics. Està molt bé que hi haja una simbologia, però que siga interpretable, intel·ligible. Si no, és un frau.
    Salutacions!

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.