Ahir vam anar al circ, però a un circ no convencional, amb animals que miren com maltracten els animals, sinó a un circ de veritat. Feia temps que no m’emocionava tant. I als nostres fills els va encantar. Dues hores d’espectacle, amb un intermedi (recordeu que abans, en algunes sales de cinema, hi feien un petit descans?). Dues hores que van passar volant i que ens van deixar ben contents i satisfets. Estem tan acostumats a les imatges per ordinador –espectaculars, sorprenents, increïbles– que ens emociona el fet que la realitat de carn i ossos puga ser tan sorprenent o més que les imatges artificials. Però és així: la realitat supera la ficció. El Circ Gran Fele, creat el 1993 a València per Rafael Pla, aposta per un espectacle sense animals –els que hi apareixen són en forma de ninot, titella o disfressa– sostingut a partir d’un argument teatral. La companyia està integrada per vora una vintena d’artistes –entre malabaristes, equilibristes, funambulistes, atletes, pallassos, músics– que donen cos -tots fan d’actors- a l’obra que representen. Es tracta d’un espectacle d’una plasticitat sense parangó, tan pròxim –nosaltres hi érem en primera fila- que deixa el públic astorat, bocabadat, feliç.
El Circ Gran Fele va ser guardonat l’any passat amb el Premi Nacional de Circ del Ministeri de Cultura per la seua trajectòria i per la tasca de recuperació i restauració del circ. La companyia té els seus orígens en una altra fundada pel ventríloc Gran Fele, el 1956. En morir, els fills, els coneguts Germans Pla, pallassos, enfocaren la companyia cap al teatre infantil i l’animació de carrer, fins que el 1993 un d’ells, Rafael Pla, decidí de fundar el Circ Gran Fele. No deixeu d’anar-hi!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.